(la Pobla Llarga, Ribera Alta)
Caseria, a 0,5 km del poble.
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Despoblat recent (772 m alt) de l’antic municipi de Fet, situat al cim d’una serra que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost de Montrebei.
La seva església depenia de la de l’Estall.
(Costera)
Subcomarca que comprèn el curs alt i mitjà de la vall sinclinal que recorre el Cànyoles, afluent de l’Albaida, i que limita al nord amb els vessants meridionals de la serra d’Énguera (que la separa de la Canal de Navarrés) i al sud amb els contraforts de la serra Grossa d’Ontinyent que la separen de la Vall d’Albaida. Agrupa 4 municipis: la Font de la Figuera, Moixent, Montesa i Vallada.
L’economia es basa en l’agricultura: al fons de la vall, vora el riu, s’estenen els conreus de regadiu, alimentats per deus; s’orienten principalment al conreu de taronges. Al secà s’obtenen conreus mediterranis, amb predomini d’oliveres. Les indústries principals es deriven de l’agricultura (oli, farina, etc).
Masia i antic lloc (1.229 m alt), a la capçalera del riu de Noedes.
Veure> Mondragó (espai natural).
Riu, afluent dretà del Tec, que neix a Montalbà de l’Església, al vessant septentrional del roc de Frausa i del seu contrafort occidental (1.235 m alt) el roc de Montdony (o de Sant Salvador).
Després de passar vora aquest poble, rep, per l’esquerra, el riu del Terme i penetra al municipi dels Banys d’Arles a través de les llargues i profundes gorges de Montdony, molt visitades pels banyistes i turistes dels Banys d’Arles, població sorgida al voltant dels balnearis establerts a la confluència d’aquest riu amb el seu col·lector.
Muntanya (862 m alt), al límit amb el terme de Peralta i Calassanç, a la divisòria d’aigües de la Sosa (afluent del Cinca) i de la Noguera Ribagorçana.
Riu, afluent esquerrà de la Valira d’Encamp. Neix al vessant oriental del pic de Casamanya i desemboca al seu col·lector a Canillo.
Prop d’aquest poble hi ha les bordes de Montcau.
Veure> el Caro (cim culminant dels ports de Beseit).
Dades dels Països Catalans 