Arxiu de la categoria: Geografia

Platja de Sant Cebrià, la

2 Respostes

(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)

(o les Rotes)  Nucli turístic, amb una població permanent propera al miler d’habitants, situat al llarg de la costa, entre el límit amb el terme de Canet de Rosselló, al sud de l’estany de Sant Nazari, i la desembocadura del canal d’Elna.

Petit centre pesquer i comercial (és el port tradicional d’Elna), sofrí una profunda transformació a partir del 1960, dins el pla d’endegament turístic de la regió de Llenguadoc-Rosselló, i esdevingué una important estació balneària, urbanitzada al voltant d’una plaça que presideix la gran escultura de bronze de Maillol, La Mediterrània.

Hom hi ha construït un port (esportiu i de pesca) al sud de la urbanització; més enllà encara, hi ha la zona de repòs del Mas dels Capellans.

Platja de Puçol, la

Deixa un comentari

(Puçol, Horta)

(o la Platja de Mar)  Barri del municipi, originàriament de pescadors, a la costa.

Platja de Palma, sa

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Sector turístic de la costa, a llevant de la ciutat, entre els nuclis de Can Pastilla i s’Arenal.

Platja de Canet, la -Rosselló-

3 Respostes

(Canet de Rosselló, Rosselló)

Poble, sorgit, inicialment, com a nucli pescador i mariner i, a partir de 1920-40, com a centre turístic, al centre de la llarga platja de Canet, estesa entre l’estany de Sant Nazari i la desembocadura de la Tet.

Amb prop de tres milers d’habitants permanents, sobrepassa la població de la vila de Canet, la qual dista més de 2 km. La població arriba, a l’estiu, als 30.000 o 40.000 habitants. L’activitat pesquera era encara important en 1945-52 (sardines). A partir d’aleshores, ha conegut un ràpid desenvolupament. Hi ha un casino de joc.

Era el port tradicional de Perpinyà; fins al segle XVI fou un lloc de pelegrinatge dels pagesos de la plana, els quals en temps de secada hi banyaven la Mare de Déu de Plana de Tuïr. De la fi del segle XIX a mitjan segle XX estigué unit a Perpinyà per un tramvia, molt freqüentat pels banyistes.

Platja de Cambrils, la *

Deixa un comentari

(Cambrils, Baix Camp)

Veure> el Port de Cambrils  (barri marítim).

Platja d’Argelers, la

1 Resposta

(Argelers, Rosselló)

Barri marítim de la vila, estès al llarg de la platja dels Pins, de 3 km de longitud, entre el grau de la Maçana, al sud (que els separa del nucli del Racó), i el grau de la Ribereta, al nord.

Sorgit entre els anys 1920 i 1940 a partir de la zona meridional, més pròxima a la vila, on es troben les grans residències privades; l’expansió vers el nord ha estat feta per grans empreses, d’acord amb el pla d’endegament de la costa de la regió de Llenguadoc-Rosselló. Entre els dos sectors hi ha l’església amb vitralls de Willy Mucha.

A l’estiu dóna allotjament a més de 100.000 persones; a l’hivern hi ha una població permanent de prop d’un miler habitants.

Després de la guerra civil espanyola s’hi instal·là el camp de concentració d’Argelers.

Platja d’Alcúdia

Deixa un comentari

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Urbanització, nucli turístic situat a l’extrem nord-oriental de la badia d’Alcúdia. Indústria hotelera i de serveis.

Platgetes, les

2 Respostes

(Benicàssim / Orpesa, Plana Alta)

Urbanització, creada al límit dels dos municipis, prop de la torre i les platgetes de Bellver.

Plantat, el

Deixa un comentari

(Manresa, Bages)

(o les Ferreres) Raval, a 1,6 km del nucli urbà.

Plans, serra dels

6 Respostes

(Alacantí / Alcoià)

Serra (1.330 m alt) que s’estén en direcció sud-oest – nord-est, entre les dues comarques, i localitzada entre el riu de Penàguila, subafluent del riu d’Alcoi, i la rambla de la Torre, afluent del riu Verd.

Les aigües del vessant meridional s’escolen cap a la conca del riu Sella.