Cala de la costa meridional, vora el castell de Bendinat.
Brogit, cala
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Sant Marçal (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,36 km2, 738 m alt, 93 hab (2013)
(ant: Mansald, fr: Saint-Marsal) Situat al sector meridional dels Aspres, al peu del coll de Fortó, a l’esquerra del riu Ample, afluent del Tec, al límit amb el Vallespir. La riera de Sant Marçal és el límit oriental i meridional del municipi. El terme és molt accidentat i boscat (bosc de Sant Marçal, comunal): alzinar, roure martinenc, bosquines i landes.
La majoria de la superfície agrícola és ocupada per prats i farratge. Tant els conreus (arbres fruiters, vinya i hortalisses) com la ramaderia (ovina) són força migrades. En procés de despoblament.
El poble és situat damunt un coll. El lloc és esmentat ja l’any 869.
Sant Lluís (Menorca)
Municipi de Menorca (Illes Balears): 34,63 km2, 60 m alt, 7.521 hab (2015)
Situat al sector sud-oriental de l’illa. Costa alta i retallada amb diverses cales i platges. A l’illa de l’Aire, de 1.400 m de longitud, hi ha un far. El paisatge rural està format per boscs d’alzines, ullastres i sotabosc.
La principal activitat econòmica és l’agricultura; s’hi conreen plantes de secà (farratges). Ramaderia bovina. Hi ha petites indústries de materials de la construcció, bijuteria, joguines, miniatures navals i mobles. Hi és molt important el turisme. Àrea comercial de Maó. Població en ascens.
La vila és situada al centre de la plana, al sud de Maó; fou fundada pels francesos (segle XVIII), amb la construcció de l’església parroquial, al voltant de la qual s’edificaren les cases, amb carrers amples i rectilinis, sota el projecte francès; és l’única població menorquina que conserva el pla originari. Al nord de la vila hi ha l’aeroport de Sant Lluís per a l’aviació turística i esportiva.
El terme comprèn, a més, els llogarets de Torret i s’Ullastrar, les caseries de Biniali, Biniancolla, Biniati, Binifadet i Biniparrell i les urbanitzacions turístiques de s’Algar, Alcaufar, sa Punta Prima, Binibeca, Biniparratx i Binissafúller.
Enllaç web: Ajuntament
Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca Llevant)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 82,08 km2, 89 m alt, 8.146 hab (2015)
Situat al sector oriental de l’illa, accidentat pels vessants de la serra de Llevant, al litoral, coneguda per l’arrodonida punta de n’Amer.
La principal activitat econòmica és l’agricultura (es conrea bona part del terme municipal). Domina l’agricultura de secà (ametllers i cereals). Ramaderia bovina, ovina, porcina i de cabrum; aviram. Forta expansió del turisme, que a originat el nucli important a s’Illot o Cala Moreia, en bona part dins el terme de Manacor. Població en ascens, especialment a partir del 1960 quan el turisme ha compensat amb escreix la minva de l’agricultura. Àrea comercial de Manacor.
La vila, d’origen àrab, és situada entre turons i té una forma triangular; destaca l’església parroquial de Santa Maria de Bellver (fundada el 1236).
El municipi comprèn, a més, el poble de Son Corrió i les urbanitzacions de Son Moro i de s’Illot.
El 1892 s’independitzà de Manacor.
Enllaç web: Ajuntament
Sant Llorenç de la Salanca (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 12,39 km2, 4 m alt, 9.851 hab (2013)
(fr: Saint-Laurent-de-la-Salanque) Situat al centre de la Salanca, a l’esquerra del riu Aglí, i al sud de l’estany de Salses.
Tenen importància les activitats agrícoles, que es destinen a l’obtenció d’hortalisses i arbres fruiters (albercoquers, presseguers i cirerers). Al secà es conrea vinya, que és el conreu més important i destinat a l’elaboració de vins amb denominació d’origen controlat. Compta amb celler cooperatiu vinícola. Àrea comercial de Perpinyà. El sector turístic ha afavorit el creixement demogràfic durant els últims decennis del segle XX.
La vila és situada al mig de la plana. Ha desaparegut el castell de Sant Llorenç.
Al tercer decenni del segle XX el terme del Barcarès, s’independitzà administrativament.
Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir)
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 45,08 km2, 680 m alt, 1.173 hab (2013)
(fr: Saint-Laurent-de-Cerdans) Situat al sector més alt de la comarca, al vessant sud-occidental de la serra de Montner.
L’agricultura és poc important; s’hi conreen fruiters, vinya i hortalisses. Ramaderia ovina, bovina i de cabrum. Indústria tèxtil de jute i sisal i del calçat. Centre d’estiueig.
La vila és situada a la dreta del riu de Sant Llorenç; el nucli vell és al voltant de l’església parroquial de Sant Llorenç, consagrada el 1142 i reconstruïda al segle XIX.
Dins el terme hi ha el santuari marià de la Sort, el veïnat i castell de Cremadells i els veïnats de Puigsec, les Casotes, la Quera, la Farga d’En Bosc i la Farga del Mig.
L’abril de 1793 hi tingué lloc un avalot per la prohibició de la processó de dijous sant, que fou l’origen de la Guerra Gran.
Breses
Veïnat, situat al sud del terme, a la dreta de la riera de la Castellana.
Entre el veïnat i el monestir de Corbiac hi ha l’antic emplaçament del poble de Mosset.
És esmentat el 1019.
Brenui *
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Altre nom del lloc de Beranui.
Bregós, riu *
Altre nom amb què també és conegut el riu Llobregós.
Brangolí
(ant: Vilangolí) Veïnat (1.521 m alt), sota la muntanya de Bell-lloc, a l’esquerra del riu de Brangolí, que neix al massís de Carlit i s’uneix a Ur al riu d’Angostrina, formant el Reür.
De la seva parròquia (Sant Fructuós) depenen Feners i Bena.
La seva església és un petit edifici d’origen romànic.
