Veure> riu dels Ullals (curs d’aigua).
(o riu Montnegre o de Castalla) Curs d’aigua de la xarxa mediterrània que neix a la foia de Castalla, al vessant meridional de la serra d’Onil, i recorre la foia de Xixona, on hi ha el pantà de Tibi -el més antic d’Europa- i on rep per l’esquerra les rambles Gavarrera i de la Torre. La conca baixa s’introdueix a l’Alacantí, fins a desembocar, gairebé sec, formant un delta arrodonit, prop de Mutxamel.
És de règim pluvial mediterrani, amb màxims a la primavera i sobretot a la tardor, i estiatges molt forts a l’estiu. Té una conca de 440 km2 i el cabal és escàs. L’aigua és aprofitada per al regadiu. El sistema de distribució de l’aigua derivada del pantà de Tibi és un dels més complexos d’Espanya.
(Ferreries / Ciutadella, Menorca)
Plana (50-70 m alt) de sa Mitjania, estesa al sud-oest de les serres de s’Enclusa i de Santa Àgueda, al sud de les garrigues de Binissuès i al sud-est de l’extens bosc de la Vall, al límit dels termes de Ferreries (sector drenat pel barranc d’Aljandar) i Ciutadella (drenat pel barranc de sa Fontsanta o de la Vall), travessada de sud-est a nord-oest per la carretera de Maó a Ciutadella.
És zona mitja de conreus farratgers (en part de regadiu) i de cereals.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Sector de la costa de Tramuntana, prop del límit amb el terme d’Escorca.
Partida del municipi, dins el terme de Benimaclet, centrada en el santuari de Vera (la Puríssima Concepció) i el molí de Vera, alimentat per la sèquia de Vera, derivada de la de Mestalla, la gola de la qual, en arribar a la mar, constitueix el límit septentrional del terme de València.
(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)
(o Beo) Poble, a l’esquerra del riu de Veo (o riu de Sonella), aigua avall del cap del municipi, al vessant septentrional de la serra d’Espadà (que en aquest indret és accessible a través del coll de Veo, de 546 m alt, per on passa el camí vers Aín). La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de l’Alcúdia.
Antic lloc de moriscs (tenia 41 focs el 1602), es despoblà amb l’expulsió del 1609, i és habitat des del segle XVII per gent de llengua castellana; forma, així, un enclavament entre pobles de llengua catalana.
Santuari (la Mare de Déu de les Ventoses), al nord-oest de la vila, dins l’antic terme d’Aler.
(Agost / Alacant, Alacantí / Tibi, Alcoià)
Contrafort (905 m alt) meridional del Maigmó, entre els tres municipis, dins la foia de Castalla, és continuada vers el sud per la serra del Castellar.
Cap de l’extrem nord-oriental de l’illa de Cabrera.
Caseria, al sud de la ciutat, al peu de la serra de Castalla.
Dades dels Països Catalans 