Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Sant Vicent del Raspeig (Alacantí)

19 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 40,55 km2, 109 m alt, 56.302 hab (2015)

Situat en un terreny muntanyós, a la serralada pre-bètica valenciana, al nord-oest d’Alacant.

Al secà s’hi conreen majoritàriament ametllers, i al regadiu, que s’aprovisiona del canal de l’horta d’Alacant i de fonts, s’hi conrea ametllers, parres, pereres i cítrics. Bestiar oví i cabrum. Indústria afavorida per la proximitat d’Alacant (materials de la construcció, derivats de la fusta, alimentàries, papereres i tèxtils). Àrea comercial d’Alacant. Important ascens demogràfic a partir del 1950 a causa de la immigració.

A la vila destaca l’església parroquial de Sant Vicent.

El terme hi ha, a més, les partides de Canastell, Raspeig, Torregrosses, colònia de Santa Isabel i Boqueres.

Sant Rafel del Riu (Baix Maestrat)

2 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 21,15 km2, 360 m alt, 502 hab (2015)

(o Sant Rafel del Maestrat) Situat al sector septentrional de la comarca, a la dreta del riu de la Sènia (límit septentrional amb el Montsià).

El terreny és pla i aprofitat en una gran part per l’agricultura de secà, on predominen els conreus d’olivera; hi ha poques terres de regadiu. Totes les terres són treballades en règim d’explotació directa. Escassa activitat industrial (derivats de l’agricultura). Àrea comercial de Vinaròs.

El poble és situat a l’extrem nord del terme, a la vora dreta del riu de la Sénia. L’existència del terme procedeix de l’expansió agrària i demogràfica del segle XVIII.

Fins al tercer decenni del segle XX pertangué al municipi de Traiguera.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Pere dels Forcats (Alta Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 12,81 km2, 1.571 m alt, 265 hab (2013)

(fr: Saint-Pierre-dels-Forcats) Situat al cim de Cambradase, al sud del terme, al sector meridional del pla de la Perxa, la vall del riu Jardó i la conca de la Tet, a l’extrem oriental de la comarca. El terme és muntanyós i hi abunden les pastures i els boscs.

Agricultura, amb conreus a la plana de cereals (sègol, civada, ordi i blat), patates, hortalisses i farratges. Ramaderia bovina, aprofitats per a cria i per a llet, i porcina. Ha adquirit importància el turisme d’estiu i d’hivern (estació d’esquí). Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és aturonat, dominat per l’església parroquial de Sant Pere, de base romànica, que fou ampliada els segles XVII i XVIII.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Sant Pere de Riufred. El terme parroquial, de la jurisdicció de l’abat de Cuixà, comprenia Planès i el Vilar d’Ovança.

Sant Pere d’Albaida (Vall d’Albaida)

8 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,83 km2, 250 m alt, 52 hab (2015)

(o Sentpere, o Sempere; ant: Sant Pere de Cartaina) Situat al centre de la comarca, a banda i banda del riu d’Albaida, entre les confluències amb el riu de Micena i amb el barranc dels Pilarets, amb un relleu suaument ondulat.

Per això, la major part de la terra es conrea com a secà, dedicat quasi per complet a la vinya per a raïm de taula; també hi ha oliveres i cereals. El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb conreus d’hortalisses. No hi ha activitat ramadera ni industrial. Àrea comercial de Xàtiva.

La població ha estat estabilitzada al llarg del segle XIX, fins el 1920 en que ha baixat fortament.

El poble és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó; l’església parroquial és dedicada a sant Blai; conserva el palau senyorial dels marquesos de Sant Josep.

El municipi inclou el llogaret de Cartaina.

Sant Pau de Fenollet (Fenolleda)

14 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Fenolleda (Catalunya Nord): 43,90 km2, 267 m alt, 1.872 hab (2013)

(occ: Sant Pau de Fenolhet, ant: Sant Pau de Valloles, fr: Saint-Paul-de-Fenouillet) Situat a la zona de llengua occitana, a la confluència de l’Aglí (amb les espectaculars gorges de Gamalús i de la Fou) amb la Bolzana, a la capçalera del riu de Maurí, al límit amb el Perapertusès (lo pla de Sant Pau, 915 m alt).

Agricultura, el conreu principal és la vinya que es fonamentalment destinada a la producció de vi dolç natural i de vi de qualitat superior; hi ha una important cooperativa vinícola; hom conrea també (mínimament) arbres fruiters, oliveres, figueres i hortalisses. L’industria és la principal activitat del municipi: alimentació, de la pell, de la fusta, de la construcció, tèxtil, mecànica.

