(Vistabella del Maestrat, Alt Maestrat)
Serra (1.301 m alt) i extensa àrea forestal, de propietat comunal, estesa a la dreta del riu de Montlleó.
Bovalar, el -Alt Maestrat-
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Bovalar, el -Ports-
Sector forestal i de pasturatges de propietat comunal (1.258 m alt), a l’àrea muntanyosa que separa les aigües de la rambla de Sellumbres de les del riu de la Cuba.
Bovalar, el -Plana Alta-
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida i caseriu, a 3,5 km de la ciutat.
Bou, son
Antiga possessió, situada vora la costa de migjorn, on hi ha, entre Atalis i el cap de ses Penyes, les platges de son Bou, en part urbanitzades.
Vora seu, a més de diversos habitatges troglodítics, alguns de habitats ja en època eneolítica, hi ha les restes de la basílica de son Bou.
Bou, basílica de son
Basílica paleocristiana. Excavada el 1952 dins la possessió de son Bou, arran de mar.
És de planta rectangular (52,2 x 12,4 m), de tres naus, amb entrada per un pròtir que dóna a un nàrtex, el qual comunica amb el temple a través de tres portes. Al fons hi ha un absis central semicircular, amb una cambra a cada cantó, una de les quals conté una piscina baptismal cilíndrica, monolítica.
La construcció ha estat datada de vers la meitat del segle V, i la piscina, de cap a la fi del segle VI. El culte hi perdurà fins a l’època islàmica.
Sant Joan la Cel·la (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 2,89 km2, 68 m alt, 1.301 hab (2013)
(fr: Saint-Jean-Lasseille) Situat a l’extrem sud-occidental de la plana rossellonesa, al peu dels darrers contraforts dels Aspres, a l’est de la carretera de Barcelona a Perpinyà; el territori és drenat per diversos torrents tributaris, per l’esquerra, del riu Tec a Brullà.
La base econòmica del municipi és la vinya, que ocupa pràcticament, tota la superfície del terme i que són destinats a la producció de vins d’aperitius, a vi de qualitat superior i a vi corrent de taula; hi ha, a més, arbres fruiters (albercoquers, presseguers) i hortalisses. Hi ha una cooperativa vinícola a llevant del nucli urbà.
El poble és situat al voltant de l’església parroquial
Sant Joan de Sineu (Mallorca Pla)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 38,51 km2, 152 m alt, 2.035 hab (2015)
(o Sant Joan) Situat a l’interior de l’illa, al nord-est de Palma de Mallorca. Les pinedes, al sud del municipi, s’estenen més que la brolla, pròpia dels solells abruptes.
El principal recurs econòmic és l’agricultura. Hi predomina el secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits de les figueres i els ametllers. Ramaderia (bestiar boví i oví) i avicultura. Pedreres de calcària. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La població, ja elevada el 1860, cresqué irregularment fins al 1920, però la manca d’indústria i de turisme no ha pogut evitar el despoblament.
La vila fou bastida dalt d’un turó al nord-est del turó bessó de Consolació, on s’aixeca l’actual santuari i primitiva parròquia. L’actual església parroquial conserva elements gòtics, però fou ampliada a la segona meitat del segle XVIII i encara, a partir del 1927.
El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Nofre.
Enllaç web: Ajuntament
Sant Joan de Pladecorts (Vallespir)
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 10,62 km2, 100 m alt, 2.055 hab (2013)
(ant: Sant Joan de Pagès, fr: Saint-Jean-Pla-de-Corts) Situat a la conca mitjana del Tec, al Baix Vallespir.
Economia agrícola: al regadiu es conreen fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers); hi ha conreus, també, d’hortalisses i vinya. Producció de vi. Hi té importància la ramaderia (bestiar oví i cabrum). Petita indústria. Població en ascens.
El poble és situat a l’esquerra del Tec, vora la confluència amb la riera de Vivers, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan Baptista (segle XIII). Hi ha restes de l’antic castell de Sant Joan de Pladecorts (construït el 1189).
El terme inclou, a més, el veïnat de Vilargell i el despoblat d’Olius.
Sant Joan de Moró (Plana Alta)
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 29,2 km2, 178 m alt, 3.051 hab (2015)
Situat al centre del pla de Moró, vora la riba de la rambla de la Viuda. Segregat l’any 1990 del terme de Vilafamés.
La base econòmica se centra en la indústria ceràmica que concentra al seu voltant gairebé el 100% de tota l’activitat laboral de la població, tenint aquesta una gran expansió tant en l’àmbit nacional com internacional i, havent quedat l’agricultura en un plànol molt secundari, reduint-se a uns pocs incondicionals. Quant a aquesta, l’ametller és el cultiu predominant seguit de l’olivera i el garrofer, aquest últim amb una gran tradició.
El poble és situat a l’esquerra de la rambla de la Viuda, vora el pantà de Benadressa. De la seva església parroquial depenen les caseries del Mas de Flors, la Correntilla, el Pla de Lluc i Moró.
Enllaç web: Ajuntament
Sant Joan de l’Énova (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 1,86 km2, 30 m alt, 476 hab (2015)
(o Sant Joanet, cast: San Juan de Enova) Situat a la plana al·luvial de la riba dreta del riu d’Albaida, prop de la seva confluència amb el Xúquer.
El petit terme és totalment pla (antigament era pantanós, i el conreu bàsic havia estat l’arròs). L’agricultura és totalment de regadiu i aprofita les aigües de l’Albaida per a conreus d’arròs (en retrocés per dessecació de les terres) i d’hortalisses, melons, tarongers i moresc. Avicultura. Àrea comercial de València.
El poble fou un antic lloc de moriscs de la fillola de Càrcer. L’església parroquial (segle XVI), ampliada a la fi del segle XIX, inicialment era la capella de la casa dels marquesos de Bèlgida.
Enllaços web: Ajuntament – Escola
