Poble, al sud-est de la vila, vora l’estany de Salses.
Arxiu de la categoria: Geografia
Garrigues, les -Rosselló-
Masia, prop de la riba dreta del Tec.
El segle IX era un vilar posseït pel monestir de Sant Andreu de Sureda.
Garrigola, la
Sector residencial modern del barri de Sant Aciscle, a l’oest de la ciutat.
Garriga, la * -Berguedà-
Veure> les Garrigues (veïnat).
Garriga, la * -Viladamat-
Veure> Sant Feliu de la Garriga (església).
Garrafa, puig de
(Andratx / Calvià, Mallorca Tramuntana)
Cim (461 m alt) de la serra de Tramuntana, al límit dels dos termes.
Garonda
Possessió, prop del qual neix el torrent de Garonda, que desemboca a la costa meridional de l’illa, entre la punta Plana i s’Estanyol.
Garona det Joeu, Era *
Veure> riu de Joeu (afluent de la Garona).
Garona de Ruda, Era *
Altre nom del riu de Ruda (braç del riu de la Garona).
Garnelo i Alda, Josep
(Énguera, Canal de Navarrés, 25 juliol 1866 – Montilla, Andalusia, 29 octubre 1944)
Pintor. Fill de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez, i germà d’Eloísa Garnelo i Aparicio. Estudià a la universitat i a l’Escola de Belles Arts de Sevilla, i, més tard, a la de San Fernando de Madrid.
Fou premiat, en diverses exposicions nacionals, per obres com La mort de Lucano, Duel interromput, Cornèlia i Santuari grecoibèric, i el 1888 obtingué una pensió a Roma, gràcies a El centaure Nessos.
Realitzà pintures murals i fou professor a les escoles de Belles Arts de Saragossa, Barcelona (1895) i Madrid. Acadèmic de San Fernando (1912) i sots-director d’El Prado (1915-18), fou cobert d’honors oficials. Té obres als principals museus d’Espanya, sixí com a Roma, Brussel·les, Londres, Buenos Aires, etc.
La revista “Énguera” li dedicà un important número d’homenatge el 1965. Col·laborà, també, com a crític, a la revista “El Arte”.
