Sobrenom del guerriller català Joan Amorós (segle XVIII-1728).
(Barcelona, segle XVIII)
Frare de l’Oratori de Sant Felip Neri. Destacà pels seus coneixements filosòfics, que divulgà en unió del futur arquebisbe de Tarragona Francesc Armanyà, gran amic seu.
(Catalunya, segle XVII)
Religiós jesuïta. Sobresortí com a llatinista. Traduí i glossa l’obra Diari de la Verge (1654).
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Il·luminador. El 1308 contractà la realització d’un dominical per a Santa Maria de Bell-lloc.
Missioner caputxí, conegut per Melcior de Tivissa.
(Catalunya, segle XIV)
Senyor d’Ordèn i Talltendre. Rebesnét de Bord de Pinós.
Sembla que amb ell s’extingí la línia il·legítima dels senyors d’Ordet i Talltendre.
Antoni Pinós (Catalunya, segle XVIII) Metge. Fou catedràtic de la universitat de Cervera. És autor d’una Sinoptica relectio de nutritione (1750).
Arnau de Pinós (Bagà, Berguedà, segle XIV – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1370) Frare dominicà. Havia pres hàbit al convent de Puigcerdà. Pertanyia a la família noble dels Pinós. Tingué fama de sant per les seves virtuts.
Beatriu de Pinós (Catalunya, segle XIV – 1357) Dama. Fou enterrada al monestir de Poblet.
Bernadí de Pinós (Sicília, Itàlia, segle XV) Noble. Fill de Bernat de Pinós. A la mort del seu pare (1464), fou posat sota la tutela de Francesc de Pinós, de Siracusa.
Felip de Pinós (Catalunya, segle XVII) Noble. El 1640 sobresortí entre els qui prengueren les armes contra Felip IV, quan esclatà la guerra de Separació. Participà a la victoriosa batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641.
Francesc de Pinós (Sicília, Itàlia, segle XV) Senyor de Siracusa. Fou el tutor de Bernadí de Pinós a la mort del seu pare, Bernat de Pinós.
Miquel de Pinós (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d’altres membres del seu llinatge.
Pere de Pinós (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. El 1597-98, en companyia de diversos familiars, destacà lluitant al Rosselló contra la invasió francesa.
Pere Galceran de Pinós (Catalunya, segle XIV) Noble. Ha estat citat com a participant de l’expedició reial a Sardenya de 1354, i com a mort, víctima de pesta, durant el setge de l’Alguer.
Pere Galceran de Pinós (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. És citat entre els diversos Pinós que participaren a la batalla de Sanluri, el 1409. Hi ha la referència que morí a la lluita.
Pere Galceran de Pinós (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. El 1410 tingué disputes amb el noble aragonès Pere de Gurrea. Hi intervingué, en acció pacificadora, les Corts de Catalunya reunit durant l’interregne 1410-12.
Bernat de Pinós (Catalunya, segle XV – Sicília, Itàlia, 1464) Doctor en ambdós drets. S’establí a Sicília des d’abans del 1441 i fou jutge de la Regia Gran Corte siciliana el 1444.
Bernat de Pinós (Catalunya, segle XV) Noble. Fill natural d’un dels Pinós. Fou conegut molt generalment com el bord de Pinós. Assistí, el 1411, a les Corts aragoneses començades a Alcanyís i prosseguides a Saragossa.
Bernat de Pinós (Catalunya, segle XVI – 1 juliol 1550) Noble. Sobresortí entre els organitzadors de la defensa del Rosselló contra la invasió francesa del 1543. Fou fill seu Pere de Pinós (Catalunya, segle XVI) Vescomte de Canet. Actuà contra la invasió del Rosselló pels francesos el 1570.
Bernat de Pinós (Barcelona, segle XVI – segle XVII) Noble. El 1588 estatjà a casa seva l’ambaixada tramesa a la capital per la ciutat de Saragossa. Amb altres familiars destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa de 1597-98.
(Catalunya, segle XIII)
Poeta hebreu. Tingué correspondència amb el poeta castellà Todros Abü-l-‘Afiya.
Se’n conserven dues poesies religioses.
