Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Vilallonga dels Monts (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,55 km2, 117 m alt, 1.483 hab (2012)

(fr: Villelongue-dels-Monts) Situat entre un contrafort septentrional de la serra de l’Albera, a l’est del pic de Sant Cristau, i la plana al·luvial del Tec. El terme comprèn tres sectors: la zona muntanyosa, on hi ha la riera de Vilallonga (afluent, per la dreta, del Tec, a Palau del Vidre), força boscada; el raiguer, on es situat el poble, drenant encara per la mateixa riera; i la plana que centra la granja i antic llogaret i priorat del Vilar.

Economia agrària de secà: vinya (destinada a la producció de vi de qualitat superior) i arbres fruiters al regadiu, hortalisses. La funció de lloc de segona residència ha fet sorgir alguna urbanització i un càmping.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb absis ornat, campanar de planta quadrada i notable ferramenta a la porta, que s’alça a la dreta de la riera de Vilallonga, al peu de la serra de l’Albera.

Vilallonga de la Salanca (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,21 km2, 9 m alt, 3.229 hab (2012)

(fr: Villelongue-de-la-Salanque) Situat a la Salanca, a l’esquerra de la Tet (límit meridional del terme), entre aquest riu i l’Aglí.

L’agricultura és la base econòmica del municipi; s’hi conreen fruiters i hortalisses al regadiu, però prepondera lleugerament el secà, destinat a la viticultura. Hi ha una cooperativa de fruita i un altra de vinícola amb un celler cooperatiu. Turisme.

El poble és situat al mig de la plana, vora un dels braçals de l’agulla Cabdal; l’església parroquial de Sant Marcel, és d’origen romànic, ampliada a la fi del segle XV amb una segona nau adossada al nord i comunicada amb l’anterior a través de dos grans arcs; el campanar és del 1508.

Vilallonga de la Safor (Safor)

18 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 43,28 km2, 106 m alt, 4.350 hab (2014)

(cast: Villalonga) Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Marina Alta i el Comtat, als vessants de les serres de la Safor i de la Gallinera, drenat pel riu d’Alcoi, on hi ha la vall de Vilallonga.

Hi ha conreades una tercera part de les terres i alternen els conreus de secà (garrofers i oliveres) amb els de regadiu (tarongers). Avicultura. Indústria paperera i de ceràmica. Àrea comercial de Gandia.

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del riu; església parroquial dels Sants Reis, barroca; la població és formada pels nuclis de l’Alcúdia de Vilallonga, la Font, Cais i la Plaça. La vall pertanyia al castell de Vilallonga, esmentat a la crònica de Jaume I el Conqueridor.

El terme comprèn, a més, els despoblats d’Almasseta, Reconxet, el Ràfol de Vilallonga, Buixerques i Simat de Vilallonga.

Vilafranca de Conflent (Conflent)

25 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 4,46 km2, 435 m alt, 229 hab (2012)

(fr: Villefranche-de-Conflent) Situat a la confluència de la vall de Vernet amb la de la Tet.

Agricultura migrada de secà (cereals, vinya) i de regadiu (fruiters i hortalisses), al llarg de la Tet. Central elèctrica. Ha esdevingut centre turístic. Població en descens.

La vila fou bastida a la dreta de la Tet; conserva bona part de les fortificacions medievals; església parroquial de Sant Jaume (segle XI), ampliada els segles XII i XIII; hi ha edificis interessants, com el de la cort del veguer, la torre del consolat i les cases de les famílies Pasqual, Descatllar i Llar. Del 1669 al 1693 Vauban modernitzà l’antic sistema defensiu i féu de la vila una gran fortalesa de planta pentagonal, amb el castell o fort de Vilafranca de Conflent.

Jaume I el Conqueridor recopilà i completà el 1243 els costums de Vilafranca de Conflent. L’any 1674 hi tingué lloc un complot conegut amb el nom de conspiració de Vilafranca de Conflent. Fins al 1790 mantingué la funció de la vegueria de Vilafranca de Conflent. Al començament de la Revolució Francesa prengué el nom de Commune-Franche.

Vilafranca de Bonany (Mallorca Pla)

9 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 23,99 km2, 122 m alt, 2.910 hab (2014)

(ant: Vilafranca de Sant Martí o de Mallorca) Situat a es Pla, al centre-est de l’illa, drenat pel torrent de sa Penya.

Es conreat gran part del territori municipal; els conreus són totalment de secà (cereals i llegums); hi sobresurt també el conreu de figueres, ametllers i albercoquers. Ramaderia (bestiar boví, porcí) i avicultura. Indústria de materials per a la construcció i tèxtils (brodats). Àrea comercial de Manacor.

La vila, únic nucli de població, és situat a l’extrem nord-oest del terme; l’església parroquial de Santa Bàrbara fou iniciada el 1630; el 1731-38 fou bastida una nova església, que el 1913 esdevingué parròquia independent.

Des del 1708 la vila fou centre del marquesat de Vilafranca.

