(Oliva, Safor / Pego, Marina Alta)
Curs d’aigua, a la zona de contacte entre les dues comarques.
Neix al vessant oriental de la serra de Mostalla, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals dels dos municipis, dels quals és termenal; convertit en canal de drenatge (sequiol del Vedat o riu Calapatar), desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva.
És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell.
(Rosselló)
(o riera del Boletó) Curs d’aigua dels Aspres, que es forma prop de Prunet i desemboca al Bulès, per la dreta, aigua avall de Bula d’Amunt.
(Rosselló)
(o riu del Bolès) Riu, afluent dretà de la Tet. Neix al vessant nord-est del puig de l’Estela, dins el terme de la Bastida.
Després de passar per Bula d’Amunt, per sota Casafabre, i per Bulaternera, deixa part de la seva aigua a la sèquia de Corbera i continua pel Riberal, gairebé paral·lelament a la Tet, d’Illa a Millars, passat el qual s’uneix al seu col·lector.
La vall del Bulès és la més occidental del Rosselló, a la zona de contacte entre els Aspres i el massís del Canigó.
Altre nom del tuc de Pietà de l’antic municipi de Bagergue.
(Rosselló)
Curs d’aigua, afluent de la Tet per l’esquerra.
Neix prop de Calce, i desemboca entre Bou i Sant Esteve del Monestir.
(Vilallonga de la Safor, Safor)
Barri de la vila. Antic lloc de moriscs (13 focs el 1563).
Serra (621 m alt), que forma part de l’alineació que uneix la serra Grossa amb la serra de Valldigna, que separa la Safor, la Costera i la Vall d’Albaida.
És coneguda per les importants pedreres de marbre (dit marbre de Buixcarró, especialment el de color rosat), explotades des d’època romana.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 8,88 km2, 1.286 m alt, 141 hab (2013)
(ant: Darnacolleta, fr: Sainte-Léocadie) Situat a l’esquerra del riu d’Er, afluent per l’esquerre del Segre, al peu de la tossa d’Er, al sud de l’enclavament de Llívia. Comprèn una gran part de la vall del torrent de Lluç, del puig d’Estaca (2.059 m alt) fins més avall del mas Concellabre.
Economia agrícola; s’hi cultiven cereals de secà (sobretot blat, i també sègol, civada i ordi) i patates. Important ramaderia de bestiar boví, oví i equí. La població experimenta un lleu augment des del 1962 i viu disseminada.
El poble és a l’interfluvi del torrent de Lluç i la riera de la Verneda. L’església parroquial, romànica, conserva un interessant retaule barroc fet per Antoni Peitaví.
El terme també comprèn el barri de les Cases d’Amunt, el llogaret de Lluç, el poble de Palau i el mas Concellabre.
Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 153,48 km2, 52 m alt, 35.812 hab (2015)
Situat a la costa oriental de l’illa, comprèn el sector nord-est de la mateixa i és drenat pel riu de Santa Eulària, únic corrent d’aigua superficial permanent de totes les illes. Al litoral, alt i rocós, hi ha la la badia de Santa Eulària i les cales Blanca i Llonga, entre altres.
L’activitat econòmica bàsica era l’agricultura, fins a la irrupció del turisme. Els conreus més estesos són els de secà, cereals i lleguminoses, seguits d’alguns conreus arborescents (ametllers i garrofers); el regadiu aprofita l’aigua del riu per a conreus d’hortalisses, moresc i patates. Important ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Avicultura. Jaciments de plom, sense explotar. L’activitat industrial és escassa. Àrea comercial d’Eivissa.
Importància turística: concentra bona part de les places hoteleres de l’illa i compta a més amb nombroses urbanitzacions i blocs d’apartaments. Població en ascens.
La vila és a la dreta de la desembocadura del riu de Santa Eulària; església parroquial del segle XVI. Barri des Puig d’en Valls i diverses parròquies. El 1963 hi fou inaugurat un museu dedicat al pintor Laureà Barrau. Fou el centre de l’antic quartó de Santa Eulària.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 20,25 km2, 149 m alt, 1.638 hab (2015)
(of: Santa Eugènia) Situat en es Pla, a l’interior de l’illa i al límit amb la ciutat de Palma de Mallorca. Gairebé la meitat del terme municipal és ocupada per la vegetació natural (pins, alzines i matolls).
L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini absolut del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits d’ametllers i vinya. Ramaderia bovina, ovina, porcina i aviram. Pedreres. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila és d’origen islàmic (dita Benitaharí). L’església parroquial, del segle XVII i ampliada el segle XIX, fou sufragània de la de Santa Maria del Camí fins al 1913.
El terme comprèn, a més, els barris de ses Alqueries, ses Olleries i el veïnat de ses Coves.
Enllaç web: Ajuntament
