(Catalunya)
Nom donat popularment al soci o simpatitzant del Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona.
(Catalunya)
Nom donat popularment al soci o simpatitzant del Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona.
(Barcelona, agost 1924 – 2019)
Entitat excursionista. Els seus socis dugueren a terme nombroses activitats en tots els camps de la muntanya.
Col·locaren llibres-registres en diversos cims dels Pirineus, i amb l’Esbart Dansaire Pedraforca impulsaren les activitats folklòriques.
Fruit dels estudis realitzats pels seus membres són diversos treballs monogràfics publicats: Núria, Massís de Mont-Perdut i Vall d’Ordesa, Moixeró i Pedró dels Quatre Batlles i Les Fonts del Llobregat.
El seu butlletí s’ha beneficiat de la col·laboració d’alguns dels seus associats, excel·lents escriptors, com Pere Català i Roca, Carles Macià i Estanislau Torres.
L’any 2019 formà part del Club Excursionista Pica d’Estats.
(Barcelona, 1990)
Poliesportiu. Forma part de l’Anell Olímpic de Montjuïc.
Obra de l’arquitecte japonés Arata Isozaki, representa unes solucions tecnològicament molt avançades en la concepció i la realització estructurals.
Amb una capacitat de 17.000 espectadors, consta d’una gran sala poliesportiva, on hom també realitza actes culturals i espectacles, i una sala polivalent, a la part posterior.
(Barcelona, 26 desembre 1932 – )
(CANMC, Club Alpí Núria Masella Cerdanya) Entitat esportiva. Dedicada principalment a l’esquí i al muntanyisme.
En ésser fundada la Federació Catalana d’Esquí (1933), formà part de la junta directiva.
Després de la guerra civil de 1936-39, fou reorganitzat i, des del 1941, inicià la publicació d’una circular que aviat es convertí en un butlletí, actualment en català i en castellà.
Entre els seus membres han destacat figures de l’esquí estatal. El club ha organitzat competicions internacionals i el primer concurs internacional de hoquei sobre gel, a Núria (1954).
Enllaç: CANM Cerdanya
Nom popular del Club Gimnàstic de Tarragona (1886- ).
(Barcelona, 1913 – )
(MCC) Entitat esportiva. Fundada amb el nom d’Amateur Moto Club Barcelona, per tal de fomentar el motociclisme. El 1916 adoptà el nom actual, amb el títol de reial.
Ha organitzat moltes edicions de la Volta a Catalunya per a motocicletes, el Gran Premi d’Espanya de velocitat, les 24 Hores i els Campionats d’Europa de tot terreny.
(Barcelona, 1929)
Estadi esportiu. Fou construït arran de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per l’arquitecte Pere Domènech i Roure.
Entre els anys 1986 i 1989 diversos arquitectes el reformaren i només en conservaren la façana. Pel que fa a les reformes, hom enfonsà el nivell de les pistes per tal d’augmentar la capacitat d’espectadors i substituí les graderies per una estructura de formigó, coronada per una gran marquesina metàl·lica.
El 1997 fou utilitzat provisionalment com a camp oficial del R.C. Espanyol de Barcelona després de l’enderrocament i la venda de l’estadi de Sarrià, a l’espera de la construcció d’un nou estadi a Cornellà de Llobregat.
Des del març de 2001 rep el nom d’Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys.
(Barcelona, 15 abril 1944 – )
(CNM) Entitat esportiva i cultural. Fundada per un grup de socis del Club Esportiu Mediterrani.
Té seccions de natació i salts, waterpolo, rugby, atletisme, gimnàstica, lluita, activitats subaquàtiques i muntanyisme.
Alguns dels seus atletes han obtingut premis internacionals. L’equip de rugby fou campió de Catalunya de primera categoria el 1950.
Enllaç web: Club Natació Montjuïc
(Barcelona, 1969 – )
Competició de gimnàstica artística. Reservada a gimnastes d’èlit que hom celebra en memòria del gimnasta Joaquim Blume i organitzada anualment per la Federació Catalana de Gimnàstica.
Hom disputa a la vegada el Critèrium Internacional Ciutat de Barcelona per a la categoria masculina i el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona per a la femenina.
En aquesta competició no hi ha exercicis obligatoris, només se’n fan de lliures en tots els aparells seguint el reglament de la Federació Internacional.
(Catalunya, 1920 – 1930)
Òrgan. Agrupava les entitats excursionistes de Catalunya. Era presidida per Cèsar August Torra.
Fou promoguda des de l’Aplec Excursionista de Poblet (1910) i els congressos excursionistes de Lleida (1911) i de Manresa (1912).
Amb el cop d’estat del 1923 i la posterior Dictadura de Primo de Rivera fou clausurada, tot i que es mantingué un secretariat de coordinació.
El 1930 se’n restabliren les funcions i adoptà la denominació de Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.