(Illes Balears, segle XVII – 1703)
Jurista. És autor d’escrits jurídics remarcables.
Socias, Joan
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Sobrevero, Joan
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Escriptor. Apareix documentat com a notari del 1492 al 1516. El 1474 concorregué al certamen poètic a honor de la Mare de Déu.
És un dels personatges de l’obra Lo somni de Joan Joan.
So i de Cortsaví, Bernat (IV) de
(Catalunya Nord, segle XIII – 1337)
Fill d’Arnau (III) de So i de Geralda de Cortsaví. Heretà d’un oncle matern la baronia de Cortsaví. Fou un magnat del rei Sanç I de Mallorca, i el 1320 ell i el vescomte Jaspert II de Castellnou lluitaren a favor del vescomte Eimeric VI de Narbona, nebot de Bernat (V) de So, contra Pere (VII) de Fenollet, vescomte d’Illa, i el baró Guillem (III) de Canet.
Tot seguit s’alià amb aquest darrer per lluitar contra el baró Ademar (IV) de Mosset. El 1335 el rei Jaume III de Mallorca li donà les castlanies de Llívia i So i el creà vescomte d’Évol. Deixà dos fills: Joan (I) i Bernat de So.
So i de Castro
(Rosselló, segle XV)
Combinació de cognoms, per la qual són coneguts més sovint els germans Castre-Pinós i de So, fills de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Blanca de So i de Sagarriga.
So i d’Aragall, Bernat (VI) de
(Catalunya Nord, segle XIV – 1413)
Fill de Bernat (V) de So i de Vilaragut, i de Blanca d’Aragall, als quals succeï a les senyories de Miralles, Queralt, Ansovell i Arànser. Fou capità general de Conflent i Cerdanya.
Assistí a l’expedició de Sardenya (1409) i fou governador del palau papal d’Avinyó quan Benet XIII es trobava assetjat, i hagué de capitular el 1411.
La seva néta fou Blanca de So i de Sagarriga (Catalunya Nord, segle XV) Aportà el vescomtat d’Évol al seu marit Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, i llurs descendents empraren algunes vegades com a primer cognom el de So, bé sol, bé unit al de Castre-Pinós.
So, Guillem de
(Conflent ?, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV)
Cavaller. El 1343 era castellà de la fortalesa de Pollença (Mallorca). Es negà a lliurar-la a Pere III de Catalunya, quan aquest havia envaït Mallorca, per desposseir Jaume III de Mallorca, i hagué de ser combatut.
So, Bernat de
(Catalunya Nord, segle XIV – després 1358)
Fill de Bernat (IV) de So i de Cortsaví, i germà de Joan (I). Heretà en vida del pare la baronia de Cortsaví i la Bastida, que permutà (1335) amb el rei per les senyories de Calce i Millars.
Fou un dels magnats de Jaume III de Mallorca, però acabà reconeixent Pere III de Catalunya, que el féu conseller i majordom seu.
Fou el pare de Joan de So i de Bulteró (Catalunya Nord, segle XIV) Casat amb Margarida, senyora de Talavera i Pavia. Els seus descendents foren els So, senyors de Talavera, extingits al segle XV.
Sivera, mestre de Joan
(País Valencià, segle XV)
Pintor anònim. Nom amb què era conegut fins ara l’autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València).
Deixeble del mestre de l’Olleria o bé la mateixa persona que aquest, ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes (Museu de la Seu de València).
Tanmateix, el retaule de la Mare de Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris.
Siurí i Navarro, Marcel·lí
(Elx, Baix Vinalopó, 26 abril 1654 – Còrdova, Andalusia, 28 gener 1731)
Eclesiàstic i teòleg. Fou bisbe d’Orense (1709) i de Còrdova (1718).
És autor de bon nombre d’escrits en llatí, de caràcter religiós i filosòfic.
Siurana, Jaume
(València, segle XVI)
Poeta. Pertany a la nodrida escola satírica que es produí al seu temps a València.
Amb Andreu Martí Pineda i Joan Valentí compongué el Procés o disputa de viudes i donzelles.
Dades dels Països Catalans 