Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Portvendres (Rosselló)

22 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 14,77 km2, 23 m alt, 4.214 hab (2013)

(fr: Port-Vendres) Situat a la façana marítima de la Marenda, al sud-est de la comarca, accidentat pels últims contraforts de la serra de l’Albera. La costa, molt retallada, forma part de la Costa Vermella.

S’hi conreà vinya (secà). L’activitat de pesca, tradicionalment important, s’ha reduït considerablement a causa de l’avenç del sector turístic, que al seu torn ha provocat el desenvolupament de la indústria hotelera. Té importància la indústria alimentària, especialment la indústria conservera i la vinícola, amb vins dolços naturals. El creixement de la població ha estat molt lligat a l’evolució del tràfic portuari.

El port de Portvendres actual data del 1848, però el seu origen és molt antic i té activitat de passatge, l’única regular al nord de Barcelona, des del segle XVIII, l’activitat del qual s’intensificà a partir del 1867 amb la instal·lació del ferrocarril.

La vila es localitza entre els port i els primers contraforts de l’Albera. Església parroquial de Santa Maria (acabada el 1888).

Dins el terme hi ha també el poble de Cosprons, el barri de Pulilles, a la costa i algunes urbanitzacions.

Portellada, la (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 21,48 km2, 569 m alt, 234 hab (2014)

Situat a les conques del Matarranya i del seu afluent, el Tastavins, i drenat, a més, pel barranc de la vall d’Aura. Gran part del terme és cobert de pinedes i brolla de romaní.

Agricultura de secà (cereals -especialment blat-, oliveres i vinya) i de regadiu (patates, hortalisses, cereals i farratges), gràcies als regatges derivats d’una sèquia amb aigua procedent del riu Tastavins. La ramaderia (bestiar oví, cabrum i porcí) i l’avicultura complementen les activitats econòmiques. Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila és al fons d’una vall i està dividida en dos sectors: el Mas de Dalt i el Mas de Baix. Església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià.

Portell de Morella (Ports)

2 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 49,67 km2, 1.076 m alt, 222 hab (2014)

Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, el riu de la Cuba el separa de l’Aragó, accidentat per la serra del Bovalar. Drena també el terme la rambla de Sellumbres.

El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya, destinada sobretot al conreu de cereals, mentre que una gran part del terme, cobert de pinedes i pastures, és aprofitat per les ovelles. Petita indústria tèxtil. Àrea comercial de Morella. Població en descens.

La vila és d’origen islàmic i té carrers trencats i irregulars. L’església parroquial de l’Assumpció té una portada barroca.

El municipi comprèn, a més, el santuari de la Mare de Déu de la Font, el llogaret de les Alberedes de Portell i les caseries dels Grevolars i els Pereagustins.

Enllaç web: Ajuntament

Portè (Alta Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 49,42 km2, 1.610 m alt, 125 hab (2013)

(fr: Porté Puymorens) Situat a la capçalera de la vall de Querol, dins els Pirineus axials, entre el coll de Pimorent i els pics de Collroig, al límit amb Andorra i el País de Foix. El terme és molt accidentat. La vegetació és distribueix entre prats alpins i pinedes de pi negre amb alguns bedolls.

Els pasturatges són aprofitats per la ramaderia (bestiar oví i boví). Però la principal font d’ingressos del municipi és el sector turístic, afavorit per la proximitat de l’estació d’esports d’hivern de Pimorent (dita de Portè i Pimorent).

El poble és a la confluència del riu de Fontviva amb els torrents de coma Rossa i de l’Orri de la Vinyola, al nord de l’esperó granític on s’aixequen les ruïnes de la torre Cerdana, que vigilava el pas del coll de Pimorent; l’església parroquial centra el nucli.

El lloc, esmentat el 1288, se separà del municipi de Porta el 1862.

Porta (Alta Cerdanya)

12 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 65,19 km2, 1.510 m alt, 124 hab (2013)

Situat a la vall mitjana de Querol, a les ribes d’aquest riu, afluent de la dreta del Segre, al peu dels pics de Coll-roig. Comprèn també la vall de Campcardós, afluent, per la dreta, del riu d’Aravó. Al vessant occità dels Pirineus, comprèn encara el sector oriental de la capçalera de l’Arieja, riu que forma el límit amb Andorra, damunt el qual hi ha el punt fronterer del Pas de la Casa. Terreny molt accidentat i ocupat en gran part per pastures.

L’activitat econòmica principal és la ramaderia (bestiar boví i oví), que condiciona els conreus, la majoria dels quals són dedicats a prats i farratge; hi ha petites extensions de cereals i hortalisses.

El poble és a l’esquerra del riu d’Aravó, en un eixamplament de la vall entre dos engorjats, a la confluència amb la vall glacial de Campcardós.

