Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Torre de Vilella, la (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 33,54 km2, 611 m alt, 208 hab (2014)

(cast: Torrevelilla) Situat a l’esquerra del riu Mesquí, al sector occidental de la comarca, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, accidentat, al sector meridional, per la serra de la Ginebrosa; la resta del municipi és relativament plana, drenat per diversos torrents que desguassen directament, per la dreta, al Guadalop.

L’agricultura és l’activitat econòmica predominant, amb conreus de secà (cereals, arbres fruiters, ametllers i, sobretot, oliveres); la resta són bosc de pins i alzines i matollars. Ramaderia ovina i porcina; granges d’aviram. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

La vila és al peu de la serra de la Ginebrosa, a l’extrem meridional del sector més pla del terme, al voltant de l’església parroquial de Santa Quitèria, esmentada ja el 1280.

Està situat en el límit lingüístic amb el castellà.

Torre de les Maçanes, la (Alacantí)

12 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 36,74 km2, 785 m alt, 743 hab (2014)

(cast: Torremanzanas) Situat en un terreny muntanyós, al sistema Pre-bètic valencià, a les ribes del barranc de la rambla de la Torre, que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l’esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot; a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb l’Alcoià i la Marina Baixa.

Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d’ametllers i d’olivera. Ramaderia i avicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial d’Alacant. Població en descens.

La vila és a l’esquerra de la rambla de la Torre; església parroquial de Santa Anna.

El municipi comprèn, a més, diverses masies i partides.

Enllaç web: Ajuntament

Torre Baixa (Racó)

5 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 4,7 km2, 760 m alt, 429 hab (2014)

(cast: Torrebaja, ant: Torre de Orchet) Situat al centre de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme, molt reduït, s’estén a la dreta del Túria, a l’indret de la seva confluència amb el riu Ebrón; el terme de Castellfabib separa el sector principal de l’enclavament de Torre Alta. El territori és pla i regat amb l’aigua del riu.

Agricultura amb conreus de regadiu, principalment pomeres, a una gran part del terme, a més d’hortalisses i d’altres arbres fruiters. Magatzems de fruita i indústria derivada del sector agrícola (fabricació d’embalatges de fusta). Darrerament la població ha sofert un fort corrent emigratori.

El poble és a l’esquerra del riu Ebrón; església parroquial de Santa Marina (1678-86).

El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Torre Alta i el despoblat de Villar de Orchet.

Enllaç web: Ajuntament

Torralba del Pinar (Alt Millars)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 21,64 km2, 729 m alt, 48 hab (2014)

Situat al massís de la serra d’Espadà, a cavall entre els vessants del Millars (on s’estén la major part del terme) i del Palància, al límit amb l’Alt Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme és drenat per la rambla de Fontes, que desguassa al Millars. El territori és molt muntanyós i el 61 % de la superfície és de pineda (amb la important pineda de Torralba o de Téjar) i garriga.

Agricultura de secà, amb conreus d’ametllers, cireres i vinya. Ramaderia modesta. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

El poble és situat al sud del terme; l’església parroquial de Sant Salvador és sufragània de la de Vilamalur.

Enllaç web: Ajuntament

Toro, el (Alt Palància)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 110,13 km2, 1.011 m alt, 256 hab (2014)

Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb l’Aragó, a la zona de parla castellana del País Valencià; accidentat per la serra del Toro, que comprèn el sector nord-oest de la comarca; des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques. Es drenat pel riu d’Orduña i pel Palància (que neix dins el municipi). El terme és molt muntanyós.

Economia agrícola, només es conrea una petita part del territori; el principal conreu és el de cereals. Ramaderia. Població en descens.

La vila és situada al sector més pla del terme; l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels conté un interessant retaule de Sant Gregori, Sant Joan Baptista i Santa Caterina d’Alexandria.

Enllaç web: Ajuntament

Tormos (Marina Alta)

2 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,36 km2, 125 m alt, 323 hab (2016)

Situat en una vall de la terminació oriental de la serralada Pre-bètica valenciana, a la vall de Pego, a la conca mitjana del riu Girona (la Rectoria de Ràfol).

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els d’oliveres, ametllers, garrofers i cítrics. Pedreres. Pertany a l’àrea comercial de Gandia. La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s’ha estabilitzat.

