Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Sant Marçal (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,36 km2, 738 m alt, 93 hab (2013)

(ant: Mansald, fr: Saint-Marsal) Situat al sector meridional dels Aspres, al peu del coll de Fortó, a l’esquerra del riu Ample, afluent del Tec, al límit amb el Vallespir. La riera de Sant Marçal és el límit oriental i meridional del municipi. El terme és molt accidentat i boscat (bosc de Sant Marçal, comunal): alzinar, roure martinenc, bosquines i landes.

La majoria de la superfície agrícola és ocupada per prats i farratge. Tant els conreus (arbres fruiters, vinya i hortalisses) com la ramaderia (ovina) són força migrades. En procés de despoblament.

El poble és situat damunt un coll. El lloc és esmentat ja l’any 869.

Sant Lluís (Menorca)

25 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 34,63 km2, 60 m alt, 7.521 hab (2015)

Situat al sector sud-oriental de l’illa. Costa alta i retallada amb diverses cales i platges. A l’illa de l’Aire, de 1.400 m de longitud, hi ha un far. El paisatge rural està format per boscs d’alzines, ullastres i sotabosc.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; s’hi conreen plantes de secà (farratges). Ramaderia bovina. Hi ha petites indústries de materials de la construcció, bijuteria, joguines, miniatures navals i mobles. Hi és molt important el turisme. Àrea comercial de Maó. Població en ascens.

La vila és situada al centre de la plana, al sud de Maó; fou fundada pels francesos (segle XVIII), amb la construcció de l’església parroquial, al voltant de la qual s’edificaren les cases, amb carrers amples i rectilinis, sota el projecte francès; és l’única població menorquina que conserva el pla originari. Al nord de la vila hi ha l’aeroport de Sant Lluís per a l’aviació turística i esportiva.

El terme comprèn, a més, els llogarets de Torret i s’Ullastrar, les caseries de Biniali, Biniancolla, Biniati, Binifadet i Biniparrell i les urbanitzacions turístiques de s’Algar, Alcaufar, sa Punta Prima, Binibeca, Biniparratx i Binissafúller.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca Llevant)

16 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 82,08 km2, 89 m alt, 8.146 hab (2015)

Situat al sector oriental de l’illa, accidentat pels vessants de la serra de Llevant, al litoral, coneguda per l’arrodonida punta de n’Amer.

La principal activitat econòmica és l’agricultura (es conrea bona part del terme municipal). Domina l’agricultura de secà (ametllers i cereals). Ramaderia bovina, ovina, porcina i de cabrum; aviram. Forta expansió del turisme, que a originat el nucli important a s’Illot o Cala Moreia, en bona part dins el terme de Manacor. Població en ascens, especialment a partir del 1960 quan el turisme ha compensat amb escreix la minva de l’agricultura. Àrea comercial de Manacor.

La vila, d’origen àrab, és situada entre turons i té una forma triangular; destaca l’església parroquial de Santa Maria de Bellver (fundada el 1236).

El municipi comprèn, a més, el poble de Son Corrió i les urbanitzacions de Son Moro i de s’Illot.

El 1892 s’independitzà de Manacor.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Llorenç de la Salanca (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 12,39 km2, 4 m alt, 9.851 hab (2013)

(fr: Saint-Laurent-de-la-Salanque) Situat al centre de la Salanca, a l’esquerra del riu Aglí, i al sud de l’estany de Salses.

Tenen importància les activitats agrícoles, que es destinen a l’obtenció d’hortalisses i arbres fruiters (albercoquers, presseguers i cirerers). Al secà es conrea vinya, que és el conreu més important i destinat a l’elaboració de vins amb denominació d’origen controlat. Compta amb celler cooperatiu vinícola. Àrea comercial de Perpinyà. El sector turístic ha afavorit el creixement demogràfic durant els últims decennis del segle XX.

La vila és situada al mig de la plana. Ha desaparegut el castell de Sant Llorenç.

Al tercer decenni del segle XX el terme del Barcarès, s’independitzà administrativament.

Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir)

18 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 45,08 km2, 680 m alt, 1.173 hab (2013)

(fr: Saint-Laurent-de-Cerdans) Situat al sector més alt de la comarca, al vessant sud-occidental de la serra de Montner.

L’agricultura és poc important; s’hi conreen fruiters, vinya i hortalisses. Ramaderia ovina, bovina i de cabrum. Indústria tèxtil de jute i sisal i del calçat. Centre d’estiueig.

La vila és situada a la dreta del riu de Sant Llorenç; el nucli vell és al voltant de l’església parroquial de Sant Llorenç, consagrada el 1142 i reconstruïda al segle XIX.

Dins el terme hi ha el santuari marià de la Sort, el veïnat i castell de Cremadells i els veïnats de Puigsec, les Casotes, la Quera, la Farga d’En Bosc i la Farga del Mig.

L’abril de 1793 hi tingué lloc un avalot per la prohibició de la processó de dijous sant, que fou l’origen de la Guerra Gran.

Sant Julià de Lòria (Andorra)

36 Respostes

Parròquia d’Andorra: 60,5 km2, 908 m alt, 9.379 hab (2015)

A la riba esquerra de la Valira, afluent del Segre; comprèn el sector meridional de les Valls.