El terme comprèn, a més, els pobles de Querol i de Cortvassill. El 1860 se separà del municipi de Portè.

Porreres (Mallorca Pla)

17 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 86,91 km2, 161 m alt, 5.369 hab (2014)

Situat al sud-est des Pla, a l’est de Palma de Mallorca.

S’hi conrea gran part del terme municipal; la resta de la superfície no urbanitzada està ocupada per màquia de garrofer, pinedes i alzinars. Agricultura de secà, amb conreus d’ametllers, garrofers i altres arbres fruiters. Ramaderia de bestiar porcí i aviram. Pedreres, que s’aprofiten per a l’obtenció de ciment i materials per a la construcció (rajoles). Té importància l’activitat industrial: sobresurt l’alimentària, especialment la conservera, seguida per la derivada de la fusta (mobles). Àrea comercial de Palma de Mallorca. Població en descens, acusà un màxim demogràfic el 1930 (5.457 h).

La vila és d’origen islàmic. L’església parroquial de Sant Joan (segles XVII-XVIII) és de grans proporcions i conserva una notable creu gòtica.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Santa Creu d’En Nét.

Enllaços web: Ajuntament – Auditori – Institut – Televisió – Club Atletisme

Pontellà (Rosselló)

9 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,78 km2, 101 m alt, 2.801 hab (2013)

(fr: Ponteilla) Situat a la plana que s’estén de Perpinyà a la regió dels Aspres, a l’esquerra del Rard (límit oriental del terme); el sector de llevant és drenat per la Canta-rana.

L’economia es basa en l’agricultura de secà, amb predomini del conreu de la vinya (hom elabora vins amb denominació d’origen controlat); el conreu de regadiu, que són possibles gràcies a l’aprofitament de les capes freàtiques i del canal de Perpinyà, es destinen a fruites (presseguers, albercoquers, pomeres, cireres i pereres) i hortalisses. Cooperativa vinícola. Ramaderia de bestiar cabrum. Població en ascens.

El poble és situat a banda i banda de la carretera de Perpinyà a Ceret per la part de Llauró.

El terme comprèn, a més, el poble de Nils i el mas (antic priorat) de Sant Nicolau d’Aiguaviva.

Pont de Montanyana, el (Ribagorça)

12 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 48,70 km2, 528 m alt, 119 hab (2014)

(cast: Puente de Montañana) Situat al Pre-pirineu, al sud de la comarca, drenat per la Noguera Ribagorçana i pel Sant Joan, i accidentat per les serres de Llera i de l’Almúnia.

S’hi conreen, de secà, cereals, ametllers i oliveres; el regadiu és possible gràcies als regatges derivats de la Noguera Ribagorçana, i produeix farratges, fruites i hortalisses. Ramaderia de llana. Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur.

Població en descens (768 h el 1900), degut al qual es traslladà la capitalitat del municipi de la vila de Montanyana (que fins al 1960 era el nom del municipi), al poble del Pont de Montanyana.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Colls, la Móra de Montanyana, Torrebaró i les caseries de Coscolla i Espluga de Colls.

Polop (Marina Baixa)

10 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 22,81 km2, 236 m alt, 4.313 hab (2014)

(o Polop de la Marina) Situat a la cara est del sistema Pre-bètic valencià, a la vall de Callosa, formada pel riu Guadalest, el terme s’estén a banda i banda del riu.

Hi prepondera l’agricultura de secà (ametllers i oliveres), però gràcies a diverses fonts i aigua de pous s’hi conreen cítrics (taronges). Indústria de la construcció i dels serveis, beneficiades per la proximitat dels grans centres turístics de la costa. Àrea comercial d’Alacant. L’any 1981 superà la xifra d’habitants del 1910 (1.630) i des de llavors no ha parat de créixer.

La vila és al peu de l’antic castell de Polop, d’origen islàmic, que esdevingué centre de la baronia de Polop. Església parroquial de Sant Pere.

El municipi també comprèn el llogaret de Xirles i el veïnat d’Almàssera.

Enllaç web: Ajuntament

Pollestres (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,29 km2, 43 m alt, 4.647 hab (2013)

Situat a la confluència del Rard amb la Canta-rana, en una plana molt conreada al sud de Perpinyà.

La principal riquesa és la viticultura; gran part del territori és dedicat exclusivament a la vinya (vins de denominació d’origen controlat i vins de qualitat superior); també hi ha conreus de fruiters (albercoquers i presseguers) i d’hortalisses. Celler cooperatiu. Indústria de materials per a la construcció (ceràmica) i de mobles. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens. Travessen el terme de sud a nord la carretera i l’autopista.

El poble és a l’esquerra de la Canta-rana, al voltant de l’església parroquial, romànica (segles XI-XII).