Platja de la costa meridional, entre la punta de ses Covetes i l’illot de na Gavina.
Trenc, platja des
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Tremolar, el
Llogaret, vora l’Albufera, format per barraques. Les seves terres són regades per la sèquia del Tremolar.
Era el centre del marquesat del Tremolar.
Tremena
(o Tramena) Castell, que domina, pel nord, el poble. És d’origen carolingi (la torre rectangular i el recinte poligonal), i fou ampliat el segle XIII.
Tremat, el
Poble, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, que forma una conurbació amb la Mosquera.
Trebalúger -es Castell-
(o Trabalúger) Llogaret, al sud de la vila, vora el límit amb el terme de Sant Lluís.
Trebalúger -es Mercadal-
(o Trabalúger) Lloc o possessió, prop de la costa meridional de l’illa, on s’obre, a la desembocadura del barranc de Trebalúger (que dóna lloc a una de les poques zones de regadiu de l’illa), al límit amb el municipi de Ferreries, la cala de Trebalúuger.
Travessera, sèquia
(Xeraco / Xeresa, Safor) Sèquia, al nord de l’horta de Gandia, que forma part del sistema de regadius del riu de Xeraco i rega els dos termes.
Travadell, vall de
(Comtat)
Comarca històrica que forma el riu de Seta entre els vessants occidentals de la serra d’Almudaina i els orientals de les serres de Gorga i de l’alt de la Capona. El nom li ve de l’antic castell de Travadell, d’època islàmica, situat prop de Gorga.
Té 28 km2 d’extensió i comprèn els municipis de Gorga, Millena, Benillup i Benimarfull; la població viu concentrada a la vora del riu i és en regressió, i les velles collites de vi, seda, oli i fruita s’han reduït a les dues darreres.
Trapa, la * -Matarranya-
Nom modern del monestir cistercenc de Santa Susanna.
Tramuntana, serra de -Mallorca-
(Mallorca)
Principal cadena muntanyosa de l’illa, que s’estén amb una direcció sud-oest – nord-est, en uns 90 km, entre sa Dragonera i el cap de Formentor, per la banda més occidental, a tocar de mar i, entre les badies de Palma i Alcúdia, al sector interior.
Està constituïda per tres unitats tectòniques o mantells de corriment formades per calcàries juràssiques i cretàciques per sobre de margues del triàsic. Forma una veritable pantalla orogràfica paral·lela a la costa, la qual és alta i rocosa entre Formentor i Sóller; des d’aquest punt fins a Andratx perd altitud. La màxima altitud és el puig Major (1.445 m).
Pel que fa a la vegetació, predominen les pinedes al vessant meridional i l’alzinar al nord.
Dades dels Països Catalans 