(Llíria, Camp de Túria, 2 març 1791 – 28 maig 1867)
Advocat i erudit, Jurisconsult de la casa d’Alba, fou empresonat per les seves idees liberals.
Escriví i publicà el Diccionario valenciano-castellano (1851), reeditat amb èxit, i ajudà els renaixentistes valencians en llur presa de consciència del fenomen de la llengua i de la cultura.
(País Valencià, segle XVIII – València, 1833)
Arquitecte. Format a l’Acadèmia de Sant Carles -d’on fou membre el 1801 i director d’arquitectura el 1825- i a la de Joaquim Martínez. Autor de projectes urbanístics i de comunicacions.
Entre les seves obres sobresurten diverses esglésies al País Valencià, l’interior del Teatre Principal de València i les escalinates del passeig de Serrans (1830).
(València, 21 juliol 1930 – Medina del Campo, Castella, 19 juliol 1996)
Actor cinematogràfic. De nom artístic Javier Escrivà. S’inicià en el teatre representant clàssics castellans.
Amb Molokai (1959) inaugurà una galeria de personatges espiritualistes, prosseguida en films com Milagro a los cobardes (1961); més tard en donà la contrafigura a El chulo (1973), La espuela (1976), Aquella casa en las afueras (1980), El tesoro (1988) i Tormento (1994).
Va morir en accident de cotxe.
(Aiora, Vall de Cofrents, 1898 – 1982)
Pintor i sacerdot. Féu una pintura de caire anecdotista i exposà a Alacant (1931), a Múrcia (1932) i repetidament a València.
És autor d’un gran mural a la catedral d’Albacete (1958-60) de quasi 1.000 m2.
(Sogorb, Alt Palància, 1824 – 1861)
Músic. Actuà com a organista a diferents esglésies de Sogorb i escriví notables obres sacres per a veus i orquestra.
(València, 1753 – 1817)
Escriptor. Escriví goigs, romanços i poemes de to popular per afermar el seu principi del conreu de la llengua catalana.
Cal recordar: L’Àngel de l’Apicalipsi (1798). Traduí el Stabat Mater (1799).
(Alacant, segle XVII – 1723)
Compositor. Fou mestre de capella a la catedral alacantina. Sembla haver estat el primer introductor al país de l’ús de violins en la música religiosa.
És autor de diverses composicions.
(València, gener 1560 – 20 febrer 1619)
Historiador i eclesiàstic. Es doctorà en teologia a la Universitat de València. Fou rector de la parròquia de Sant Esteve (1597) i predicador de la ciutat de València (1606).
Escriví Las Décadas de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia (1610-11), conreà també la poesia, i publicà dos tractats teològics i una compilació dels decrets sinodals de València des del 1548.
Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns.
(Elx, Baix Vinalopó, segle XVIII – València, 1755)
Erudit i escriptor en castellà. Llibreter d’ofici resident a València.
És autor d’un Resumen histórico de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia (1738, 1805), de romanços a l’entrada a l’infant Carles a València (Romance heroico, 1731) i a l’arribada de la relíquia de sant Pere Nicolau Pasqual (Demostraciones festivas, 1743) i de quatre comèdies, inèdites, dues de les quals representades a València (El martirio más sangriento, el de sant Vicent màrtir, i La restauración de Orán).
Veure> Amanieu de Sescars (cavaller i trobador català del segle XIII).
