(Catània, Itàlia, 1374 – 1409)
Segona amistançada de Martí I el Jove. Li donà una filla, anomenada Violant.
Aquest fou duta a Barcelona, en 1403, per ser educada a cura de Martí I l’Humà, avi de la criatura.
Agatuccia de Pesci
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Biografies
Adret, Salomó ben
(Catalunya ?, segle XIII – Barcelona ?, segle XIV)
Talmudista hebreu. Visqué a Barcelona del 1245 al 1310.
Fou deixeble del famós Bonastruc de Porta. Gaudí de gran prestigi internacional.
Escriví una rèplica al Pugio fidei de Ramon Martí.
Adelaida de Provença
(Provença, França, segle XI – Catalunya ?, segle XI)
Muller del comte Guillem I de Besalú.
Fills de la seva unió foren els successius comtes Guillem II i Bernat II.
Adelaida de Forcalquier
(Provença, França, segle XI – Avinyó, França, 1129)
Dama. Filla de Guillem Bertran II, comte de Forcalquier, i segona muller del comte Ermengol IV d’Urgell, amb qui tingué un fill, Guillem V de Forcalquier.
A la mort del seu pare (1096), Adelaida, ja vídua, heretà el comtat de Forcalquier i anà a regir-lo amb el seu fill; així era establert un llinatge català a l’alta Provença.
Adelaida de Carcassona
(Carcassona, França, segle XI – Catalunya Nord, segle XI)
Dama. Primera muller del comte Guillem I de Cerdanya, al qual transferí els seus discutits drets al comtat de Carcassona-Rasès.
El 1067, tanmateix, els vengueren a Ramon Berenguer I de Barcelona per 4.000 mancusos d’or.
Adelaida de Besalú
(Catalunya ? , segle XI)
Era filla del comte Bernat I Tallaferro de Besalú i neboda de l’homònima filla d’Oliba Cabreta.
Muller del comte Ponç I d’Empúries. Fou la mare d’Hug II d’Empúries i de Berenguer, vescomte de Peralada.
Adelaida d’Urgell -segle XI-
(Catalunya, segle XI)
Segona muller d’Ermengol III d’Urgell. Aquest s’hi casà en restar vidu de la seva primera esposa Clemència.
Potser foren fills d’Adelaida alguns dels que tingué el comte: Guillem, Ramon i Berenguer, tots ells morts joves.
Adelaida de Sant Martí
(Catalunya, segle X – segle XI)
Dama. Filla de Galindó i de Guillem de Sant Martí, senyor del castell de Sant Martí Sarroca i de les terres i estanys de Calders, sobre els quals mantenia plets amb el monestir de Sant Cugat.
Essent ja vídua (1010), una cèlebre sentència comtal partí aquelles terres entre els litigants (1013). Després, el plet fou resolt favorablement al monestir (1017) contra Adelaida.
Però la lluita entre la família vescomtal barcelonina i els Sant Martí durà encara anys.
Adelaida de Cerdanya
(Catalunya, segle X – Ogassa, Ripollès, segle XI)
Muller de Joan Oriol, ric hisendat d’Ogassa. Filla del comte Oliba Cabreta de Cerdanya-Besalú i d’Ermengarda.
Era, per tant, germana de tres grans figures de l’època: Bernat I Tallaferro, comte de Besalú; Guifre II de Cerdanya; i el famós abat i bisbe Oliba.
Adelaida d’Urgell -segle X-
(Catalunya, segle X – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle X)
Muller del comte Sunifred II d’Urgell. En restà vídua el 948.
L’any següent, havent entrat en religió, fou la tercera abadessa del monestir de Sant Joan, substituint a una altra, el nom de la qual fou amagat a tots els escrits degut a la seva conducta escandalosa.
