(Catalunya, segle XV – Palamós, Baix Empordà, segle XV)
Rellotger i forjador. El 1444 féu per a la catedral de Vic un rellotge amb llunari.
(Catalunya, segle XV – Palamós, Baix Empordà, segle XV)
Rellotger i forjador. El 1444 féu per a la catedral de Vic un rellotge amb llunari.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238).
Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. El 1402-03 secundà els esforços de Jaume de Prades per treure d’Avinyó el papa Benet XIII.
(Itàlia, segle XV – segle XVI)
Militar i marí. El 1500 era capità de galeres a Nàpols. Fou figura destacada de la defensa de Corfú i de Cefalònia. Es distingí com a gran col·laborador de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, a les campanyes italianes.
El 1503 li fou confiada la defensa del riu Garellano, on combaté durant tres dies els francesos i els impedí passar els auxilis que destinaven a Gaeta. Més tard, el 6 de novembre, participà a la gran batalla, també a la riba del Garellano, en què l’exèrcit francès fou destrossat.
(Catalunya Nord, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Abat de Banyoles. Pertanyia a la línia dels senyors de Cervera de la Marenda.
Era el germà de Francesc de Pau i Amorós.
(Catalunya Nord, segle XV)
Filla de Joan de Pau (mort després 1448). Fou la muller de Joan Margarit i de Peguera.
Foren pares del cardenal Joan Margarit i de Pau.
(Catalunya Nord, segle XIV)
Cavaller. Serví el rei Pere III el Cerimoniós. Aquest li donà el castell de Pontós (1352), el qual vengué el 1356. El 1354 era veguer de Cerdanya. Actuà prop del rei durant la guerra contra Castella. El 1363 intervingué a les negociacions de treva de Morvedre.
El 1364 fou un dels juradors de la pau amb Navarra, pactada a Sos, que s’encarregà de negociar en unió de Ramon Alemany de Cervelló. Fou debatuda la seva eventual complicitat als suposats delictes imputats a Bernat II de Cabrera (1364).
Sembla l’homònim que més tard figurava a la cort de Joan I el Caçador i que apareix documentat fins al 1390. Pot ser el pare de Francesc de Pau.
(Catalunya, segle XIII)
Mestre del Temple. Col·laborà amb Jaume I el Conqueridor al setge de Borriana (1233) i a les operacions preliminars d’aquell.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. Només n’és conegut el cognom. És autor del poema Debat del cor amb lo cors, de fortes reminiscències trobadoresques.
(Catalunya, segle XVIII)
Jurista. Assolí bona fama. A la darreria del segle XVIII era catedràtic de la Universitat de Cervera.