El poble, d’origen islàmic, és al sector de contacte entre el pla i la muntanya; l’església parroquial de Sant Lluís Belfou depèn de la del Ràfol d’Almúnia.

Tingueren la senyoria els comtes de Ròtova, i formà part de la Rectoria.

Enllaç web: Ajuntament

Tor-la-ribera (Ribagorça)

13 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 31,89 km2, 1.085 m alt, 103 hab (2016)

(o Torlarribera, cast: Torre la Ribera) Situat al límit amb l’Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó fins a la vall de l’Isàvena, al sector nord-oest de la comarca. Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall. Dues terceres parts del terme no són conreables, i estan ocupades per erms, pasturatges, bosc, però predomina el matollar.

Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades (ordi i blat). Ramaderia de bestiar oví i boví. Àrea comercial de Graus.

El poble, dit simplement la Torre, és situat en un coster, tot dominant la confluència del torrent de la Vall amb la ribera de Vilacarle, al voltant de l’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Vilacarle (antic cap municipal), Visalibons i les Viles de Turbó (amb l’important balneari d’aigües minerals) i les caseries de Cercuran, Brallans, Santanulla, Magarrofes i Sant Aventí.

El terme es troba a la zona de parlars de transició entre el català i l’aragonès.

Torís (Ribera Alta)

11 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 80,51 km2, 270 m alt, 6.609 hab (2016)

(cast: Turís) Situat a la vall dels Alcalans, comprèn l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb la Foia de Bunyol, i és regat, al sector meridional, pel riu Magre.

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita aigua del riu derivada per mitjà de sèquies. Els conreus més estesos són els de tarongers, arbres fruiters i hortalisses als sectors de regadiu, i els de garrofers, oliveres i en especial vinya a les àrees de secà (cooperativa vinícola); el vi de Torís és molt apreciat. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. La indústria és molt diversificada, sobretot la de fabricació de materials per a la construcció i l’alimentària. Àrea comercial de València.

La vila, d’origen islàmic, és al sector septentrional del terme; l’antiga església parroquial dels Dolors fou restaurada modernament; l’actual (la Nativitat) fou bastida en 1767-77.

Dins el terme han estat trobades un bon nombre de restes romanes. El terme també comprèn les caseries de Cortitxelles i de Calabarra, i el despoblat de Serra.

Enllaç web: Ajuntament

Torderes (Rosselló)

Deixa un comentari

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,91 km2, 138 m alt, 163 hab (2013)

(fr: Tordères)  Situat als darrers contraforts del sector sud-oriental dels Aspres, que davalla des del roc de Quers fins a la vall del Rard. El terme és molt trencat i és drenat per la riera de Torderes i per diversos torrents que conflueixen, per la dreta, en el Rard: el torrent de Caraig (límit oriental del terme), la riera de Torderes, els torrents Monar, de la Joncairola i de la Cadira i el córrec del Fornàs (límit meridional).

La part meridional i més accidentada del terme és, en part, boscada d’alzines sureres i coníferes (el bosc de Torderes), i la resta és cobert del conreu principal que és la vinya (destinat a la producció de vins d’aperitiu, a vi de qualitat superior i a vi corrent de taula.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta de la riera de Torderes i al voltant de l’església parroquial de Sant Nazari, romànica, d’una nau, amb campanar d’espadanya, conserva retaules barrocs dels segles XVII i XVIII.

Toràs (Alt Palància)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 16,78 km2, 773 m alt, 231 hab (2015)

(cast: Torás) Situat a l’esquerra i a la vall alta del Palància (sense arribar a tocar-lo), estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca; a l’àrea de parla castellana del País Valencià. Les tres quartes parts del terme no és conreat, i sense bosc productiu.

L’agricultura n’és la principal riquesa, amb conreus de secà (cereals, ametlles, oliveres i vinya) i una petita part dedicat al regadiu (hortalisses i arbres fruiters). Hi són importants les fonts d’aigües medicinals. Subàrea comercial de Sogorb. Població en descens.

El poble està format pels dos barris de Toràs Alta i Toràs Baixa. L’església parroquial de Santa Cecília és sufragània de la de Begís. Els masos són pràcticament deshabitats.

Enllaç web: Ajuntament