Arxiu de la categoria: Cultura i Art

València, Universitat de *

Deixa un comentari

Veure> Universitat de València  (institució d’ensenyament superior, 1499- ).

Ús i Ensenyament del Valencià, llei d’

Deixa un comentari

(País Valencià, 18 novembre 1983)

Llei aprovada per les Corts Valencianes, reunides a Alacant.

El seu objecte és el desenvolupament de l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que reservava a futures lleis l’establiment de criteris d’ús lingüístic en l’administració i l’ensenyament i la delimitació dels territoris en què s’aplicaria l’ús de la llengua pròpia, anomenada valencià, tal com havia fet anteriorment l’Estatut.

El seu abast és semblant al de la llei de Normalització Lingüística a Catalunya, promulgada anteriorment, amb algunes diferències: no inclou les previsions que en aquella llei havien estat objecte de recurs d’inconstitucionalitat, admet que els topònims puguin tenir doble versió valenciana i/o castellana, regula de forma distinta l’ús educatiu del valencià (que no és declarat llengua pròpia de l’ensenyament), etc.

Universitat Politècnica de València

2 Respostes

(València, 11 març 1971 – )

(UPV)  Entitat docent. Té els seus antecedents en l’Institut Politècnic Superior de València (1968), l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms (1959) i les de Camins, Industrials i Arquitectura (des del 1966 havia funcionat com a filial de la de Barcelona).

Compta amb quinze instituts de recerca, entre els quals un de dedicat a l’estudi de la biologia molecular i cel·lular de les plantes, un de biomecànica i un altre que tracta del manteniment dels transports.

A les seves instal·lacions esportives hi ha una piscina olímpica, i s’estructura en quatre grans campus que corresponen a les localitats de València, Gandia, Xàtiva i Alcoi. El primer dels quals, té un museu d’escultura a l’aire lliure que acull obres de diversos escultors de prestigi.

Enllaç web: Universitat Politècnica de València

Universitat Miguel Hernández

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 27 desembre 1996 – )

(UMH)  Centre d’estudis superiors públic. La seva creació fou molt polèmica, ja que el govern autonòmic segregà les facultats de medicina, biologia i estadística de la Universitat d’Alacant per passar-les a aquesta universitat, malgrat l’oposició del centre alacantí i de gairebé totes les universitats de la resta de l’estat.

El curs 2005-06 oferia 36 titulacions distribuïdes en set centres docents: l’Escola Politècnica Superior d’Elx, l’Escola Politècnica Superior d’Oriola, la facultat de ciències socials i jurídiques d’Oriola, la facultat de belles arts, la facultat de ciències socials i jurídiques d’Elx, la facultat de ciències experimentals i la facultat de medicina.

La seu central de la universitat és situada a la ciutat d’Elx i s’estructura en quatre campus: Altea, Elx, Oriola i Sant Joan d’Alacant.

Enllaç web: Universitat Miguel Hernández

Universitat Jaume I

1 Resposta

(Castelló de la Plana, 1991 – )

(UJI)  Centre d’ensenyament superior. Disposa de tres campus: el de la Penyeta Roja, el de Riu Sec i un situat al centre de la ciutat.

És la seu de l’Institut Universitari Lluís Vives.

Enllaç web: Universitat Jaume I

Universitat d’Oriola

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 1569 – 1835)

Institució d’ensenyament superior. Creada pel papa Pius V en convertir en universitat el col·legi fundat al convent de Sant Domènec el 1547 pel bisbe d’Oriola Ferran de Lloaces i Peres.

El 1592 el papa Climent VIII disposà que a la nova universitat poguessin cursar totes les facultats i ciències, tant per a seglars com per a religiosos: teologia, cànons, filosofia, medicina, matemàtiques, etc, i s’hi poguessin donar grau de batxiller, llicenciat, doctor i mestre. el rector del col·legi seria el canceller de la universitat.

No aconseguí l’aprovació reial fins al 1646, que hom li atorgà les mateixes gràcies, privilegis i exempcions que a la Universitat de València. Fou la més important del regne després d’aquesta. El 1786 tenia 24 càtedres, un claustre d’uns cent doctors i prop de tres-cents estudiants.

