Arxiu de la categoria: Geografia

Planeses (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 6,16 km², 160 m alt, 108 hab (2013)

(occ: Planesas, fr: Planèzes) De llengua occitana, situat a la vall de l’Aglí, a l’est de la Tor de França. El terme és dominat al nord pel roc de l’Abelha (381 m alt) i al sud per la roca Corba (336 m alt), és molt accidentat i cobert de bardisses.

Agricultura de secà, especialment vinya. La seva economia es fonamenta en la indústria vitícola (la meitat a vins dolços naturals i l’altra meitat a vins de taula de bona qualitat -Costes del Rosselló-). Al nord del terme hi ha una mina de ferro sense explotar. Àrea comercial de Perpinyà. La població, tot i mantenir-se estable, ha tingut diversos alts i baixos durant els darrers 200 anys, encara que actualment tendeix a disminuir.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és establert a l’esquerra del riu, aigua avall i a menys d’un quilòmetre de Rasigueres.

Planes de la Baronia (Comtat)

22 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 38,87 km², 472 m alt, 778 hab (2014)

(o Planes) Situat a la serralada Pre-bètica valenciana, entre la serra d’Almudaina, que accidenta el terme, i el riu d’Alcoi, a la dreta del pantà de Beniarrés.

El territori és accidentat i només es conrea una petita part del terme. De secà es conreen ametllers, garrofers i oliveres. Indústries derivades de l’agricultura (oli, farina). Ramaderia de llana i bestiar cabrum. Pertany a l’àrea comercial d’Alcoi. La població ha disminuït prop de la meitat des del 1910.

Vila d’origen islàmic, al peu de l’antic castell de Planes, centre de la baronia de Planes, a l’esquerra del barranc de Planes. Església parroquial de Santa Maria.

El terme comprèn, també, els llocs de Benialfaquí, Catamarruc i Margarida i els despoblats de Benicapsell i Llombo.

Enllaç web: Ajuntament

Planès (Alta Cerdanya)

8 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 14,24 km², 1.588 m alt, 54 hab (2013)

(o Planès de la Perxa; fr: Planes) Situat a l’extrem est del pla de la Perxa, on passa la riera de Planès, a la dreta de la Tet, al peu del circ de Cambrescades. Relleu accidentat, excepte al sector nord del terme, més pla, el bosc ocupa una part molt important del terme.

Població agrícola; s’hi conreen cereals al secà i hortalisses al regadiu. Hi ha prats i farratges. Ramaderia bovina i ovina modestes.

El poble és dividit en diversos nuclis, el principal, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XIII); l’altre nucli és l’anomenat castell de Planès, a l’esquerra de la riera. Té una estació del ferrocarril de la línia turística del tren groc. Pertanyia històricament al Conflent.

Bijauca

Deixa un comentari

(Tàrbena, Marina Baixa)

Caseriu, a la capçalera del riu de Bolulla, sota el coll de Bijauca, que comunica les valls de Callosa i de Pop.

Bigards *

Deixa un comentari

(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà)

Veure> Sant Pere dels Bigats (antic priorat benedictí).

Bigaranes *

Deixa un comentari

(Santa Maria la Mar, Rosselló)

Veure> Sant Andreu de Bigaranes (antiga església).

Pinós de Monòver, el (Vinalopó Mitjà)

22 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 126,9 km², 474 m alt, 7.695 hab (2015)

(ant: les Cases de Costa, cast: Pinoso) Situat entre les serres de les Salines i del Coto, al sector occidental de la comarca, al límit amb les terres murcianes del Carxe. És el centre d’una petita rodalia encerclada per les serres de Cabeç de la Sal (est) i les Salines (nord), que enclou el Carxe per l’oest, drenada per la rambla de Favanella.

L’agricultura és de secà i es dedica principalment al conreu de la vinya, seguit per les oliveres i els ametllers. Indústria del calçat i del cuir, afavorida per la proximitat d’Elda, Monòver i Novelda. Àrea comercial d’Alacant.

A la vila, redossada en un petit coster, destaca l’església parroquial de Sant Pere, que fou ampliada a la segona meitat del segle XIX.

El municipi comprèn, a més, el poble de les Encebres, els llogarets i les caseries de Cavallussa, la Canyada del Trigo, les Cases d’Ivanyes, el Culebró, Lel, el Paredó, el Rodriguillo, Tresfonts i Ubeda.