(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
(o Vallàuria) Masia i antic lloc, a ponent de la vila, al fons de la vall de capçalera de la riera de Vallòria, que s’uneix a la Vila d’Amunt a la riera de les Abelles per formar la riera de Banyuls (dita també, fins a la mar, riera de Vallòria).
(la Font de la Figuera / Moixent, Costera)
Afluent esquerrà del riu Cànyoles, límit dels dos municipis.
Rodal, al nord de la ciutat, al sector muntanyós del terme.
Caseria, a l’oest del terme, al límit amb el d’Elx (Baix Vinalopó).
Santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de Morella, situat a 25 km al sud-est d’aquesta ciutat. El conjunt del santuari, compost de l’església, un hostal (gòtic) i d’altres dependències (651 m alt), és a la dreta de la rambla de Vallivana (afluent de capçalera de la rambla de Cervera, que neix al vessant meridional de la serra de Xiva i que rep els noms de barranc de la Carcellera i de Cap del Terme), vora la carretera de Vinaròs a Morella.
L’església és d’una sola nau, amb creuer i quatre altars laterals, a més de l’altar major, darrere el qual hi ha el cambril. La imatge és petita, de terra cuita, probablement del segle XIV. El santuari actual fou construït al començament del segle XIX (inaugurat el 1838), però ja al segle XIV hi havia una capella per a allotjar-hi la imatge de la Mare de Déu.
L’expansió de la devoció a la Mare de Déu de Vallivana, i l’inici de les festes que li són dedicades, tenen l’origen en un vot de la ciutat de Morella amb motiu de la pesta del 1672. Cada sis anys la imatge és traslladada a peu a Morella, on se celebren les festes del Sexenni.
Llogaret, al sector septentrional dels Aspres, al nord del poble, vora el torrent de Vallicrosa, afluent per l’esquerra de la riera de Castellnou.
(Montanui / Benasc, Ribagorça)
(o vall Hiverna) Vall, afluent per l’esquerra de l’Éssera, al Pirineu axial, on hi ha els pics de Vallhiverna, situat entre la serra Negra i la de Llauset, al sud del massís de la Maladeta.
Assoleixen 3.062 i 3.067 m alt.
Veure> vall Ferrera (vall dels Pirineus axials).
Veure> vall Farta (sector de la comarca).
Veure> les Valls de Morvedre (caseria).
Dades dels Països Catalans 