Antic hostal i santuari, dit també venta del Rei. Situat a la carretera de Barcelona a Saragossa, als plans de Cardell.
Era una població islàmica.
Biars
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Biarra, cap de
(Banyuls de la Marenda / Portvendres, Rosselló)
Cap de la costa de la Marenda, cap al nord s’obre la plana al·luvial rossellonesa. Hi ha un far, radiofar i un semàfor marítim.
Més a l’interior, a 211 m alt, fou construït en 1879-84 el fort de Biarra, actualment lloc de radioguiatge per a l’aviació.
Biar, vall de
Vall de la comarca, que comprèn la conca alta del Vinalopó, des de Banyeres de Mariola, a l’est, fins a l’altiplà de Villena, a l’oest, i entre les serres d’Ontinyent i de Beneixama, al nord, i les serres de Biar i de Fenossossa, al sud.
Ocupa 224 km2 d’extensió i comprèn els municipis de Banyeres de Mariola, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar, a més del de Biar.
Des de l’altiplà de Villena cap a l’est, les serres de Sant Cristòfol i de Sant Bartomeu divideixen la part occidental de la vall fins prop de Beneixama.
Bevià
Veïnat.
Beulaigua
(o el Carrer de Beulaigua) Caseriu, al llarg del camí de Santa Creu de Joglars a Lluçà.
Betlem de Marina
Possessió, prop de la costa. Prop seu hi ha l’ermita de Betlem, construïda per un grup d’ermitans al començament del segle XIX.
El temple és neoclàssic (1818-24). Hi ha el noviciat de la congregació d’ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.
Beties
Betesa
Poble (1.188 m alt) i antic municipi: 28,45 km2, annexat a l’actual el 1966. Situat en un turó, té l’església parroquial dedicada a sant Joan Evangelista.
Procedent de Betesa, es conserva al Museu d’Art de Catalunya un frontal d’altar de fusta del segle XIII, atribuït al mateix Joan pintor del de Gia (vall de Benasc).
Dins l’antic terme hi ha els pobles d’Ovís, Santa Eulàlia i els Molins, la quadra de Sant Vicenç del Sas i l’església i despoblat de Belarta.
Pinet (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,89 km2, 347 m alt, 171 hab (2014)
Situat al nord-est de la comarca, al límit amb la Safor i accidentat pels vessants orientals de la serra de Buixcarró, s’estèn per la vall de la riera de Pinet, afluent del Vernissa. Grans extensions de pinedes.
La superfície conreada no arriba a una cinquena part del terme: conreus mediterranis de secà (ametllers, oliveres, garrofers i cereals), amb una petita horta dedicada al tarongerar. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia. Població en descens.
El poble és al peu del sector muntanyós. L’església parroquial de Sant Pere fou sufragània de la de Llutxent. Antic lloc de moriscs que pertanyia a la fillola de Castelló de Rugat. Formà part de la baronia de Llutxent.
Enllaç web: Ajuntament
Pina (Alt Palància)
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 31,6 km2, 1.039 m alt, 134 hab (2014)
(cast: Pina de Montalgrao) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al sector occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó; s’estén pel vessant meridional de la serra de Montalgrau i al sector meridional s’aixeca la serra Cerdanya. Terreny muntanyós, prop de les tres quartes part són de terreny improductiu, amb grans extensions de pinedes.
Agricultura de secà, amb conreu de cereals. Ramaderia de llana i cabres. Àrea comercial de Sogorb.
Al poble destaca l’església parroquial de la Transfiguració, que data del segle XV, i està situada en una elevació a les afores del nucli urbà. Formà part de la baronia de Xèrica.
Enllaç web: Ajuntament
