(la Pobla de Vallbona, Camp de Túria)
(o la Venta del Moro) Barri de la vila, al nord-est del nucli urbà, al llarg de la carretera de València a Ademús.
La seva església és dedicada a la Trinitat. L’ermita de Sant Sebastià és d’origen medieval.
Barri, al nord del nucli urbà, al llarg de la carretera de València a Castella per les Cabrelles i prop de l’estació del ferrocarril de València a Utiel.
Congost llarg (4 km) i estret de l’Éssera, també conegut per estret de Ru, obert a la serra de Gia (serra interior del Pre-pirineu).
Les calcàries que el formen són tan inhòspites que, durant segles, quasi no fou transitat.
Caseria, al sud del terme, al límit amb els termes del Torricó (Llitera), de Lleida i d’Almacelles (Segrià).
Barri i antiga alqueria, al nord-oest de la vila.
(Riba-roja de Túria, Camp de Túria)
(o les Ventes de Poio, o les Ventes de Miralcamp) Llogaret, al sud del terme, al pla de Quart, al límit amb els termes de Xiva (Foia de Bunyol) i de Quart de Poblet (Horta), al llarg de la carretera de València a Castella per les Cabrelles.
És centrat en un antic hostal (venta de Poio) i mas (mas de Poio), a l’esquerra de la rambla de Xiva (o rambla de Poio).
Caseria, sobre l’antic camí d’Aragó.
Estació del ferrocarril d’Alacant a Dénia, prop de la costa, al límit amb el terme de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
(o La Encina) Poble, situat al nord-oest del terme, a 320 km de la ciutat, sorgit damunt un hostal al costat de la important estació de ferrocarril on es bifurca la línia de Madrid a Alacant amb la de Madrid a València (i per on té lloc l’única comunicació entre València i Alacant per ferrocarril).
La major part de la població és formada per ferroviaris i llurs famílies. L’església (Sant Joan) és annexada a la parròquia de Villena.
Dades dels Països Catalans 