Caseriu, a la dreta del barranc de Vilacarle, entre les Viles de Turbó i el cap del municipi.
Brallans
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Braibal, tossa de
Pic (2.641 m alt) de la serra que separa la vall del riu Madriu de la Valira d’Encamp.
Sant Julià de Lòria (Andorra)
Parròquia d’Andorra: 60,5 km2, 908 m alt, 9.379 hab (2015)
A la riba esquerra de la Valira, afluent del Segre; comprèn el sector meridional de les Valls.
L’agricultura és fonamentalment de secà, amb conreus de cereals, tabac i prats de regadiu. Ramaderia (ovina i bovina). Fou interessant la indústria tèxtil (fabricació de draps de llana) durant el segle XIX; en l’actualitat les activitats més importants són l’hotelera (gràcies a l’increment turístic) i la comercial (tercer centre comercial del país, després d’Andorra la Vella i les Escaldes).
La població, que creixé molt lentament fins al segle XIX, s’incrementà durant la primera meitat del segle XX i aquest procés s’accelerà a partir del 1965, gràcies a l’existència d’un fort corrent immigratori.
La vila s’estén al llarg de la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra la Vella; hi ha barris residencials moderns, com els Xalets d’En Trilla i el Solà. L’església parroquial de Sant Julià ha estat refeta i ampliada modernament, però conserva el campanar romànic (segle XII) a l’interior.
El terme comprèn els llogarets d’Aixirivall, Aixovall, Aixós, Bixesarri, Aubinyà, Fontaneda, Nagol, Serters, Juverri i Llumeneres, els masos d’Alins, Tolsa i pui d’Olivesa (alguns dels quals conserven les esglésies romàniques dels segles X i XI) i el santuari de Canòlic (patrona de la parròquia).
Enllaç web: Comú
Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)
Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 158,96 km2, 475 m alt, 25.674 hab (2015)
Situat a l’oest de la Vila d’Eivissa, comprèn el sector sud-oest de l’illa. La costa és alta i rocosa, amb algunes cales (Vedella i Llentrisca). Inclou el punt culminant d’Eivissa (sa Talaiassa, 475 m) i l’illot des Vedrà, a la badia de Portmany.
L’agricultura s’ha reduït considerablement com a conseqüència de l’expansió del turisme; els conreus més estesos són els cereals (blat, civada i ordi) i fruiters. Ramaderia bovina, ovina, porcina i de cabrum. L’explotació de ses Salines d’Eivissa ha estat i és molt important. Actualment les activitats secundàries i terciàries són les més importants: el modern aeroport a la zona des Codolar, una fàbrica de llet i, sobretot, el turisme. Àrea comercial d’Eivissa. Creixement continu de la població.
El poble és dominat al sud-oest per sa Talaiassa; es formà a partir del segle XVIII, al voltant de l’església parroquial de Sant Josep (parròquia des del 1785).
El municipi comprèn, a més, les parròquies de Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines i la Mare de Déu del Carme.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme
Sant Jordi del Maestrat (Baix Maestrat)
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 36,5 km2, 175 m alt, 1.020 hab (2015)
(o Sant Jordi) Situat al sector septentrional de la comarca, al límit amb el Montsià, entre els colls de Càlig i de la Bassota, és drenat pel riu de la Sénia, al nord, i pel Cérvol, al sud. El terme és allargassat, amb el sector meridional més elevat. Les aigües són drenades directament cap a la mar.
Una cinquena part del territori és de muntanya improductiva. La resta correspon a l’agricultura de secà; amb predomini tradicional de l’olivera, acompanyada dels garrofers, els ametllers i la vinya. La terra és molt repartida i és treballada quasi tota en explotació directa. Àrea comercial de Vinaròs.
La vila, d’origen àrab (mas d’Estellers), és situada sobre un petit turó, a la part més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella.
Enllaç web: Ajuntament
Brafi, cala
Cala de la costa, al sud de Portocolom.
Bovetes, les
Partida i caseriu, a la costa; a l’oest de la ciutat.
Bóvedas, Las
Poble, situat vora la sèquia d’Alquibla, a la dreta del Segura, al límit amb el terme d’Almoradí.
Originàriament únic nucli de població del municipi, era situat a 500 m de la casa del marquès d’Algorfa, que donà nom al municipi.
En estendre’s fins al voltant d’aquesta, el poble prengué el nom d’Algorfa, i el de Las Bóvedas ha restat per a un dels seus barris.
Bovar, sequiol de -Safor-
Sèquia, a l’àrea arrossera del sud del terme, que pren l’aigua del riu Bullent i la deixa al Molinell a través del sequiol del Barranquet.
Bovar, el -Alcoià-
Caseriu, entre la penya de la Blasca i el Vinalopó, al límit amb el terme de Beneixama.
