Arxiu de la categoria: Biografies

Mosé ben Yehosu’a Narboni

(Perpinyà, vers 1300 – 1362)

(Vidal Bellshom)  Metge i filòsof jueu. De família narbonesa establerta a Perpinyà. Els anys 1348 i 1349 era a Cervera, i durant els avalots contra els jueus hi perdé una gran part de la seva biblioteca. Posteriorment habità a Barcelona, a València, a Toledo i a Burgos, i des del 1358 a Sòria.

Hom en conserva un llibre de mística, un comentari bíblic, un tractat de medicina i dotze obres de filosofia, entre les quals comentaris a ibn Tufayl, a Algatzell, a Averrois -comentari acabat a Perpinyà el 1344 i que fa al·lusió a l’ocupació del Rosselló per Pere III el Cerimoniós– i al Moré Nebukim de Maimònides -acabat el 1362, a Sòria, a punt de retornar a Perpinyà-.

Tot i aquesta producció, compta molt poc en la història de la filosofia, perquè es limita a seguir Averrois i Maimònides eclècticament i confusament.

Mosé ben Selomó d’Escola Gerundi

(Girona, segle XIII)

Poeta hebreu del cercle cabalístic de la ciutat i parent de Mosé ben Nahman.

Hom conserva d’ell quatre poesies religioses.

Mosé ben Ishaq ha-Leví

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Jueu principal de la ciutat. Se’n conserva, en un recull, una carta de polèmica contra els escrits i les doctrines de Maimònides.

Morros, Benet

(Terrassa, Vallès Occidental, 1874 – Mataró, Maresme, 1916)

Religiós escolapi. Fou col·laborador de diverses publicacions periòdiques.

És autor de dos llibres docents i d’una Historia de las Escuelas Pías de Moyá (1904).

Moreu, Pere

(Catalunya, segle XVI – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVI)

Forjador. Féu la reixa de la capella dels sants Cosme i Damià, per a la catedral d’Urgell.

Moret y Prendergast, Segismundo

(Cadis, Andalusia, 1838 – Madrid, 1913)

Polític espanyol. Després de la dimissió d’E. Montero Ríos, a causa de l’incident del “Cu-cut!”, ocupà la presidència del govern espanyol (1905-06) i féu aprovar la llei de Jurisdiccions per satisfer els militars descontents.

L’oposició a la llei de tots els sectors polítics catalans determinà el seu ajut de sotamà a Lerroux.

Morer, Francesc

(Barcelona ?, segle XVIII – després 1805)

Botànic. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.

Hi llegí bon nombre de memòries sobre la seva especialitat. Foren presentades entre els anys 1787 i 1805.

Morenés i de Tord, Carles de

(Tarragona, 19 setembre 1831 – 22 febrer 1906)

Escriptor. Quart baró de les Quatre Torres. Comte consort de l’Asalto.

Publicà Breves apuntes doctrinales sobre la libertad de culto en España (1875) i El blasón de Tarragona (1891).

Fou el pare de Ramon de Morenés i Garcia Alesson.

Morelló, Jaume

(Catalunya, segle XIX)

Jurista. Publicà una Colección de contratos, testamentos, etc., para gobierno de los notarios de Cataluña (1827).

Morell, Francesc de Paula

(Manresa, Bages, 1848 – Catalunya, segle XIX)

Religiós jesuïta. Sobresortí com a predicador. Conreava el dibuix i la pintura.

Escriví obres religioses i alguns fulls o opuscles apologètics que il·lustrava ell mateix.