Veure> monestir d’Arles (abadia benedictina).
Vallespir, monestir de *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Vallesa de Mandor, la
(Riba-roja de Túria, Camp de Túria)
Caseria, a l’esquerra del Túria, prop del límit amb el terme de Paterna (Horta). La seva església (Santa Bàrbara) té per patrona la Mare de Déu dels Desemparats.
És l’antic mas dels Inquisidors, que esdevingué propietat privada i centre del comtat de la Vallesa de Mandor.
Vallesa, la *
Veure> l’Alqueria de Vellesa (grup de masies).
Vallès, molí de
(Torrella de la Costera, Costera)
Enclavament (3 ha), entre els termes de Novetlè i Vallès de la Costera, a l’esquerra del riu Cànyoles.
Vallera, la
Veïnat, a llevant del poble, a la vall de la riera de la Vallera, que neix al vessant septentrional del roc de Frausa i que, després de travessar el bosc de la Vila, del terme de Ceret, s’uneix a la riera de Reiners poc abans de la confluència d’aquesta amb el Tec, ja dins el terme de Reiners.
Valldigna, portal de
Valldigna, la
(Safor)
Subcomarca, coneguda antigament per la vall d’Alfàndec, o de Marinyén, presidida per Simat, que compren els termes de Tavernes, Simat, Benifairó i Barx. El nom actual prové, segons la tradició, de Jaume II, o més aviat de la influència dels monjos cistercencs que la dominaven, des del monestir (1297), les restes del qual es conserven en aquell poble.
La vall és una depressió estructural possiblement envaïda per la mar plistocènica entre el massís del Mondúber i la serra de Corbera (la Sangonera), d’on prové l’aigua abundosa de les fonts Major, Menor, l’Ombria, etc, d’origen càrstic. El camp ha estat fins els anys 1970 la base econòmica de la vall; actualment, els conreus mediterranis de secà han estat substituïts per l’horticultura, els fruiterars i els cítrics.
La indústria del moble de Tavernes, capital actual, ateny una certa categoria en l’especialitat escolar, però actualment la base de l’economia es troba en el turisme i les activitats derivades.
Valldemossa, ermita de *
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Veure> la Trinitat de Valldemossa (ermita i convent).
Valldecrist, cartoixa de
Important monestir cartoixà, situat prop de la vila. Fou fundada per l’infant Martí, futur rei Martí I, quan era comte de Xèrica i senyor de Sogorb, després d’obtenir l’autorització del papa Climent VII (1385) i del rei Pere III (1386). L’orientà el prior de Portaceli, però els seus primers monjos procedien d’Escaladei.
Tot seguit la nova casa rebé del fundador i dels reis Pere i Joan importants donacions, que la feren senyora d’Altura, Alcubles, Xèrica i de molt importants béns i drets a Sogorb, Massalfassar, Mauella, Castelló de la Plana, etc. La parròquia de Castelló li fou unida durant quatre segles, igual que el santuari de la Cova Santa, prop de Sogorb, que se’n separà el 1606.
Per al nou monestir hom féu una primera església de Sant Martí, consagrada el 1401, i una nova església, molt més gran, iniciada pel rei Martí el 1403 i continuada els anys següents. La seva muller Maria de Luna féu construir el claustre gòtic i dotze noves celles.
A l’època del Cisma d’Occident tingué un paper molt important, per tal com l’escollí per residència fra Bonifaci Ferrer, antic mestre de novicis, creat per Benet XIII prior general de l’orde en els territoris de la seva obediència. S’hi celebraren capítols generals entre el 1411 i el 1419, en temps també del seu successor Guillem de Lanotte.
El 1448 el monestir tenia 18 monjos i 8 llecs, però el seu nombre normal era de 24 monjos, nombre que superà el 1764, quan tenia 26 monjos, 14 conventuals, 8 donats i 17 fàmuls.
En fundar-se la Congregació Nacional de Cartoixans Espanyols el 1785 fou designada aquesta cartoixa per a residència perpètua del definitori de la congregació, i s’hi celebrà el 1774 el segon capítol general de la nova congregació. El convent fou abandonat temporalment i espoliat a l’època de la invasió francesa, i fou exclaustrat el 1835.
L’antic terreny de la cartoixa és avui explotat agrícolament, però els edificis, voltats d’un mur el 1647, són una ruïna total, i s’han ensorrat del tot els claustres i l’església gran, reformada el 1633, i les cel·les monacals. La part més sencera és la primitiva església de Sant Martí i algunes dependències, utilitzades per a magatzem agrícola. Molts elements artístics i retaules es guarden en poblacions veïnes.
Valldebaió
Veïnat.
Dades dels Països Catalans 