Arxiu de la categoria: Geografia

Pobla Tornesa, la (Plana Alta)

8 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 25,86 km2, 298 m alt, 1.172 hab (2014)

Estès des dels vessants occidentals de la serralada del desert de les Palmes, de la Maigmudella i del Gaidó fins al pla de l’Arc; accidenta també el terme, a l’oest, el vessant oriental de la Balaguera, on hi ha les restes d’un poblat ibèric; al centre de la comarca, a la conca de la rambla de la Viuda. És drenat per la capçalera de la rambla de la Pobla o de la Pobleta del Riu, que aflueix per l’esquerra a la rambla de la Viuda. Hi ha unes 700 ha d’àrea forestal (pinedes).

L’agricultura és bàsicament de secà, s’hi cultiven cereals, garrofers, vinya i ametllers; només hi ha 15 ha d’horta. Indústria de materials de la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble és a ponent de la serralada del desert de les Palmes; hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII), d’una sola nau; i es conserva el casal dels barons de la Pobla.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla Llarga, la (Ribera Alta)

9 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 10,16 km2, 29 m alt, 4.524 hab (2014)

(ant: la Pobla d’Esplugues o la Pobla de l’Ardiaca) Situat a la plana al·luvial dreta del Xúquer i del riu d’Albaida. Accidentat a l’est per la Serratella.

Les sèquies derivades de l’Albaida hi fan possible l’agricultura de regadiu, que es destina principalment al conreu de tarongers, hortalisses i fruiters. Hi té una certa importància la cria de conills. Entre les activitats industrials hi sobresurten les derivades de l’agricultura (dels cítrics sobretot). Àrea comercial de Xàtiva.

El poble és a la plana. Església parroquial de Sant Pere (segle XVII), molt restaurada posteriorment. Durant les guerres de la Unió, el 1347 els unionistes hi obtingueren una ressonant victòria (batalla de la Pobla Llarga).

El municipi comprèn també les caseries d’Esbrí i de Montflorit i l’enclavament de la Mànega.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla del Duc, la (Vall d’Albaida)

6 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 18,48 km2, 243 m alt, 2.510 hab (2014)

(ant: la Pobla de Rugat) Situat al centre de la comarca, entre la vall d’Albaida i la conca de la Safor, al nord-est d’Ontinyent.

Més de les dues terceres parts del terme estan conreades, i l’agricultura, de secà, és la principal font de riquesa, amb predomini dels conreus de tipus mediterrani; el principal és la vinya, en règim de monocultiu. Hi ha granges avícoles i de porcs. Indústria alimentària (preparació i comercialització de raïm de taula). Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia.

La vila és a la plana; església parroquial de Santa Maria (segle XVIII).

El terme comprèn el despoblat de Rafalgani.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla de Vallbona, la (Camp de Túria)

12 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 33,1 km2, 102 m alt, 22.730 hab (2014)

(ant: la Pobla de Benaguasil) Situat a l’esquerra del Túria, el terme és planer i solament és accidentat per alguns turons calcaris al nord-oest.

L’agricultura de regadiu ocupa la major part de les terres conreades, i és possible gràcies als regatges derivats del Túria i per mitjà de pous; els principals conreus són les taronges i les cebes; de secà s’hi conreen principalment garrofers. Hi ha ramaderia ovina i bovina. Sobresurt la indústria de la construcció, la tèxtil i l’electrònica. Hi té una certa importància la funció residencial i d’estiueig. Població en ascens.

La vila és al límit tradicional entre el secà i el regadiu. Al poble destaca l’església parroquial de Sant Jaume.

El terme comprèn també el barri de les Ventes de Vallbona, la masia de la Casablanca i la urbanització residencial de la Casa d’Alcedo. L’any 1958 li fou segregat l’actual municipi de l’Eliana.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla de Sant Miquel, la (Racó)

1 Resposta

Municipi del Racó (País Valencià): 63,72 km2, 1.000 m alt, 71 hab (2014)

(cast: la Puebla de San Miguel) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al sector oriental de la comarca, al límit amb l’Aragó i accidentat pels contraforts de la serra de Javalambre, les serres de la Matanza (on hi ha el puig de Calderon, de 1.839 m alt, el punt més alt del Païs Valencià) i de Tortajada. El 85% del terme no és conreat, amb predomini de l’àrea forestal i gran extensió de matollar.

Els conreus és limiten a un 12% del territori, dedicats sobretot a cereals (blat i ordi) i vinya. La ramaderia de la llana (en regressió) aprofita els pasturatges locals. Pateix un procés de despoblament des de mitjan segle XX, té la densitat més baixa de tot el País Valencià.

