Arxiu de la categoria: Biografies

Alemany i Moragues, Jeroni Agustí

(Palma de Mallorca, 1693 – Madrid, 1753)

Historiador. Noble i filipista, exercí diversos càrrecs municipals i d’assessoria jurídica a Mallorca. Fou nomenat cronista del regne (1717).

Fou autor de nombroses obres d’història balear que han quedat inèdites, excepte el primer volum de la seva Historia general del reino de Mallorca (1723), continuació de l’obra de Joan Dameto i interessant per l’aportació de notícies sobre l’època de Felip IV.

Altres escrits foren: Misceláneas historiales (5 vols.), Fastos baleáricos.

Alemany i Limiñana, Joan

(Alacant, 1858 – 1918)

Escriptor. És autor de les obres teatrals En busca de mi mujer (1886) i El gabán (1886), del volum de poesies Alicante. Ayer, hoy y mañana (1894), del recull Páginas literarias (1901) i de la novel·la Al rumor de las olas (1913).

Alemany i Carsí, Joan

(Alacant, 1893 – segle XX)

Escriptor. És autor de bon nombre d’obres teatrals, de les quals la titulada Maribel fou editada en 1927.

Ha publicat també poesies esparses.

Alemany i Camps, Rafael

(València, 1886 – segle XX)

Escultor. Sobresortí com a imatger.

Alemany, Vicenta Janer d’ *

Veure> Vicenta Janer i Jubert  (taquígrafa catalana, 1865-1900).

Alemany, Bernat

(País Valencià, segle XIV – València ?, segle XIV)

Eclesiàstic. Fou canonge de València. Exercí funcions de nunci apostòlic del papa Benet XII. Prodigà excomunions contra deutors de tributs deguts al pontífex.

Aquesta actitud exagerada desfermà la ira de Pere III el Cerimoniós, que arribà a amenaçar-lo personalment desembeinant el seu inseparable punyalet. El monarca s’atragué així una butlla reprovadora tramesa pel papa.

Alegre i Górriz, Pasqual

(València, segle XIX – Madrid, 2 octubre 1879)

Gravador. Fou catedràtic de l’Acadèmia de Belles Arts valenciana i del Conservatorio de Artes de Madrid.

Alegre i Gil, Miquel

(Sogorb, Alt Palància, 1820 – 1875)

Polític i advocat. Havia cursat la carrera militar, però les seves idees liberals el feren participar lliurement a la revolució de 1848, al front d’una formació de voluntaris. Derrotat el moviment, fugí a França, on visqué un temps.

Fou diputat diverses vegades i governador de Conca.

Alegre, Felip

(Catalunya, final segle XVII)

Poeta. Fou governador del Camp de Tarragona.

Compongué en castellà alguns poemes de circumstàncies.

Alegre, Domènec

(Alcàsser, Horta, 1621 – València, 1687) 

Astrònom. Ingressà el 1636 a l’orde dels predicadors.

És autor, entre altres obres, d’un comentari al tractat De sphera de Giovanni Sacrobosco.