Arxiu de la categoria: Geografia

Ciuró, puig

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Cim (930 m alt) de la serra de Tramuntana, unit al puig de ses Moles pel coll Ciuró.

Ciurana d’Empordà *

(Alt Empordà)

Veure> Siurana d’Empordà  (poble i municipi).

Ciurana de Prades *

(Cornudella de Montsant, Priorat)

Veure> Siurana de Prades  (poble).

Citut *

(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Nom tradicional de la coma de Setut  (2.877 m alt).

Cis, serra del

(Ribagorça / Alta Ribagorça)

Serra (1.793 m alt) de la Ribagorça (1.793 m alt al pic d’Amariedo). És una calma de gran superfície (80 km2), allargassada entre les valls de l’Isàvena (Baixa Ribagorça), a ponent, i la Noguera Ribagorçana (Alta Ribagorça), a llevant, i limitada per la vall de Castanesa (als termes de Bonansa i Espés), al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud.

Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament. La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa (1.767 m), els Cavallets (1.706 m), el tossal del Cis (1.759 m) i la roca Cirera (1.757 m), amb valls laterals encaixades on hi ha els nuclis de Betesa i de Sant Orenç, a l’est, i de Calbera i Beranui, a l’oest.

Al vessant septentrional del tossal del Cis, dins el terme de Beranui, hi ha el santuari del Cis, on és venerada la Mare de Déu del Cis.

Cirerencs

(Castellgalí, Bages)

(ort. ant: Sirerencs)  Antiga quadra, a la confluència del Llobregat i el Cardener.

Cirerals, serra de

(Matarranya)

Serra (925 m alt) de la comarca, entre els termes de la Canyada de Beric i Bellmunt de Mesquí, a la partió d’aigües del riu de Mesquí amb el Bergantes.

Cirera, roca -Ribagorça-

(Areny de Noguera, Ribagorça)

Cim (1.757 m alt) de la serra del Cis, a l’antic terme de Cornudella de Valira.

Cirera, la -Sant Feliu Sasserra-

(Sant Feliu Sasserra, Bages)

Casa forta i església (Sant Julià).

Cirera, coll de la -Conflent-

(Conflent)

Coll (1.713 m alt) de la serra del Rocnegre, al massís del Canigó, a la partió d’aigües entre el riu de Lentillà (Conflent) i el riu Ferrer (Vallespir).