La vila és a la capçalera de la rambla d’El Val, afluent del Túria; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

Pobla de Roda, la (Ribagorça)

26 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 118,53 km2, 743 m alt, 288 hab (2014)

(o Isàvena, cast: Isábena) Situat a la ribera de l’Isàvena, sector en el qual el riu passa encaixat. Accidentat al sector septentrional per la serra de Jordal i ocupat per boscs, pastures i matolls.

Només la meitat del terme es aprofitat per a l’agricultura, principalment amb conreus de secà, els més importants són els cereals (ordi i blat), seguit del farratge (alfals i esparcet). Vora el riu hi ha una mica de regadiu (hortalisses, patates i fruiters). L’activitat econòmica principal és la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial de Graus.

L’any 1966 li foren agregats part dels municipis de Merli (els pobles de Merli i Esdolomada i els despoblats de Nocelles i Tarrueco) i Queixigar (poble de Sant Esteve del Mall) i, a més, Isàvena, Roda de Ribagorça (1964) i Serradui (1980).

El terme comprèn també el santuari de Pedrui, els despoblats de Carrasquero i Riu de la Carrera i l’antiga quadra de Sant Marçal.

Pobla de Farnals, la (Horta)

8 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,58 km2, 4 m alt, 7.790 hab (2014)

(o la Creu del Puig) Situat en una plana al·luvial que arriba fins a la mar (port esportiu), on s’estén una zona de marjals, al nord de València.

L’agricultura és de regadiu, gràcies als regatges derivats de la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, i es dedica als conreus preferents de tarongers i d’horta; les explotacions agrícoles són inferiors a les 5 ha. La indústria és molt diversificada: alimentàries, metal·lúrgiques i de la construcció. Té una certa rellevància el sector turístic i de serveis (la platja s’ha convertit en una gran urbanització). Àrea comercial de València. El principal augment demogràfic s’ha experimentat a partir de 1960.

El poble, d’origen islàmic, és a l’antiga carretera de Barcelona a València, a l’interior del terme; església parroquial de Sant Josep, dels segles XVIII-XIX.

Els dos barris de la Creu del Puig i del Moratall depengueren del Puig de Santa Maria fins el 1608.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla de Benifassà, la (Baix Maestrat)

18 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 136,18 km2, 705 m alt, 226 hab (2014)

Situat a la Tinença de Benifassà, a l’alta conca del riu de la Sénia (o riu de la Pobla) i a la dreta de l’embassament d’Ulldecona. El sector de Malagraner i del Molí de l’Abat és separat del sector principal per l’antic terme del Bellestar de la Tinença i correspon a les antigues propietats directes del monestir de Benifassà. L’any 1977 li foren annexats els termes de Bellestar de la Tinença, el Boixar, Coratxà i Fredes.

El territori és molt accidentat, i només una petita part del terme és conreada per agricultura de secà (ametllers). Àrea comercial de la Sénia. Perd població.

El poble és el nucli més important de la Tinença de Benifassà i concentra el 90% de la seva població; església parroquial de Sant Pere.

Al terme hi ha, a més, el monestir de Benifassà i les ruïnes del castell de Benifassà.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla d’Arenós, la (Alt Millars)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 42,71 km2, 626 m alt, 154 h (2014)

(cast: Puebla de Arenoso) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó. El terme, accidentat, s’estén a banda i banda del Millars.

Els conreus ocupen una petita part del terme: produeix cereals, ametlles i vinya, principalment. Vora el riu s’estén una important zona d’horta. Hi ha ramaderia ovina i porcina.

La vila és en una petita elevació a la dreta del Millars. L’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels fou bastida en 1540-95. Es formà, a partir del segle XIII, dins el terme de l’antic castell d’Arenós i formà part de la baronia d’Arenós.

El terme comprèn, a més, la caseria de Los Calpes i nombrosos grups de masos.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla, sa (Mallorca Raiguer)

25 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 48,53 km2, 28 m alt, 12.709 hab (2014)

Situat sobre la plana quaternària de l’extrem meridional des Pla, al sector nord de l’illa, al nord-est de Palma de Mallorca.

Predominen els conreus d’horta (especialment les patates primerenques), els quals són possibles gràcies als regatges derivats de pous. Ramaderia. Les principals indústries són la metal·lúrgica i la fabricació de materials per a la construcció (ciment), de la ceràmica i del vidre. A mitjan segle XIX hi hagué l’intent de dessecar part de s’Albufera per tal d’aprofitar-la com a camp de conreu; l’intent, però, fracassà a causa de la salinització de les terres. Àrea comercial d’Inca.

Demogràficament, del 1900 al 1950 quasi duplicà la població, posteriorment registrà un descens que sembla haver superat en els últims decennis del segle XX.

La vila té l’origen en l’antiga parròquia de Crestatx. Església parroquial de Sant Antoni (segles XVII-XVIII, campanar del segle XVI). Són molt conegudes les festes dels foguerons per Sant Joan.

Enllaços web: Ajuntament – Escola Sa Graduada