(Portugal, segle XIII – Catalunya, segle XIV)
Dama. Es casà amb Pere, fill natural de Pere II el Gran i Agnès Zapata, el qual havia anat a Portugal per gaudir de la protecció de la reina Elisabet, germanastra seva.
La parella tingué un fill anomenat Alfons.
(Tolosa, Llenguadoc, segle XVI – Rosselló, 1592)
Pintor. Treballà a la Seu d’Urgell, Puigcerdà i en general a la Cerdanya i al Rosselló, associat sovint amb Joan Perles i Josep Brell.
Entre diverses altres obres sabudes a Salses, Cabestany, Osseja, Valiella i Nyer, pintà el retaule de l’altar major de l’església de Molig (1567) i féu les pintures del de la Concepció a l’església de Sant Joan de Perpinyà (1584).
Treballà sovint amb el lleidatà Miquel Verdaguer i la seva obra domina tota la segona meitat del segle XVI a Perpinyà.
(Catalunya, segle XIII)
Joglar. Mantingué un debat poètic amb el rei Pere II de Catalunya cap a l’any 1268.
Hom ha proposat la seva identificació amb el joglar i trobador Pere Salvatge.
(Catalunya, segle XV)
Arquitecte. El 1326, en unió de Domènec Granyena, dirigia la construcció del monestir de Pedralbes, inaugurat l’any següent.
(Perpinyà, vers 1325 – 1408)
Bisbe d’Elna (1387-1408). Fill d’una família de comerciants perpinyanesos. Carmelità, el 1379 era provincial de l’orde a Nàpols. El papa Climent VII el nomenà bisbe d’Elna el 1384, però no prengué possessió de la diòcesi fins el 1387.
Passà una bona part del seu episcopat en legacions diplomàtiques: el 1390 gestionà el casament de Violant d’Aragó amb Lluís II, duc d’Anjou i rei de Sicília i a partir del 1395 en diferents legacions del papa Benet XIII, del qual fou un fervent partidari. Intentà reformar el capítol canonical de Sant Joan de Perpinyà, però no hi reeixí.
Tingué problemes amb el rei Martí I l’Humà pel fet d’oposar-se a les exaccions pecuniàries que exigia el rei, cosa que també el féu encarar amb Benet XIII. S’esforçà en la reforma del clergat i donà moltes constitucions sinodals per a aquest fi entre el 1396 i el 1400.
És autor d’un tractat llatí titulat De Sanctis, de tema hagiogràfic.
(Vic-sur-Cère, Occitània, segle XII – Vilafranca de Conflent ?, Conflent, segle XII)
Trobador. És conegut també com lo monge de Montaudon, del nom d’un priorat d’Alvèrnia, que ell governà. Després de destacar-se a la cort del Puèi, fou el protegit d’Alfons I el Cast.
Excel·lí en la cançó realista i satírica, d’inspiració festiva, que fa pensar en la dels goliards.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Monjo benedictí. Escriví un Calendari i martirologi, que fou inventariat per Nicolau Antoni.
Andreu de Peguera (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1399 assistí, a Saragossa, a la retardada coronació de Martí I l’Humà i de Maria de Luna. Durant les festes fou armat cavaller pel rei.
Galceran de Peguera (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Cavaller. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d’altres membres del seu llinatge.
Jeroni de Peguera (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. Amb altres familiars seus destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa de 1597-98.
Pere de Peguera (Urgell, segle XII) Noble. Fou conseller del comte Ermengol VI d’Urgell.
Berenguer de Peguera (Catalunya, segle XV) Cavaller. Prengué les armes contra Joan II. El 1469, amb Ramon de Merlès, operava amb eficàcia des del castell de Montfalcó, atacant repetidament els reialistes. El 1484 assistí a les corts generals de Tarassona.
Berenguer de Peguera (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. Fou membre de la Junta de Reclutament del Principat el 1597-98, durant la invasió francesa.
(Baix Empordà, segle XII)
Pintor romànic anònim. Autor dels murals de la petita parròquia de Pedrinyà.
Aquesta obra presenta moltes relacions amb l’estil del mestre d’Osormort i amb el del mestre d’Espinelves.
