els Plans (Alcoi, Alcoià) Partida, al sud del terme, al sector occidental de la serra dels Plans, termenal entre els municipis d’Alcoi, Benifallim i la Torre de les Maçanes.
els Plans (Canillo, Andorra) Caseria de la parròquia.
els Plans (Aiguatèbia i Talau, Conflent) Llogaret, a les Garrotxes de Conflent. Esmentat ja l’any 870 com a pertanyent al monestir d’Eixalada.
els Plans (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Caseria, situada a l’oest del cap municipal.
(Banyalbufar, Mallorca Tramuntana)
(o Planici) Possessió, al sud de la vila, al vessant septentrional de la mola de Planícia (920 m alt), sector de la serra de Tramuntana que separa el terme costaner de Banyalbufar de la vall de Superna (Puigpunyent).
Cim (2.716 m alt), de la línia de crestes que separen la vall de Benasc de la vall occitana de Lis, entre el mall Barrat i el pic de Folhosa.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Vénda, dins la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.
Sector central i occidental del municipi.
Partida i masies.
Altre nom del castell de Sant Mateu de Bages.
Veure> el Pujol de Planès (poble).
Poble (233 m alt) i cap del municipi, bastit al voltant de l’església parroquial de Sant Miquel d’Olèrdola (que donà antigament nom al municipi), en substitució de la vella de Sant Miquel d’Èrdol.
(País Valencià)
Pla costaner, el més extens dels Països Catalans, que s’estén, sense discontinuïtats notables, de la Plana Alta a la Safor.
La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà. Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi.
L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana. La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la col·laboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons de dunes fins a dibuixar l’ampli oval del golf de València.
Darrere les dunes, les maresmes i els tolls originats pels deltes, s’anaren reblint, i en restaren com a testimonis, un seguit de marjals i especialment l’Albufera, en contacte amb el delta comú del Xúquer i el Túria.
Dades dels Països Catalans 