L’agricultura és fonamentalment de secà, amb conreus de cereals, tabac i prats de regadiu. Ramaderia (ovina i bovina). Fou interessant la indústria tèxtil (fabricació de draps de llana) durant el segle XIX; en l’actualitat les activitats més importants són l’hotelera (gràcies a l’increment turístic) i la comercial (tercer centre comercial del país, després d’Andorra la Vella i les Escaldes).

La població, que creixé molt lentament fins al segle XIX, s’incrementà durant la primera meitat del segle XX i aquest procés s’accelerà a partir del 1965, gràcies a l’existència d’un fort corrent immigratori.

La vila s’estén al llarg de la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra la Vella; hi ha barris residencials moderns, com els Xalets d’En Trilla i el Solà. L’església parroquial de Sant Julià ha estat refeta i ampliada modernament, però conserva el campanar romànic (segle XII) a l’interior.

El terme comprèn els llogarets d’Aixirivall, Aixovall, Aixós, Bixesarri, Aubinyà, Fontaneda, Nagol, Serters, Juverri i Llumeneres, els masos d’Alins, Tolsa i pui d’Olivesa (alguns dels quals conserven les esglésies romàniques dels segles X i XI) i el santuari de Canòlic (patrona de la parròquia).

Enllaç web: Comú

Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

59 Respostes

Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 158,96 km2, 475 m alt, 25.674 hab (2015)

Situat a l’oest de la Vila d’Eivissa, comprèn el sector sud-oest de l’illa. La costa és alta i rocosa, amb algunes cales (Vedella i Llentrisca). Inclou el punt culminant d’Eivissa (sa Talaiassa, 475 m) i l’illot des Vedrà, a la badia de Portmany.

L’agricultura s’ha reduït considerablement com a conseqüència de l’expansió del turisme; els conreus més estesos són els cereals (blat, civada i ordi) i fruiters. Ramaderia bovina, ovina, porcina i de cabrum. L’explotació de ses Salines d’Eivissa ha estat i és molt important. Actualment les activitats secundàries i terciàries són les més importants: el modern aeroport a la zona des Codolar, una fàbrica de llet i, sobretot, el turisme. Àrea comercial d’Eivissa. Creixement continu de la població.

El poble és dominat al sud-oest per sa Talaiassa; es formà a partir del segle XVIII, al voltant de l’església parroquial de Sant Josep (parròquia des del 1785).

El municipi comprèn, a més, les parròquies de Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines i la Mare de Déu del Carme.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Sant Jordi del Maestrat (Baix Maestrat)

5 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 36,5 km2, 175 m alt, 1.020 hab (2015)

(o Sant Jordi) Situat al sector septentrional de la comarca, al límit amb el Montsià, entre els colls de Càlig i de la Bassota, és drenat pel riu de la Sénia, al nord, i pel Cérvol, al sud. El terme és allargassat, amb el sector meridional més elevat. Les aigües són drenades directament cap a la mar.

Una cinquena part del territori és de muntanya improductiva. La resta correspon a l’agricultura de secà; amb predomini tradicional de l’olivera, acompanyada dels garrofers, els ametllers i la vinya. La terra és molt repartida i és treballada quasi tota en explotació directa. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila, d’origen àrab (mas d’Estellers), és situada sobre un petit turó, a la part més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Joan la Cel·la (Rosselló)

Deixa un comentari

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 2,89 km2, 68 m alt, 1.301 hab (2013)

(fr: Saint-Jean-Lasseille) Situat a l’extrem sud-occidental de la plana rossellonesa, al peu dels darrers contraforts dels Aspres, a l’est de la carretera de Barcelona a Perpinyà; el territori és drenat per diversos torrents tributaris, per l’esquerra, del riu Tec a Brullà.

La base econòmica del municipi és la vinya, que ocupa pràcticament, tota la superfície del terme i que són destinats a la producció de vins d’aperitius, a vi de qualitat superior i a vi corrent de taula; hi ha, a més, arbres fruiters (albercoquers, presseguers) i hortalisses. Hi ha una cooperativa vinícola a llevant del nucli urbà.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial

Sant Joan de Sineu (Mallorca Pla)

8 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 38,51 km2, 152 m alt, 2.035 hab (2015)

(o Sant Joan)  Situat a l’interior de l’illa, al nord-est de Palma de Mallorca. Les pinedes, al sud del municipi, s’estenen més que la brolla, pròpia dels solells abruptes.

El principal recurs econòmic és l’agricultura. Hi predomina el secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits de les figueres i els ametllers. Ramaderia (bestiar boví i oví) i avicultura. Pedreres de calcària. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La població, ja elevada el 1860, cresqué irregularment fins al 1920, però la manca d’indústria i de turisme no ha pogut evitar el despoblament.

La vila fou bastida dalt d’un turó al nord-est del turó bessó de Consolació, on s’aixeca l’actual santuari i primitiva parròquia. L’actual església parroquial conserva elements gòtics, però fou ampliada a la segona meitat del segle XVIII i encara, a partir del 1927.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Nofre.

Enllaç web: Ajuntament