Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Canyada de Beric, la (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 10,83 km2, 738 m alt, 102 hab (2014)

(cast: la Cañada de Verich) Situat als contraforts del vessant meridional de la serra de Cirerals, al sud d’Alcanyís, drenat pel barranc de la Canyada, que neix dins el terme i desguassa al Guadalop per la dreta. El terreny és accidentat i la major part del territori és ocupat per boscs de pi blanc, que són explotats econòmicament, per matolls, especialment romaní, i erms.

Altres recursos del municipi són la ramaderia (bestiar oví i cabrum, que aprofita les pastures naturals), l’agricultura, predominantment de secà (vinya, oliveres i cereals) i diversos jaciments d’argila i pedreres de granit (a la vall del barranc de la Canyada). Àrea comercial d’Alcanyís. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

La vila es troba a la dreta del barranc de la Canyada. Fou de la jurisdicció de l’orde de Calatrava.

Dins el terme municipal hi ha un poblat ibèric.

Cànoes (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,55 km2, 71 m alt, 4.875 hab (2012)

(fr: Canohès) Situat en una plana molt conreada entre Tuïr i el sud-oest de Perpinyà.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, dedicada principalment als arbres fruiters i a la vinya, l’elaboració de vi de qualitat (dins de la zona del vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i del vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres), també hi ha arbres fruiters i hortalisses. La ramaderia ovina aprofita els herbatges de la depressió. Indústria de materials de construcció. Àrea comercial de Perpinyà.

La població ha experimentat un notable ascens durant les últimes dècades, en gran part degut a la proximitat de la ciutat de Perpinyà.

El poble, que fou construït prop d’un estany, dessecat ja a l’edat mitjana, es troba al voltant de l’antic castell de Santa Llúcia i de l’església parroquial, d’estil romànic.

Canillo (Andorra)

50 Respostes

Parròquia d’Andorra: 110,0 km2, 1.526 m alt, 4.826 hab (2011)

La més extensa i la primera parròquia, segons l’ordre tradicional del país. Ocupa una gran extensió per diferents valls subsidiàries de la capçalera de la Valira, eix del territori, situada al nord d’Encamp, conegut per la solana d’Andorra.

La vida econòmica local, basada en l’agricultura i la ramaderia, ha experimentat una forta revifalla els darrers anys a causa de la construcció de l’estació esportiva hivernal de Soldeu.

El poble és a la confluència del riu de Montau amb la Valira d’Encamp; manté en bona part el seu caràcter arcaic: vells molins i cases pairals amb balconades de fusta; hi destaca l’església parroquial de Sant Serni, que conserva valuoses obres d’art; la creu de pedra dels Set Braços data de la segona meitat del segle XV.

La parròquia comprèn, a més, els pobles, llogarets i caserius del Tarter, Ransol, els Plans, l’Aldosa de Canillo, el Vilar de Canillo, les Cases del Forn, Prats, Pradarrodó i les Morelles, l’església romànica de Sant Joan de Caselles, el santuari marià de Meritxell, a més d’una dotzena de masos.

Enllaç web: Parròquia

Canet lo Roig (Baix Maestrat)

6 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 68,7 km2, 329 m alt, 760 hab (2014)

Situat entre la Tinença de Benifassà i la plana septentrional del Maestrat, al curs mitjà del riu Cérvol. Una part del terme és accidentada.

La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura, bàsicament de secà, amb cereals, oliveres i vinya. La manca d’altres recursos econòmics ha provocat un constant descens demogràfic durant tot el segle XX. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila és al centre d’una vall limitada pel tossal de Canet (440 m alt); l’església parroquial, dedicada a Sant Miquel, conserva el retaule de la Missa de Sant Gregori, d’autor anònim del segle XVI, anomenat per aquesta obra el Mestre de Canet lo Roig.

Dins el terme hi ha nombroses masies, actualment en procés d’abandó.

Enllaç web: Ajuntament

Canet de Rosselló (Rosselló)

23 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 22,39 km2, 10 m alt, 12.602 hab (2012)

Situat al litoral, entre prop de la desembocadura de la Tet i l’estany de Sant Nazari (dit també estany de Canet), a la Salanca.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en el monocultiu de la vinya (producció de vi dolç natural) i la pesca de la sardina, que fou un recurs considerable a meitat del segle XX, ha estat profundament transformada pel turisme, concentrat a l’anomenada i llarga platja de Canet, on hi ha el nucli de Platja de Canet, un port turístic i el famós Casino. Increment de població que a l’estiu fins pot arribar als 70.000 habitants.

La vila és a 2 km de la costa, prop de la riba dreta de la Tet; havia estat emmurallada i protegida pel castell de Canet, construït a l’entorn de l’església romànica de Sant Martí; l’actual església parroquial de Sant Jaume és del segle XVI. El port és el punt de partida de tres llargs cables submarins.

