(Catalunya, vers 1095 – segle XII)
Comtessa de Besalú i de Foix. Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva primera muller Maria Roderic, filla del Cid.
Es casà el 1118 amb el futur Roger III de Foix.
(Girona, 1780 – 14 octubre 1847)
Eclesiàstic. Fou canonge de la col·legiata de Sant Feliu. Era membre corresponent de l’Academia de Historia de Madrid.
Subministrà moltes dades al pare Flórez, autor de l’España Sagrada. Escriví els versos llatins del primer mausoleu del general Álvarez de Castro. Publicà alguns dels seus sermons.
(Barcelona, 27 juny 1933 – )
Esmaltadora. Formada amb Domènec Fita i a l’Escola Massana de Barcelona amb Manuel Brunet i Eudald Serra.
Ha participat en exposicions col·lectives de l’estat espanyol i d’altres països.
Sobrenom del polític republicà català Joan Martí i Torres (1834-1909).
Pseudònim de l’il·lusionista català Xavier Sala i Costa (1943- ).
(Barcelona, segle XVII)
Jurista. El seu cognom és grafiat habitualment Xammar. Formà part del consell reial, i fou assessor del batlle de Barcelona. Era doctor en dret, professor de dret canònic a l’estudi general de Barcelona i cònsol de llotja.
El fet d’ésser assessor de la batllia general féu que, l’any 1641, fos declarat enemic del Principat, però pocs anys després fou rehabilitat.
És autor de les obres De officio iudicis et advocati (1639), Civilis doctrina de antiquitate et religione, regimine, privilegiis et preheminentiis inclitae civitatis Barcinonae (1644), obra reimpresa el 1688 amb addicions de Mont-ras, amb pròleg de Bonaventura de Tristany, i citada sovint en acords i dictàmens del consell barceloní, i Rerum indicatorum in Sacro Regio Senatu Cathaloniae sub diversis diffinitionibus cum rationalibus, seu allegationibus (1657).
(Castellterçol, Vallès Oriental, abans 1130 – Tarragona, 1198)
Bisbe de Vic (1185-94) i arquebisbe de Tarragona (1194-98). El 1142 havia estat lliurat pels seus pares Guillem Xetmar i Gincona, senyors de Castellterçol, a la canònica de Vic.
A la diòcesi de Vic consagrà algunes esglésies (Espinelves el 1187 i Santa Anna de Mont-ral el 1190), augmentà les dotacions de la canònica, reconstruí el palau episcopal i es remarcà per la seva rectitud en les lluites feudals.
Nomenat arquebisbe de Tarragona, vacant la diòcesi per l’assassinat de l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, regí l’arxidiòcesi en una època difícil per les tibantors sorgides a Tarragona.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1849 – Gandia, Safor, 1917)
Religiós jesuïta. Germà de Francesc de Paula.
Tingué una actuació docent remarcable. Col·laborà al perfeccionament de la leproseria de Fontilles.
És autor d’unes Cobles a la Verge de Meritxell i d’alguns escrits en castellà.
Pseudònim que usà l’escriptor català Eugeni d’Ors i Rovira a “La Veu de Catalunya”, del 1906 al 1920.
(Calaf, Anoia, 18 març 1802 – Barcelona, 9 juliol 1837)
Polític i revolucionari. Liberal exaltat durant el Trienni Constitucional, el 1823 hagué d’exiliar-se a França, on derivà cap a posicions resoltament republicanes, i el 1832 publicà en francès, a Llemotges, les Bases d’une constitution politique ou principes fondamentaux d’un systhème républicain (reeditat a Barcelona, en castellà, el 1868).
De retorn a Barcelona, fou redactor d'”El Catalán” i es relacionà amb els primers nuclis republicans del Principat. El 1836 fou deportat a Canàries per la seva participació en les matances de la Ciutadella del gener d’aquell any.
El 4 de maig de 1837, en plena reacció moderada, encapçalà un cop de mà audaç d’una part de la milícia nacional, que reeixí a apoderar-se del centre de Barcelona, la diputació i la casa de la ciutat inclosos, amb finalitats no gaire clares; els insurrectes, però, foren ràpidament vençuts per l’exèrcit, i, sotmès a consell de guerra, fou afusellat.
Fou el pare de Cels Xaudaró i Rovira (Barcelona, 1832 – 1907) Enginyer. Dirigí diverses línies de ferrocarrils catalans. És autor d’alguns escrits tècnics.
