Arxiu de la categoria: Biografies

Xaudaró i Echauz, Joaquim

1 Resposta

(Vigan, Filipines, 17 agost 1872 – Madrid, 1 abril 1933)

Caricaturista. De pares catalans. Des del 1883 vivia a Barcelona. Contrarietats econòmiques l’obligaren a fer-se soldat professional el 1890-92.

El 1893 inicià la seva col·laboració a la premsa com a dibuixant humorístic. El 1898 començà a dibuixar per a “Blanco y Negro”. Il·lustrà un bon nombre de llibres.

Visqué bastants anys a París, fins al 1914. Establí aleshores una acadèmia a Lleida. El 1918 tornà a París i, des del 1919, residí a Madrid. Hi dibuixà molt per a “Blanco y Negro” i “ABC”. El 1929 fou elegit president de la Unión de Dibujantes.

La seva obra esdevingué molt popular.

Xarrié i Mirambell, Domènec

1 Resposta

(Premià de Dalt, Maresme, 1909 – 1984)

Restaurador. Format a la Llotja de Barcelona. L’any 1932 ingressà com a restaurador als tallers dels Museus Municipals d’Art.

Juntament amb Manuel Grau i Joaquim Pradell hi constituïren el primer centre oficial de restauració que hi hagué a Catalunya. Es jubilà l’any 1968. Restaurà una gran quantitat de peces, entre les quals el Psiquis i Cupido de Goya (Col·lecció Cambó).

Durant la guerra civil, a Olot, conreà ocasionalment la pintura.

Fou el pare de Josep Maria Xarrié i Rovira.

Xarrié i Pruna, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1792 – 12 setembre 1866)

Teòleg i predicador. Estudià llatí i humanitats, i el 1807 ingressà a l’orde de predicadors.

Durant la guerra del Francès es refugià a Manresa, Vic i Palma de Mallorca. El 1814 acabà la carrera.

El 1825 li fou atorgada la càtedra de filosofia, i després la de teologia, a la Universitat de Cervera.

Amb motiu de l’exclaustració anà a Itàlia, i residí al convent de la Minerva, de Roma. Tornà a Barcelona i hi fundà el col·legi de Sant Tomàs.

Xancó i Creixell, Ernest

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 desembre 1917 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 7 setembre 1993)

Violoncel·lista i director d’orquestra. Estudià al Conservatori del Liceu i a l’Institut Casals i guanyà nombrosos premis.

Ha actuat a l’Amèrica Llatina, i fou professor de violoncel a l’Havana. Juntament amb Gaspar Cassadó fundà a Cuba la Sociedad de Música Contemporánea.

De retorn a Barcelona, continuà la seva carrera, dirigí l’orquestra del Gran Teatre del Liceu i ha format part d’importants grups de música de cambra.

És autor d’un quartet de corda i d’altres cançons.

Xammar, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Serví a Sicília.

El 1402 fou un dels principals valedors de Bernat de Cabrera en la discòrdia d’aquest amb Joan Fernández d’Herèdia i Sanç Ruiz de Lihori. Quan Martí l’Humà imposà la pau sobre aquests afers, ell i Fernández Heredia foren repatriats.

El 1418 era representant davant Alfons IV dels parlamentaris catalans que, durant la seva gestió, constituïren amb caràcter reivindicatiu l’anomenada Junta de Molins de Rei.

Xammar, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Fou comissionat pel Parlament de Catalunya a l’interregne (1410-12) per a diverses qüestions, entre les que destaquen la recepció i l’acompanyament del rei Carles de Navarra al pas d’aquest per Catalunya, i les missions pacificadores que foren encomanades per reprimir les bandositats nobiliàries sorgides al Rosselló.

Xammar, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Polític. Pertanyia a la categoria aristocràtica dels donzells. Era membre del Consell de Cent. El representà en nombrosos actes i delegacions de la vida política municipal.

Resultà elegit conseller tercer de Barcelona el 1632. Particularment intensa fou la seva intervenció en els debats sobre l’impost dels quints (1634-35). El 1637 fou conseller segon de la ciutat. També fou elegit cònsol de Llotja. Participà també molt a les converses i peticions per a la repressió del contraban (1639).

El 1640, durant la detenció del diputat militar Tamarit, en protestà en nom del Consell davant el virrei comte de Santa Coloma. Secundà les autoritats catalanes durant la guerra dels Segadors. Continuà exercint missions de representació.

Fou delegat de la ciutat per donar la benvinguda, a l’Hospitalet, al virrei francès La Mothe (1642), i per visitar a bord d’una galera el duc de Breze (1643).

Xammar, Benet Gabriel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Senyor de Medinyà. El 1462 era partidari de Joan II.

Durant la guerra contra Joan II fou un dels defensors de la Força de Girona contra el setge del comte de Pallars. Formà part de la delegació dels assetjats a les fracassades converses del 22-23 de juny.

Manava, amb Dalmau Gabriel de Sant Dionís, la força reialista a l’església de Sant Feliu en introduir-s’hi els atacants el dia 26 de juny. Dirigí una sortida per cremar una casa que els destorbava.

Durant la resta de la guerra fou un dels capitans reialistes més actius a les muntanyes del nord. Per l’abril de 1463 resistí al monestir de Banyoles els atacs del comte de Pallars, fins que en fou alliberat per l’arribada del reialista Pere de Rocabertí. Poc després feia repressions per la vall de Cornellà.

Xambó, Josep

Deixa un comentari

(Vic ?, Osona, segle XVII – Tortosa, Baix Ebre, 1708)

Arquitecte.

Cridat a Tortosa, s’hi féu càrrec de la direcció de les obres de la catedral (1702-08), on sobresurt com a obra seva la porta barroca de l’Olivera, amb columnes salomòniques (1705).

Fill seu fou Pau Xambó (Catalunya, s XVIII – Tortosa, Baix Ebre, 1755), que el succeí com a mestre de la catedral tortosina el 1708, càrrec en el qual, amb interrupcions motivades per la situació política, estigué fins a la mort.

Xalabarder i Serra, Eduard

1 Resposta

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 15 maig 1869 – Barcelona, 9 juny 1922)

Metge. Fou fundador i director del Patronat de Catalunya contra la Tuberculosi.

Dirigí el primer Dispensari Antituberculós de Barcelona.

Fou el pare de Conrad Xalabarder i Puig.