Enllaç web: Ajuntament

Vilafranca (Ports)

17 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 93,74 km2, 1.125 m alt, 2.352 hab (2014)

(o Vilafranca del Maestrat; cast: Villafranca del Cid) Situat a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb Aragó, la part més meridional és accidentada per les serres de Brusca i Negra i la part oriental és drenada pel riu Sec. El terme és muntanyós i sols es conrea una petita part de la superfície.

Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals i de patates tardanes. Ramaderia de llana i porcina. Petites indústries artesanals i de fabricació de gènere de punt. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

Al poble destaca l’església parroquial del Salvador, del segle XVI.

Dins el terme hi ha els llogarets de la Pobla del Ballestar (amb el santuari de Sant Miquel de la Pobla) i del Llosar (amb el santuari de la Mare de Déu del Llosar).

Enllaç web: Ajuntament

Vilafermosa (Alt Millars)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 108,73 km2, 755 m alt, 500 hab (2014)

(cast: Villahermosa del Río) Situat al vessant occidental del massís de Penyagolosa, a la zona de parla castellana del País Valencià, comprèn l’extrem nord de la comarca, que correspon a la vall del riu de Vilafermosa o Major.

El fet que el territori sigui tan accidentat fa que només es conreí una petita part del terme (cereals, oliveres). Ramaderia de llana.

La vila és situada al vessant de la serra de Salvatierra, a la part superior hi ha l’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu (segle XVIII), centre de l’arxiprestat de Vilafermosa. Jaume II el Just el féu cap del ducat de Vilafermosa.

El municipi comprèn, entre altres, la caseria de Bibioj.

Vilafamés (Plana Alta)

12 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 70,4 km2, 391 m alt, 1.912 hab (2014)

Situat en un terreny accidentat del pla de l’Arc, al límit amb l’Alcalatén, al nord-oest de Castelló de la Plana.

Agricultura, els conreus més estesos són els de cereals, oliveres, garrofers, vinya i en especial d’ametllers. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. Pedreres. Petita indústria derivada de l’agricultura, de la ceràmica, de la confecció i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila s’assenta en un contrafort septentrional de la serra de la Balaguera, als peus de les ruïnes de l’antic castell de Vilafamés; església parroquial de l’Assumpció, iniciada a partir del 1587. Museu d’Art Contemporani (1972) situat a la casa del Batle; Museu del Vi i d’Història.

El municipi comprèn també la caseria de la Basseta. El 1990 s’independitzà el poble de Sant Joan de Moró.

Enllaç web: Ajuntament

Vila Joiosa, la (Marina Baixa)

40 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Marina Baixa (País Valencià): 58,28 km2, 27 m alt, 33.951 hab (2014)

Situat a la façana marítima de la serralada Pre-bètica valenciana, des dels vessants de les serres d’Aitana i del Puigcampana, al sud de la comarca. Travessen el terme diversos barrancs i el riu de la Vila o de Sella.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, principalment el regadiu, que està en expansió (cítrics, hortalisses i cereals), que aprofiten aigües derivades del vell embassament del Relleu i del modern de Sella per mitjà de canals; en el secà es conreen cereals, garrofers, ametllers i oliveres. La propietat de la terra és repartida i predominen les petites explotacions agràries. De la ramaderia només destacà l’avicultura i l’apicultura. Important port pescador. Indústria alimentària (xocolata), de ceràmica, de xarxes i d’artesania de cànem. Gran desenvolupament turístic (hotels, càmpings, apartaments i xalets). Àrea comercial d’Alacant. Demografia en ascens (accentuada en el període 1960-80 a causa de la immigració).

La ciutat (popularment la Vila) ocupa un tossal avançat entre la boca del riu de la Vila i la cala d’Alcocó; l’església parroquial de l’Assumpció va ésser construïda al segle XVII aprofitant una antiga torre de defensa; el 1806 nasqué a l’altra banda del riu el Poble Nou.

El municipi comprèn, a més, les caseries d’Alcocó, Xauxelles, el Paradís, Mitjans, Secanets, Torres, l’Ermita de Sant Antoni i les Barberes i diverses urbanitzacions.

L’atac pirata del 1536, el dia de Santa Marta, en la qual la població reeixí a defensar-se, és la que commemoren les festes de moros i cristians.

Enllaç web: Ajuntament

Viacamp i Lliterà (Ribagorça)

14 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 108,2 km2, 860 m alt, 43 hab (2014)

(cast: Viacamp y Literá) Format el 1970 per l’annexió al terme de Viacamp (cap del municipi) del de Fet. Situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana; el sector meridional és accidentat per la serra de Montgai o el Montsec d’Estall, que en aquest indret forma la paret occidental de l’estret de Mont-rebei.

Al sector septentrional, més planer i drenat pel barranc de les Ortugues, es localitza la major part de l’escassa població, en ràpid procés de despoblament, accentuat a partir del 1960. La major part del territori és coberta de bosc i matollar.

Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). Ramaderia de llana. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Finestres, Montfalcó, Lliterà, Girbeta, Montgai i l’Estall, els despoblats de Bellmunt i Espluga de Fet i l’antic terme de la Cerulla.