(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1873 – 1899)
Músic. Dirigí una cobla i destacà amb el contrabaix.
És autor de sardanes i d’altres composicions. Morí molt jove.
Pastells i Pujol, Pere
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Biografies
Passarell, Elias del Carme
(Igualada, Anoia, 1839 – Lima, Perú, 1931)
Escriptor i frare franciscà. Des del 1857 residí al Perú, on fundà un col·legi a Arequipa.
És autor d’obres filosòfiques i piadoses, així com d’una història de l’Església que publicà el 1886.
Pasqual, Joan
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XV)
Franciscà. És autor del tractat religiós Summa de l’altra vida, escrit devers el 1436. Només se n’han conservat les parts titulades Summa de la beatitud i Summa de pena.
Pascual i de Regàs, Carles
(Girona, segle XVIII)
Advocat. És autor d’una obra de dret canònic (1733), escrita en llatí i titulada Gemma mystica. Era doctor en dret civil i canònic.
Pascual, Maria de l’Assumpció
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Escriptora i pedagoga. Autora del llibre Lectures per a infants. Aquesta obra il·lustrada per Lola Anglada, fou editada el 1931 per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Parés, Alfons Maria
(Barcelona, 1864 – París ?, França, segle XX)
Escriptor. És autor dels reculls poètics Confidències (1886) i Del cel als llavis (1888). El 1889 s’establí a París.
Parera i Munté, Francesc
(Barcelona, 1850 – Madrid, després 1920)
Pintor. Visqué algun temps a París i a l’Argentina. Destacà com a retratista.
Parellada, Pere
(Catalunya, segle XVIII)
Abat de Poblet (1748-52). Succeí a Francesc Fornaguera al primer abadiat d’aquest. Era LXXXV abat de la sèrie general pobletana i XXXI de la quadriennal.
Fou succeït per Miquel Cuiàs en el seu primer mandat.
Paredes, Francesc
(Barcelona ?, segle XVIII)
Arquitecte. Fou un dels urbanitzadors de la Barceloneta de Barcelona, i director, amb Damià Ribes, de les obres de l’església del barri, Sant Miquel del Port, segons el projecte de Juan Martín Cermeño.
Pardo de la Casta i Roda, Pere
(País Valencià, segle XIV – després 1436)
Cavaller. Acompanyà l’infant Martí en la seva expedició a Sicília el 1392. El 1399 era alcaid del castell de Sogorb i uixer d’armes del rei Martí, de qui fou després camarlenc (1407).
A la darreria del regnat d’aquest encapçalà un dels bàndols valencians contra Berenguer de Vilaragut; aquest enfrontament rebrotà el 1412 contra Ramon de Vilaragut; en produir-se l’Interregne s’inclinà pel partit antiurgellista, atès que els Vilaragut eren urgellistes.
El Parlament valencià l’envià a Casp el 1412 perquè defensés davant els compromissaris els drets de Frederic de Luna, comte de Luna, a qui Ferran I d’Antequera, esdevingut rei, nomenà procurador, atès que era menor d’edat (1412). També fou procurador més endavant, de la reina vídua Margarida de Prades (1419).
El 1423 fou enviat amb dos altres ambaixadors prop del rei de Castella per protestar de l’empresonament de l’infant Enric d’Aragó, germà del rei Alfons el Magnànim. El 1436 formava part del consell de l’infant Joan, rei de Navarra, lloctinent reial a València. El 1425 havia obtingut el reconeixement reial de la seva pertinença a l’estament nobiliari superior.
Es casà amb Carrossa de Vilaragut quan aquesta obtingué (1382) l’anul·lació del seu matrimoni amb Juan Ximénez de Urrea.
