Barranc, afluent del Matarranya per la dreta, que neix vora Cretes.
Prop seu hi ha la roca dels Moros (dita també dels Quartos), amb pintures rupestres prehistòriques, que foren publicades per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc, i actualment són conservades, en part, al Museu Arqueològic de Barcelona. Hi ha poques figures, totes d’animals.
El barranc rep el nom de l’antic castell de Calapatà, esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit.
(Catllà de Conflent, Conflent)
Veure> Sant Jaume de Calaons (santuari).
Torre angular, una de les quatre encara subsistents de les muralles islàmiques de la ciutat.
(Bellestar de la Frontera, Fenolleda)
Poble i antic castell (354 m alt), a l’oest del coll de la Batalla.
En la frontera franco-catalana establerta al tractat de Corbeil (1258) restà com a avançada francesa sobre el Rosselló.
Caseriu, situat a l’extrem occidental del terme, al voltant de la gran masia de Calabarra.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 7,80 km2, 1.597 m alt, 186 hab (2013)
(fr: Targasonne) Situat al vessant meridional del roc de la Calm, en un terreny accidentat, al límit amb l’encreuament de Llívia.
Activitats agrícoles (cereals de secà: blat, sègol). Ramaderia (bestiar boví i oví). Central elèctrica solar de Thémis (1983), la primera i una de les més importants d’Europa del seu gènere.
El poble és un dels més alts de la Cerdanya; església parroquial de Sant Sadurní (segle XII).
En direcció a Angostrina es troba dins el terme l’extraordinari caos de Targasona, format per blocs de granit despresos del pic dels Moros, de formes capritxoses.
El municipi comprèn, a més, el poble de Vilalta i el mas i antic lloc de Palmanill.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,16 km2, 504 m alt, 55 hab (2013)
(fr: Tarerach) Situat al baix Conflent, al límit amb el Rosselló i la Fenolleda, comprèn una gran part de la vall de la riera de Tarerac, afluent esquerrà de la Tet.
Les principals activitats econòmiques són el conreu de cereals de secà, la vinya i la ramaderia (bestiar cabrum i oví). Tradicionalment de població escassa.
El poble ocupa tota la població del municipi i s’assenta al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda. L’església parroquial de Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà l’any 950.
Dins el terme hi ha el mas de Lluçanes.
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 31,67 km2, 560 m alt, 661 hab (2015)
Situat en un terreny muntanyós, al vessant nord de la Serrella, a la capçalera del riu d’Algar (vall de Tàrbena), al nord de la comarca, al límit amb la Marina Alta.
L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d’ametllers; al regadiu, fruiters (nesprers). Hi predominen les explotacions agràries petites i mitjanes. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria d’artesania. Forma part de l’àrea comercial d’Alacant. Població en descens.
La vila, d’origen islàmic, es troba a ponent del tossal on s’aixecava el castell de Tàrbena; l’església parroquial de Santa Bàrbara és del segle XVIII.
El municipi comprèn els antics despoblats de Misep, Bijauca, Picassàries, el Rafalet de Benissalim, Albicà, Parelles i Casivanyes.
Municipi i capital de la comarca de la Llitera (Franja de Ponent): 110,60 km2, 360 m alt, 3.538 hab (2015)
(cast: Tamarite de Litera) Situat a la Depressió de l’Ebre i regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit), accidentat al nord per la serra de la Gessa. La part muntanyosa és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll.
Agricultura predominantment de regadiu (cereals -ordi, blat de moro-, plantes farratgeres, oleaginoses i arbres fruiters; de regadiu s’hi cultiven ametllers, oliveres i vinya. Ramaderia (bestiar porcí i boví) i cria d’animals de granja. Indústria agropecuària, mobles i ceràmica.
La vila s’estén a la zona de contacte entre el pla i la muntanya; destaquen l’església parroquial de Santa Maria, romànica-gòtica, amb façana romànica (segle XII); les ermites de Sant Miquel (romànica, segle XII, modificada al segle XVI), de Santa Llúcia, el santuari del Patrocini i algunes cases nobles dels segles XVII i XVIII.
El terme comprèn, també, el poble del Gaió, les caseries de Ventafarines i la Melusa, els despoblats d’Orriols, el Tossal, Manenta i Solaner, i l’estació prehistòrica dels Castellassos.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Urbanització i centre turístic, a la costa occidental de l’illa, entre Cala Molí i Cala d’Hort.
