(Illes Balears, segle XIII – 1316)
Prelat. Fundà la confraria de Sant Llàtzer per al guariment de leprosos.
Fou nomenat bisbe de Tortosa el 1310, com a successor de Pere de Better. A la seva mort fou succeït a la diòcesi per Berenguer de Prats.
(Catalunya, segle XIX)
Pedagog. És autor de diversos llibres docents sobre història, geografia i gramàtica, entre ells un Compendi de gramàtica catalana, acomodada al llenguatge del dia (1873).
(Catalunya, segle XVIII – Cuba ?, segle XIX)
Compositor. En 1812 vivia a Santiago de Cuba. Després fou organista de la catedral de l’Havana fins al 1821.
És autor de música sacra.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 17 juliol 1896 – Girona, 21 març 1981)
Compositor. Entre les seves obres destaquen Càntic d’amor (1926), La princesa blanca (1927) i Jocs de mainada, totes elles per a orquestra.
(Lleida, 1848 – 1889)
Escriptor. Era enginyer agrònom. Dirigí “La Correspondencia Leridana” i “El Noticiero”, diaris de Lleida.
Publicà bon nombre de poesies soltes. També és autor d’escrits professionals.
(Sarrià, Barcelona, 1865 – Barcelona, segle XX)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Té al Museu d’Art Modern barceloní l’obra El primer rancuniós.
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, segle XIV)
Pintor. Vivia a les anomenades Voltes d’En Guaita. El seu taller sofrí grans danys en un incendi. En fou indemnitzat pel Consell barceloní (1343).
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVII – Barcelona, 1659)
Religiós jesuïta. És autor d’un curs de filosofia, escrit en llatí.
(Vilassar de Mar, Maresme, 1825 – Barcelona, 1851 ?)
Poeta i assagista en castellà. Col·laborà a “El Genio”, “El Trovador” i d’altres revistes.
Els seus treballs literaris foren objecte d’una edició pòstuma.
(Illes Balears, segle XIV – Llucmajor, Mallorca, 25 octubre 1349)
Tercer fill natural de l’infant Ferran de Mallorca. Es casà amb Blanca de Salelles, filla d’un ric comerciant. Es posà al servei del seu germanastre Jaume III de Mallorca, que el nomenà senyor del castell de la Roca, al Rosselló.
Assetjat per Pere III el Cerimoniós (1344), lliurà aviat la fortalesa. Fou retingut pres fins que Jaume III hagué tornat uns altres captius. Finida la campanya, fou confinat a Morella per un temps.
En recuperar la llibertat continuà servint el seu germanastre i secundant-lo en els preparatius per recuperar els dominis perduts. L’acompanyà a l’expedició que pretenia reprendre Mallorca. Morí a la batalla de Llucmajor.