Dins el terme hi ha l’antic lloc de Vilarnau.

Des del 1322 fou centre del vescomtat de Canet.

Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre)

11 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,81 km2, 8 m alt, 6.296 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial costanera, al nord de la desembocadura del Palància, a l’est de Sagunt.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies procedents del Palància que reguen el terme, fan possible els cultius d’horta, entre els quals predomina al taronger, i complementada darrerament pel turisme. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és a 1,5 km de la costa, hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere (1747-62), i el Palau del Baró, dels segles XVII-XVIII, restaurat posteriorment. Al segle XV esdevingué centre de la baronia de Canet de Berenguer.

A la costa destaca el far de Canet, al cap de Canet. Dins el terme hi ha nombroses restes romanes.

Enllaç web: Ajuntament

Canavelles (Conflent)

8 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 10,95 km2, 932 m alt, 48 hab (2012)

Situat a l’antiga vall d’Engarra, a l’esquerra de la Tet, on hi ha els graus de Canavelles (o d’Oleta), a la zona més alta de la comarca.

És el típic municipi de muntanya que no ha pogut desenvolupar prou la seva economia a causa de les poques condicions del terreny i la dificultat de les comunicacions. Hi ha conreus de secà (cereals) i, vora el riu, conreus irrigats (fruiters). Ramaderia. La despoblació, en conseqüència, ha estat una constant durant el segle XX, si bé darrerament s’ha deturat.

El poble és en un replà del vessant oriental del roc de Concalles.

Dins el terme hi ha el poble de Llar, el balneari dels Graus de Canavelles i els antics castells de Nyòvols i de Serola, on resta l’església de Sant Pere dels Graus.

Canals (Costera)

20 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 21,86 km2, 160 m alt, 13.360 hab (2014)

Situat en una vall, a la vora del Cànyoles i del seu afluent, el riu dels Sants, entre la serra Grossa i la serra Plana, al sud-oest de Xàtiva.

La principal font de riquesa del municipi és la indústria (sobresurt la tèxtil, i també l’alimentària, la terrissera i la de construcció), complementada per l’agricultura, sobretot de regadiu (tarongers, hortalisses, patates, tabac, melons, maduixes, cacauets, etc), gràcies a les aigües dels dos rius; de secà cal esmentar els garrofers, ametllers i oliveres, i algunes activitats avícoles i ramaderes (bestiar oví i porcí). La població ha experimentat un notable ascens, sobretot a partir del 1950.

La vila, d’origen islàmic, és a la confluència dels rius Cànyoles i dels Sants; conserva part de l’antiga església del segle XIII; l’actual temple parroquial de Sant Antoni fou construït en 1623-34 i decorat de nou el 1690.

El nucli urbà ja ha absorbit l’antic llogaret de la Torreta de Canals i és pràcticament unit a l’Alcúdia de Crespins.

Enllaç web: Ajuntament

Campossí (Fenolleda)

5 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 17,04 km2, 635 m alt, 46 hab (2012)

(o Camporsí, fr: Campoussy) Situat a la dreta de l’Adasig, aigua avall de Sornià, en un terreny aspre, al límit amb el Conflent. El terme és en part accidentat per la roca Geler.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura (vinya, cereals, farratge) i la ramaderia. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és situat en un planell; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria i va ser construïda en diverses etapes, entre els segles XIV-XVII, sobre les restes d’un antic castell.

Dins el terme hi ha alguns monuments prehistòrics, com el dolmen de la collada de la Femma Mòrta i el de la Cauna del Missèr, i comprèn, a més, l’antic lloc de Palmes.

Campos (Mallorca Migjorn)

35 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 149,69 km2, 32 m alt, 9.765 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial situada entre les marines de Llucmajor i Santanyí, al sud-est de Palma de Mallorca.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, arbres fruiters, ametllers); una part de regadiu (farratges), que aprofita les aigües freàtiques, i la ramaderia (bestiar boví, porcí i aviram), força desenvolupades, complementades per la indústria agropecuària i un turisme en expansió. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és situada al fons de la plana, conserva cinc torres de defensa del segle XVI; l’església parroquial de Sant Julià, també del segle XVI, va ser reformada al XIX. Al sud de la vila hi ha l’antiga parròquia i el santuari de Sant Blai, d’estil gòtic.

Dins el terme hi ha, a més, les caseries de sa Ràpita, de ses Covetes, des Palmer (on es troba el balneari dels Banys de Sant Joan, d’aigües clorurosòdiques) i de sa Sorda, i la urbanització de Can Mandana, així com nombroses possessions.

Enllaç web: Ajuntament