Caseriu format per barraques i alqueries.
Poble (1.207 m alt) i antic municipi: 28,34 km2, a la dreta del barranc de Castrocit. Pertangué al monestir d’Ovarra, i posteriorment al de Sant Victorià. L’església parroquial (Sant Andreu) és gòtica.
Fou incorporat al municipi actual el 1966 (que rebé el nom oficial de Veracruz).
Dins l’antic terme hi ha, a més, els pobles de Castrocit i de Morens i la caseria de les Ferreries.
Nom antic del poble de Vilanova de Banat.
Barri, a la parròquia de Santa Eulària, al sud-est de l’antic recinte emmurallat, centrat pel carrer de sa Calatrava.
Era el barri dels assaonadors (coneguts a Mallorca també amb el nom de calatravins). Al segle XIII hom hi establí el convent de Santa Clara.
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 25,18 km2, 562 m alt, 111 hab (2013)
(fr: Le Tech) Situat a l’alt Vallespir, a la vall del Tec, a la confluència d’aquest riu amb el de la Comalada, entre el mas de les Sitges i la confluència amb el torrent de la Fou. El bosc ocupa bona part del terme (roures, castanyers i, sobretot, faigs i coníferes).
La major part de la superfície agrícola correspon a pastures i farratge i molt poques hectàrees és dediquen a hortalisses, arbres fruiters i cereals, al fons de la vall. La ramaderia és integrada per bestiar oví, boví i cabrum. Central elèctrica (salt de 118 m).
El poble és a l’esquerra del Tec, al voltant de l’església parroquial, de construcció moderna.
El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Guillem de Combret, el mas de l’Allau (avui fàbrica d’electricitat), el llogaret de Bennat i el mas i castell de Coç.
El terme se separà administrativament de Prats de Molló el 1862.
Municipi de la Safor (País Valencià): 49,2 km2, 17 m alt, 17.734 hab (2015)
(o la Vall de Tavernes) Situat al peu de les serres de Corbera i de les Agulles, a la Valldigna, a la riba esquerra del Xeraco, al límit amb la Ribera Baixa.
L’agricultura de regadiu és possible gràcies al regatge per mitjà de pous; el conreu més important és el dels tarongers, seguit dels conreus hortícoles; aquests productes han envaït els terrenys de secà i han substituït els garrofers. La indústria de la fusta, que data del 1911, s’ha desenvolupat fins a arribar a ocupar un lloc destacat en l’economia local; altres indústries destacades són les derivades de l’agricultura (magatzems i manufactura de la fruita). Activitats derivades del turisme i dels serveis. Àrea comercial de València i de Gandia. Població en ascens.
La ciutat, capital de la Valldigna, és a la vall del riu de Xeraco; església parroquial de Sant Pere.
El municipi comprèn, a més, els despoblats d’Ombria, el Ràfol d’Alfàndec, Massalali i l’Alcudiola d’Alfàndec, i les partides i caseries de l’Abelló, el Terme, la Marina, el Golf i el Vergeret.
Enllaços web: Ajuntament – Centre Excursionista – Club d’Atletisme
Municipi de l’Horta (País Valencià): 0,74 km2, 12 m alt, 9.244 hab (2015)
Situat en una plana a la dreta del barranc de Carraixet i al nord de València. El terme, molt petit, és totalment pla, en terrenys al·luvials.
Agricultura de regadiu (blat, moresc i patates són els conreus més difosos), amb aigües del Túria a través de la sèquia de Rascanya. És important la cria de bestiar, especialment boví i porcí, en règim d’estabulació. L’activitat industrial és la base econòmica del municipi, beneficiada per la proximitat de la ciutat de València: són importants les activitats derivades de l’agricultura, així com la indústria alimentària (escorxadors i embotits), la fabricació de begudes refrescants, l’ebenisteria i la de ceràmica. Ha esdevingut de fet un barri de València, d’on depèn la seva àrea comercial.
El poble és a la dreta del barranc de Carraixet, sobre la carretera de Barcelona a València; església parroquial de la Santíssima Trinitat (segle XVII).
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,50 km2, 584 m alt, 328 hab (2013)
Situat a la vall o ribera de Taurinyà (dita també la Ribereta), al peu del massís del Canigó, que accidenta el sector meridional del terme. Drenada per la riera de Lliterà, afluent, per la dreta, de la Tet.
Economia agrícola (fruiters, vinya, hortalisses i pastura i farratge). La ramaderia (bestiar cabrum, boví), complementa d’economia. Ha esdevingut un important centre d’estiueig i d’excursions (refugis de Balaig i dels Cortalets).
El poble és troba a l’esquerra de la riera de Lliterà, al nord del terme; l’església parroquial de Sant Fruitós conserva un campanar del segle XII i a l’interior escultures i retaules del segle XVII.
(Peralta i Calassanç, Llitera)
Poble (736 m alt) i antic municipi: 45,95 km2, aturonat al voltant de l’antic castell de Calasanç.
Conquerit el 1083 per Ermengol IV d’Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d’Urgell fins al 1098, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó.
L’antiga església del castell (Sant Bartomeu) fou un priorat dependent del monestir benedictí d’Alaó. L’església parroquial de Sant Cebrià és obra del segle XVI. La població conserva algunes cases senyorials dels segles XVI i XVII. A migdia hi ha el santuari de la Gansa.
Fou agregat el 1970 al municipi actual (anomenat oficialment Peralta de Calassanç).
(Safor / Marina Alta)
Altre nom del riu Bullent.