Experimentà diverses modificacions, fins que fou suprimida definitivament el 1835. Restà com a col·legi agregat a la Universitat de València.

Universitat de València

146 Respostes

(València, 1499 – )

(UV)  Institució d’ensenyament superior. Establert l’ensenyament universitari a València a partir del 1499, el 1502 va ser confirmada, mitjançant un privilegi atorgat per Ferran II el Catòlic, la fundació d’un estudi general.

La universitat va rebre al llarg de la seva història moltes ajudes pontifícies que la condicionaven en el seu ensenyament. A partir del 1904 intentà assolir l’autonomia universitària i fou un important centre del republicanisme.

Amb l’arribada de la democràcia passà a ser controlada per la Generalitat Valenciana. Alguns centres es van segregar per constituir la Universitat d’Alacant.

Enllaç web: Universitat de València

Universitat de Perpinyà

15 Respostes

(Perpinyà, 1350 – )

-Via Domitia  (UPVD)  Institució d’ensenyament superior. Creada per iniciativa de Pere III el Cerimoniós, poc després de la definitiva reincorporació del Regne de Mallorca a la corona catalano-aragonesa. Fou dotada de tres facultats: teologia, dret i arts, amb les mateixes prerrogatives i privilegis que la Universitat de Lleida.

El 1379 fou confirmada eclesiàsticament per butlla papal de Climent VII, però aquest li suprimí la facultat de teologia i li n’afegí una de medicina, per suplir possiblement la de Montpeller, vila incorporada al regne de França. La Universitat depenia bàsicament del bisbe d’Elna.

Els estatuts foren redactats el 1380, calcats sobre els de la Universitat de Lleida; el 1647 hi foren afegits els de Tolosa, fet que accentuà la desvinculació respecte a Montpeller. Hi afluïren mestres i estudiants de la corona. La facultat de teologia hi fou restablerta el 1447 per butlla de Nicolau V. L’ensenyament de dret conservà la primacia, mentre que el de les lletres reculava i el de teologia s’estenia.

Amb la incorporació a França dels comtats de Rosselló i Cerdanya desaparegueren pràcticament els estudiants de la resta de Catalunya, que foren substituïts per occitans i francesos, i en general la universitat experimentà una gradual decadència i esdevingué un focus de francesització, obra principalment dels jesuïtes. Amb tot, entre els seus professors i rectors es troben alguns dels membres més destacats del nucli d’escriptors neoclàssics rossellonesos en llengua catalana (J. Balanda i Sicart, Antoni de Banyuls i de Montferrer).

Amb l’expulsió de l’orde, només la facultat de medicina mantingué prestigi, i fou enriquida amb una càtedra de botànica i d’anatomia, amb un jardí botànic i laboratoris. Malgrat un intent de restauració factícia el 1759 i de la construcció d’un edifici de nova planta, la Universitat de Perpinyà no pogué sobreviure a la Revolució Francesa (1793).

El 1957 hom inicià activitats universitàries, amb cursos de dret i, després, de lletres i ciències. A partir del 1971, amb la creació del Centre Universitari de Perpinyà, dependent de la Universitat de Montpeller, s’inicià un nou període que portà a la constitució, amb plena actuació, de la Universitat de Perpinyà el 1979.

L’any 2005 disposava de cinc campus (Perpinyà, on es troba el rectorat, Font-Romeu, Narbona, Carcassona i Mende) i oferia un total de 75 titulacions.

Universitat de Mallorca *

Deixa un comentari

Veure> Estudi General Lul·lià  (centre d’ensenyament superior, 1951- ).

Universitat de les Illes Balears

9 Respostes

(Palma de Mallorca, 15 març 1978 – )

(UIB)  Institució d’ensenyament superior. Creada a partir dels centres que depenien de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el nom inicial de Universitat de Palma de Mallorca, el 1985 adoptà la denominació actual.

El 1992 tots els seus estudis, abans en edificis repartits per tota la ciutat, es traslladaren al nou campus creat a la carretera de Valldemossa.

Enllaç web: Universitat de les Illes Balears