La vila és situada a l’esquerra de l’Aglí, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, del segle XIV, i de l’antic monestir de Sant Pau de Fenollet, dit el Capítol.

Dins el terme també hi ha el santuari de Sant Antoni de Gamalús.

Sant Nazari (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,33 km2, 6 m alt, 2.543 hab (2012)

(ant: la Solsa, fr: Saint-Nazaire) Situat a banda i banda del Rard, vora l’estany de Sant Nazari o estany de Canet, alimentat per les aigües d’aquest riu, que hi desemboca.

Economia agrícola; als sectors més a l’interior es conreen hortalisses i fruiters (albercoquers i presseguers) de regadiu, i els terrenys propers al litoral es dediquen a la vinya. Cooperativa vinícola. Ramaderia ovina. Turisme. Població en ascens.

El poble és situat al nord del terme, a ponent de l’estany.

El municipi inclou, a més, el santuari marià de l’Arca.

Fou annexat oficialment al municipi de Canet de Rosselló el 1975, però se’n segregà el 1984, arran d’una consulta popular.

Sant Miquel de Llotes (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,64 km2, 185 m alt, 332 hab (2012)

(fr: Saint-Michel-de-Llotes) Situat al límit del Riberal amb les muntanyes dels Aspres, a la dreta de la riera de Sant Miquel (o de Gimenell), dins la rodalia d’Illa, al sector occidental de la comarca.

El canal de Corbera hi estableix una mena de separació entre el sector pla i regat del nord i la zona muntanyosa. Aquesta última és coberta de bosc i de garriga. L’agricultura és l’activitat econòmica més important, amb predomini dels arbres fruiters (presseguers i cirerers), en expansió, hortalisses i vinya, en regressió. Població totalment disseminada.

El poble se centra en l’església parroquial de Sant Miquel, vora la riera de Sant Miquel, afluent, per la dreta, de la Tet, envoltada pels veïnats del Mig, de Valltorta, d’en Marçalet i dels Masos.

Sant Miquel de les Salines (Baix Segura)

7 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 54,95 km2, 75 m alt, 6.773 hab (2015)

(o Sant Miquel del Camp, cast: San Miguel de Salinas) Situat als turons i raiguer de les serres bètiques meridionals valencianes, al sud de la comarca, entre els municipis de Torrevella i Oriola, que pràcticament l’envolten.

L’agricultura de regadiu és possible gràcies a un canal de Regs de Llevant; hi ha conreus de cítrics i hortalisses.

El poble és en un creuer de camins. L’església parroquial de Sant Miquel fou erigida el 1722 al cim d’un turó del sector meridional del camp d’Oriola, ciutat a la qual havia pertangut fins aleshores; des d’aquella data s’inicià la formació del poble.

Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat)

35 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 64,62 km2, 325 m alt, 1.995 hab (2015)

Situat en el sector occidental de la comarca, entre la serra de Vall d’Àngel i drenat per la rambla de Cervera al nord i per diversos barrancs al sud (Benifarquell, Coma). El sector central del terme és relativament pla (pla de Sant Mateu) i és drenat pel barranc de Sant Mateu, afluent dretà de la rambla de les Coves.

Predomina el secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són l’olivera i els cereals, seguits de la vinya i els ametllers. El regadiu produeix llegums i fruiters. Ramaderia (bestiar oví i cabrum) i aviram. Indústria de mobles i tèxtil. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és situada a la plana. Església parroquial de Sant Mateu (segle XIII), amb un notable portal romànic amb capitells esculpits, encara que la nau és gòtica; conserva una gran creu processional del 1397, el reliquiari dit de Madona Galina (1424) i diverses altres obres.

El terme comprèn el santuari dels Àngels, patrona de la vila, i la torre del Palomar.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Martí de Fenollet (Fenolleda)

2 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 10,72 km2, 440 m alt, 57 hab (2011)

(occ: Sant Martin de Fenolhet; fr: Saint-Martin-de-Fenouillet) Situat al sector de llengua occitana, als vessants meridionals de la serra de l’Esquerda, a llevant de la collada de Ventafarina. Les zones més muntanyoses són cobertes de bosc i de matollar.

La superfície agrícola es dominada pel conreu de la vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlat; també hi ha arbres fruiters (presseguers i albercoquers), hortalisses (carxofes i enciams), pastures i farratge. Hi ha una cooperativa vinícola amb 8.000 hl de capacitat. Mines de feldspat.

El poble és situat a la dreta de la Riberòla.

El municipi també comprèn l’antic terme de Taixac.