Arxiu de la categoria: Geografia

Santa Coloma de Tuïr (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,74 km2, 175 m alt, 146 hab (2013)

(o de la Comanda, fr: Sainte-Colombe-de-la-Commanderie). Situat al límit dels Aspres amb la plana rossellonesa, a l’esquerra de la Canta-rana, afluent del Rard. La meitat occidental del terme és formada per una gran plataforma seca, coberta de garriga.

El sector oriental concentra la modesta agricultura; el principal conreu és la vinya, així com arbres fruiters i farratges. Produeix vins dolços naturals i negres amb denominació d’origen controlada. Pedrera en explotació. La població ha estat tradicionalment escassa.

El poble, que concentra tota la població del municipi, és bastit al voltant de l’església parroquial, 2 km al sud de Tuïr.

Buira -Ribagorça-

(Bonansa, Ribagorça)

Poble, situat en un coster, damunt la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, prop del Pont de Suert. La seva església depèn de la parròquia de Sirès.

El segle XIX formava un municipi amb el seu agregat de la Torre de Buira.

Buielgues

(Bissaürri, Ribagorça)

Poble (1.400 m alt), al vessant occidental del tossal d’Abella, a la vall de la Múria.

Bugaia

(Xixona, Alacantí)

Vall, al vessant oriental de la serra de la Carrasqueta.

Inclou els dos districtes rurals de Bugaia Alta i Bugaia Baixa.

Bufilla

(Bétera, Camp de Túria)

(o Torre Bufilla) Despoblat. El 1237 fou donat al comanador d’Alcanyís.

Només en resta una torre enrunada.

Bufalà

(Badalona, Barcelonès)

Barri, situat a la riera del Canyet, entre aquest barri i el centre de la ciutat.

Budellera, la

(Tarragona, Tarragonès)

Partida, al nord-est de la ciutat.

Bubot, es *

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

(o es Bubots)  Altre nom amb que també és conegut el poble de s’Horta.

Brut, cala en

(Ciutadella, Menorca)

Cala de la costa, a l’oest de la ciutat, entre cala en Blanes i cala en Forcat.

Sant Vicent del Raspeig (Alacantí)

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 40,55 km2, 109 m alt, 56.302 hab (2015)

Situat en un terreny muntanyós, a la serralada pre-bètica valenciana, al nord-oest d’Alacant.

Al secà s’hi conreen majoritàriament ametllers, i al regadiu, que s’aprovisiona del canal de l’horta d’Alacant i de fonts, s’hi conrea ametllers, parres, pereres i cítrics. Bestiar oví i cabrum. Indústria afavorida per la proximitat d’Alacant (materials de la construcció, derivats de la fusta, alimentàries, papereres i tèxtils). Àrea comercial d’Alacant. Important ascens demogràfic a partir del 1950 a causa de la immigració.

A la vila destaca l’església parroquial de Sant Vicent.

El terme hi ha, a més, les partides de Canastell, Raspeig, Torregrosses, colònia de Santa Isabel i Boqueres.