(o Can Feixes de la Pineda) Caseriu, al límit amb Sant Joan de Mediona, format al voltant de l’antic mas de la Pineda.
Can Feixes
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Vallestàvia (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 17,89 km2, 586 m alt, 103 hab (2012)
(fr: Baillestavy) Situat al peu del massís del Canigó, a la vall mitjana del riu de Lentillà, al límit amb el Rosselló i les muntanyes dels Aspres; la línia de crestes que uneix el puig de Bessís amb el roc de Jocavell i el coll de les Cireres, el separen de la vall de Llec. El bosc ocupa els vessants esquerres de la vall.
Minsa agricultura amb conreus de secà: arbres fruiters (pomeres i pereres), vinya, hortalisses, pastura i farratge. La ramaderia (bestiar oví, cabrum i boví) és l’activitat econòmica predominant. Economia forestal. Piscifactoria a les ribes del Lentillà.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat al fons de la vall, al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, que s’alça damunt un tossal que domina, per l’esquerra, el riu de Lentillà.
El municipi comprèn, a més, l’antic veïnat de la Coma, vora el qual hi ha una important mina de ferro, en explotació encara el 1969.
Vallès de la Costera (Costera)
Municipi de la Costera (País Valencià): 1,2 km2, 98 m alt, 154 hab (2014)
(cast: Vallés) Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del riu Cànyoles, a ponent de la ciutat de Xàtiva.
Tot el territori, de molt poca extensió, és conreat i regat amb l’aigua de la sèquia de Ranes; hi predomina el taronger, amb un petit sector d’horta; hi ha alguns conreus de secà (oliveres). Aviram. Àrea comercial de Xàtiva. La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900.
El poble és a l’esquerra del riu; església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVII, que té com a sufragània la de la Granja de la Costera.
Lloc de moriscs, formava part de la fillola de Xàtiva. Pertangué als marquesos de Mascarell.
Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d’Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou i d’altres a la Foia de Cerdà i a la Vila.
Enllaç web: Ajuntament
Valldemossa (Mallorca Tramuntana)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 42,84 km2, 437 m alt, 2.025 hab (2014)
Situat al litoral de Tramuntana, al vessant meridional de la serra de Teix, al nord de Palma de Mallorca.
L’agricultura no és gaire important; s’hi conreen oliveres i garrofers. La indústria turística i de serveis ha afavorit l’economia del terme i ha estabilitzat la població. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila és la més elevada de les Balears; l’església parroquial de Sant Bartomeu fou erigida el 1245, modificada posteriorment, ampliada el 1718, i el 1863 hom alçà la nova façana i el campanar; prop de la qual hi ha la casa considerada tradicionalment com a natal de Catarina Tomàs, convertida el 1792 en oratori.
El terme és sobretot famós per la cartoixa de Valldemossa (fundada el 1399 pel rei Martí I l’Humà, reconstruït en gran part al segle XVIII), a causa del renom d’alguns dels seus estadants, com George Sand i Fryderyk Chopin.
El municipi comprèn, a més, la possessió i antic monestir de Miramar, l’ermita i antic monestir de la Trinitat de Valldemossa (o ermita de Valldemossa) i el jaciment pre-talaiòtic de son Ferrandell.
Enllaç web: Ajuntament
Valldellou (Llitera)
Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 30,42 km2, 469 m alt, 98 hab (2014)
(cast: Baldellou) Situat en un terreny muntanyós format per les serres del Solà, de roca Foradada i de Pinyana, a les ribes de la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la Noguera. Al sector muntanyós hi ha boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges.
A la fondalada de la vall es localitza l’agricultura, principalment de conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) i també de regadiu (hortalisses, farratges, cereals, patates i arbres fruiters). Ramaderia ovina i porcina, avicultura i apicultura. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.
El poble és a l’esquerra del barranc del Molí del Pubill; l’església parroquial de l’Assumpció depengué (fins al 1874) de la col·legiata d’Àger.
El municipi comprèn, a més, l’antic terme de la Llenca, els despoblats de Covet, Salgar i Penella i l’església de Vilavella.
Vallcebollera (Alta Cerdanya)
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 26,0 km2, 1.247 m alt, 47 hab (2012)
(o Vallsabollera, fr: Valcebollère) Situat a la confluència de les rieres de Peguera i del Prat del Rector, que davallen del pla de les Salines, amb la de Faitó, que davalla del massís del Puigmal, origen de la Llavanera, al límit amb el Ripollès. Força muntanyós.
Ramaderia i explotació forestal. La població ha experimentat un important descens demogràfic durant els segles XIX i XX, fins al 1980, data en la qual ha anat augmentant progressivament.
El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Feliu, refeta de nou al segle XIX.
El terme comprèn el poble del Puig de Vallcebollera i l’ermita de Sant Bernabé.
Fins al 1790 pertangué a la vegueria de Cerdanya (Sallagosa).
Vallat (Alt Millars)
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 5,09 km2, 276 m alt, 54 hab (2014)
Situat al sud-est de la comarca, a banda i banda de la vall mitjana del Millars, a la seva confluència amb el Vilafermosa, a la zona de parla castellana del País Valencià. Fora de les ribes dels rius el terreny és molt rost.
Migrada agricultura amb conreus de vinya, oliveres i garrofers; la superfície mitjana de les explotacions agràries és de 4 ha i són treballades en explotació directa. Sobre el Millars, però ja dins el terme de Fanzara, hi ha la petita central hidroelèctrica del Vallat. En procès de despoblament.
El poble s’assenta sobre la vora esquerra del riu de Vilamalefa; l’església parroquial de Sant Joan depèn de la d’Espadella.
Enllaç web: Ajuntament
Vallanca (Racó)
Municipi del Racó (País Valencià): 56,49 km2, 970 m alt, 156 hab (2014)
Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb Castella, que correspon a la conca de la rambla de Vallanca, en zona de parla castellana. El territori és muntanyós i ocupat per matollar, pasturatges i bosc.
Agricultura dedicada als ametllers (secà) i hortalisses (regadiu). Ramaderia i apicultura. La població, que es mantingué relativament estable fins al 1940, ha sofert després una emigració massiva, que l’ha reduïda a un terç.
La vila és a l’esquerra del riu; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels. El castell de Vallanca, d’origen islàmic, fou conquerit en 1227-29.
El municipi comprèn, a més, el llogaret de Negrón.
Vallada (Costera)
Municipi de la Costera (País Valencià): 61,24 km2, 291 m alt, 3.169 hab (2013)
Situat al centre de la comarca, a les ribes de la vall mitjana del riu Cànyoles, emmarcat entre la serra Plana (al nord-oest) i la serra Grossa (al sud-est), que s’alcen amb forts pendents i entre els quals corre el riu. L’àrea no conreada ocupa vora tres quartes parts del total, amb pinedes a la muntanya.
L’agricultura es localitza a la vall, alterna els conreus de secà amb els de regadiu; els més extensos són els de tarongers (regadiu) i els d’oliveres i vinya (secà). La ramaderia (oví i cabrum) té poca importància. Fabricació de cistells i mobles de vímet, principal activitat econòmica. Àrea comercial de Xàtiva.
La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del riu, al peu de la serra Grossa; restes de l’antic castell de Vallada; església parroquial de Sant Bartomeu, del segle XVIII.
Enllaç web: Ajuntament
Can Crusat de la Carrera
(Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)
Veïnat, al llarg de la carretera de Pontons, al límit amb el terme de Torrelles de Foix.
