(Barcelona ?, segle XV – segle XVI)
Frare agustinià.
L’any 1507 va publicar, a Barcelona, l’adaptació catalana del vocabulari castellà-llatí de Nebrija, sota el títol de Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis. El pròleg de l’obra va seguit d’una composició poètica en honor de Nebrija feta per Martí Ivarra.
(Girona, segle XVIII – 1809)
Polític i cavaller. Serví com a tinent a l’exèrcit. Fou regidor de l’ajuntament de Girona.
A la seva mort, deixà els seus béns a l’hospital gironí de Santa Caterina.
(Barcelona, segle XV)
Ciutadà, fill de Francesc Burguès. Fou gran partidari de Joan II de Catalunya.
Combaté al mar amb unes galeres reials de Mallorca que manava Francesc Berenguer de Blanes. En 1466, aquesta divisió naval obligà a refugiar-se a Marsella unes naus catalanes.
(Girona, segle XVIII – Montserrat, Bages, segle XVIII)
Frare benedictí. Fou abat del monestir de Montserrat el 1764, després d’haver ocupat altres càrrecs importants.
Veure> María de la Consolación de Azlor y de Villavicencio (aristòcrata catalana, 1775-1814).
(Santa Eulàlia de Vilapicina, Barcelona, 1894 – Barcelona, segle XX)
Escriptor. Ha estrenat i publicat els drames La fúria (1932) i Foc a la platja (1955), i les comèdies Els fills de tothom (1934) i La masia dels miracles (1955).
(Barcelona, 1822 – segle XIX)
Músic i gravador. Fou bon instrumentista de clarinet i d’oboè.
Es dedicà també al gravat musical, amb una producció de qualitat remarcable.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Família d’impressors i llibreters, iniciada per Antoni Brusi i Mirabent.
(Aragó, segle XII – Catalunya ?, segle XII)
Dama. Es casà amb el comte Ponç II d’Empúries. Fou la mare d’Hug III.
(Catalunya, segle XVII – 1665)
Organista i compositor. Dit el Cec de Daroca. Molt apreciat pels seus contemporanis i per Felip IV.
Hom en conserva, a la Biblioteca de Catalunya, algunes obres d’orgue i una nadala a quatre veus. És autor d’un Tiento sobre la lletania de la Verge.
