(Barcelona, 1853 – 1901)
Teatre. Inaugurat juntament amb els jardins dels Camps Elisis. Reformat i decorat per Fèlix Cagé (1865), hom hi representà fins el 1868 principalment òpera còmica francesa.
Adquirit per Evarist Arnús (1881) i reformat de nou, fou anomenat Teatre Líric-Sala Beethoven. Aquest mateix any hi fou executada en primera audició a Barcelona l’òpera Carmen, de Georges Bizet.
(Barcelona, 1587 – 1847)
Sala d’espectacles. Fundada al pla de les Comèdies de la Rambla. Fou destruït el 1787 a causa d’un incendi i reconstruït l’any següent.
Va oferir muntatges de teatre, ballet i òpera.
El 1847 va canviar el nom pel de Teatre Principal de Barcelona.
Veure> Putxinel·lis Claca (teatre català de titelles i ninots, 1968-88).
(Barcelona, 1959)
Sèrie d’aiguatintes de Pablo Picasso. Editada acompanyant el text de l’obra homònima de José Delgado, Pepe-Hillo.
Realitzada el 1957, és una de les principals sèries de gravats de l’artista. Les planxes originals es conserven, inutilitzades, al Museu Picasso de Barcelona.
(Barcelona, 1954 – segle XX)
Grup d’artistes. Format per Marc Aleu, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Jordi Mercadé, Jaume Muxart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats.
Malgrat que tingué una existència molt efímera, té l’interès d’haver aplegat alguns dels noms més destacats de la nova avantguarda catalana de postguerra.
(Salt, Gironès, 1977 – )
Grup de teatre. Durant els quatre primers anys actuà com a grup amateur, i es consolidà amb diverses obres de Strindberg, Plaute, Sirera, Molière, Kafka, Kundera, Goethe, etc.
L’any 1992 féu temporada al Mercat de les Flors i participà al Festival Internacional de Teatro de Caracas.
(Catalunya, 1968 – ? )
Grup artístic. Era integrat per Josep Maria Mañà (n 1949), Alexandre Ferrer (n 1948) i Francesc Casademont (n 1948).
Treballaren d’una manera col·lectiva, lluitant per fugir dels mitjans de comunicació merament comercials.
Un dels seus treballs més característics fou l’acció dins les escoles.
(Barcelona, 1985 – 1996)
Companyia de dansa. Fundada pels coreògrafs Jordi Cardoner i Xavier Tur.
Ha presentat els espectacles: Liliana i Macuerdo (1990), Urim-Tumim, K-lorro (1991), Cap de burro (1992), Iaio rojo, La fàbula del santet (1993), Maurizia i Pessic d’infern (1994).
(Girona, 1986-2001 / 2015- )
Grup de rock. S’encabia dins del moviment de Rock català, tot i que van renunciar sovint que els fessin entrar dins d’un mateix sac musical pel sol fet de cantar en català.
Les seves cançons més populars foren L’Empordà, Camins, El Far del Sud o El Boig de la Ciutat. L’any 2001 es separaren.
El setembre de 2011 es retrobaren per fer una sèrie de concerts pel seu 25è aniversari, i a partir del 2015 tornaren a gravar i fer actuacions en directe.
Enllaç web: Sopa de Cabra
(València, 1992 – )
Companyia de dansa. Fundada per Sol Picó i Monllor, coreògrafa i ballarina del grup Los Rinos.
Ha presentat les coreografies: Diversos animals (1992), Pevequi (1993), Peve, espectacular dance poemato (1994), Spitbrides (1995), La bèstia, Razona la vaca (1996), Love is fastic (1997), Del planeta basura (1997), E.N.D. (Esto No Danza) (1998), D.V.A. Dudoso Valor Artístico (1999), Bésame el cactus (2000), premi Max de les arts escèniques 2002, Amor Diesel (2001) i El 64, Corto De Danza (2002).
L’any 2002 signà un conveni de residència amb el Teatre Nacional de Catalunya per a dues temporades, durant les quals creà els espectacles La dona manca o Barbi-Superestar (2003), premi Max de les arts escèniques 2004 i premi Butaca al millor espectacle de dansa 2004, i Paella mixta (2004). Per al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 creà La diva y el hombre bala.
L’any 2004 rebé el Premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya.
Enllaç web: Companyia Sol Picó
Dades dels Països Catalans 