(o Gramoixent) Despoblat i antic castell. És esmentat en els Furs de València com un dels límits amb Castella.
Garmoixent
3 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Gargant, el
Caseria, als contraforts orientals de Penyagolosa, a l’oest del terme.
Garbí, el -Camp de Morvedre-
Cim (670 m alt) de la serra de la Calderona, sobre la riba esquerra del Palància, prop del terme d’Albalat dels Tarongers.
És un punt excursionista de primer ordre; hom hi practica l’ascensió des de la Serra de Portaceli (Camp de Túria).
La muntanya és completament coberta de pins.
Gansa, la -Llitera-
(Peralta i Calassanç, Llitera)
Santuari (la Mare de Déu de la Gansa) del terme de Calassanç, des del 1970 de l’actual municipi, 2 km al sud de la vila.
Ganix
Veïnat, al sud-est i a poca distància de la vila.
Ganiveta, la
(Lliçà de Vall, Vallès Oriental)
Veïnat, vora el terme de Parets del Vallès.
Ganganell, el
Ganduf, cala
Cala de la costa septentrional de l’illa de Cabrera, molt articulada, que tanca a l’oest el cap Xoriguer i a l’est el promontori o península del clot del Guix.
Gandia, sèquia comuna de
(Safor)
Sèquia de l’horta de Gandia, derivada de la sèquia reial d’Alcoi a la Casa Fosca, per l’esquerra, juntament amb la sèquia comuna d’Oliva (sèquia comuna de Gandia i Oliva), de la qual se separa a la Casa Clara.
Compta amb 35 files, que se separen en 14 files per a la de Gandia i 25 per a la d’Oliva.
Gandia, horta de
(Safor)
Plana regada que constitueix el sector oriental de la comarca. S’estén des dels vessants de les serralades prebètiques interiors fins al mar, i és regada pel riu d’Alcoi i el seu afluent, el Vernissa, a través de la sèquia reial d’Alcoi i les sèquies d’en Carròs, d’en Marc, Nova i de Vernissa.
L’economia es basa en l’agricultura; hi ha un clar predomini del regadiu (principalment tarongers), que és exclusiu als municipis situats a la plana al·luvial del riu d’Alcoi i que alterna amb el secà als municipis situats als vessants muntanyosos de l’interior.
Les activitats industrials i comercials es concentren a Gandia, ciutat que actua com a mercat de tota l’horta.
