Montjuïc (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès) Antiga quadra, al sud de les Gunyoles.
Montjuïc * (Ferreries, Menorca) Veure> Santa Àgueda (antic castell).
Montjuïc (Font-rubí, Alt Penedès) Veïnat, prop de la caseria de l’Avellà.
Partida, a l’esquerra del Palància, al límit amb el terme de Canet d’en Berenguer. És regada per la sèquia de Montíver, fillola de la sèquia major de Morvedre.
Hi ha restes d’una vil·la romana.
Urbanització d’estiueig, construïda bàsicament a partir del 1950.
Santuari, construït en un tossal que domina la vila per l’oest, a l’indret on, segons la tradició, fou trobada el 1620 la imatge de la Mare de Déu de Montiel.
El 1850 s’hi establí una comunitat de terciàries caputxines, la qual, expulsada el 1855, s’hi instal·là de nou el 1881 i reconvertí el santuari en casa matriu de l’orde; les monges foren expulsades novament el 1931.
Destruït durant la guerra civil, el santuari fou reedificat els anys 1946-61.
(o de Turmo) Vall tributària, per la dreta, de la vall d’Estós, a la vall de Benasc, formada al vessant oriental del Montidiego, i drenada per l’emissari de l’estany de Montidiego (o estany de Turmo).
Llocs, vora la costa de Tramuntana.
El lloc de Montgofre Nou és damunt del gran promontori que tanca per llevant el port d’Addaia, que acaba amb la punta de Montgofre.
Serra. Constituït per un sinclinal cretaci que s’estén en direcció nord-oest – sud-est, paral·lelament a la costa -on forma el cap de Sant Antoni-, entre el barranc de la Murtà i el curs baix del riu de Gorgos. La màxima altitud és de 751 m.
Declarat parc natural l’any 1987.
Enllaç web: Parc Natural del Montgó
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Veure> el Montsec d’Estall (sector ponentí del Montsec).
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Llogaret (950 m alt), en curs de despoblament, situat al vessant septentrional del Montsec d’Estall (o serra de Montgai).
(Vistabella del Maestrat, Alcalatén)
Caseria, al peu del vessant oriental de la serra de la Batalla, a l’oest de la vila.
Dades dels Països Catalans 