Arxiu de la categoria: Geografia

Trinitat de Valldemossa, la

(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)

Ermita i convent d’ermitans, prop del lloc on hi hagué l’antic col·legi de Miramar, fundat per Ramon Llull.

Fou fundada el 1648 per fra Joan de la Concepció Mir i Vallès; aquest i el seu successor en el règim de la congregació ermitana, fra Antoni de Sant Pau Ferrer i Rizà (1688-93), edificaren l’oratori i les dependències annexes.

Fou el tercer superior, fra Antoni de la Presentació Sampol i Oliver, que posà la primera pedra de l’edificació actual (1703), composta d’una església dedicada a la Puríssima Concepció, amb corredors, cuina i refectori, porteria i cel·les, que fou inaugurada el 1705.

La comunitat d’ermitans hi residí fins al segle XIX i hi fou restaurada el segle XX, després de l’erecció canònica (1923) dels ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.

Trinitat de Bellpuig, la

(Prunet i Bellpuig, Rosselló)

Antiga església parroquial, dita abans de Sant Pere de la Serra, al poblet de Bellpuig, on hi ha la casa del comú. Es troba al peu de la carretera dels Banys d’Arles a Bulaternera, dalt la carena, sota l’antic castell de Bellpuig.

Modernament ha esdevingut un famós santuari gràcies, sobretot, a la majestat romànica del segle XII que s’hi venera, esculpida segons el model del Volto Santo de Lucca i policromada amb poc encert al principi del segle XVIII.

Hi hagué una primera església, que fou consagrada el 953, de la qual subsisteixen traces de l’absis i pedres decorades de línies verticals i horitzontals, englobades en l’actual nau principal, de pedra d’esquist, construïda al segle XI, que acaba amb un absis semicircular i té la volta que reposa sobre arcs torals.

Al segle XII li fou afegida una segona nau, construïda amb pedres grans i ben tallades i amb volta de quart de cercle, que té una cornisa ornada amb escultures d’animals; finalment, al segle XIII hom li afegí a l’est de la segona nau una capella rectangular, també amb una cornisa decorada geomètricament.

El campanar és més tardà. Té una porta amb ferramenta romànica i dos antics retaules barrocs.

Tretzevents, puig de

(Vallespir / Conflent)

Cim (2.731 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica, que separa les valls de Cadí, de la Comalada i del riu Ferrer.

És el cim més enlairat de la serra de Rocnegre.

Tretzè, el * -Anoia-

(Piera, Anoia)

Veure> Sant Nicolau del Tretzè  (capella).

Tresserra -Ribagorça-

(Areny de Noguera, Ribagorça)

Despoblat (1.064 m alt), fins el 1965 del terme de Cornudella de Valira, als contraforts meridionals de la serra del Cis, a l’esquerra de la capçalera del barranc de Tresserra o de Colls, afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana (i límit, en el seu curs baix, entre els termes d’Areny de Noguera i del Pont de Montanyana).

Una mica separada de l’antic poble hi ha l’antiga església de Sant Vicenç.

Tresfonts

(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)

Caseria, al sud-est de la vila, vora la rambla de Tresfonts, afluent de capçalera de la rambla de Favanella.

Tres Reis, tossal dels *

(Baix Maestrat / Montsià / Matarranya)

Veure> tossal del Rei  (cim dels ports de Beseit).

Tres Esteles, pic de les

(Conflent)

Contrafort (2.099 m alt) occidental del massís del Canigó, termenal dels municipis de Saorra, Escaró, Nyer i Pi de Conflent.

Trepucó

(Maó, Menorca)

Caseria, al sud de la ciutat.

Hi ha una important estació megalítica, en la qual destaca la taula de Trepucó, amb una pedra de suport de 4,2 m d’altura.

Trenteres *

(Santa Pau, Garrotxa)

Veure> Santa Llúcia de Trenteres  (caseria).