(Palma de Mallorca, 1786 – segle XIX)
Pintor. Estudià a les classes que organitzava a Palma la Societat Econòmica d’Amics dels País.
Conreà la pintura religiosa i el retrat. Els de Ferran VII de Borbó, la reina Maria Amàlia i fra Simó Bauçà són a l’ajuntament palmesà.
(Real, Navarra, s XIV – Avinyó, França, 1356)
Bisbe d’Albarrasí-Sogorb. Elegit bisbe pel capítol, fou consagrat el 1319, però residí gairebé sempre a Avinyó, on gestionà nombrosos plets per engrandir el seu bisbat contra els ordes religiosos i els bisbes de Saragossa, Tortosa i València.
Aconseguí de recobrar una gran part dels delmes i drets. Celebrà dos sínodes, un el 1320 a Albarrasí i un altre el 1323 a Sogorb.
(Gandia, Safor, 15 novembre 1839 – València, 26 març 1909)
Organista. Deixeble de Pérez i Gascón. Organista de les esglésies de Sant Andreu de València i de la Mare de Déu dels Desemparats. Fou un dels promotors del Conservatori de València, institució que dirigí durant uns quants anys.
És autor de motets i altres obres polifòniques. És considerat el darrer representant de l’escola valenciana d’orgue.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 30 octubre 1931 – Palma de Mallorca, 18 maig 2003)
Bisbe de Mallorca. El 1955 s’ordenà de prevere. Estudià teologia a la Universitat de Sant Tomàs de Roma (1961-63). El 1970 fou designat bisbe auxiliar d’Eivissa. Dos anys més tard rebé el càrrec d’administrador apostòlic de Mallorca i el 1973 en fou nomenat bisbe, càrrec que fins el 1976 compaginà amb el d’administrador apostòlic d’Eivissa.
La seva tasca pastoral es combinà amb una decidida defensa del català, tant dins el si de l’Església com de la societat i, així, ja el 1975 publicà, juntament amb el bisbe de Menorca, Miquel Moncades, una declaració sobre la responsabilitat dels cristians en la promoció de la llengua i cultura catalanes.
Es distingí igualment per la sensibilitat en la defensa del medi ambient i el 1990 publicà, amb els altres dos bisbes de les Illes Balears, la carta pastoral Sobre ecologia i turisme. La seva preocupació pel servei social de l’Església també el dugué a publicar la carta pastoral Constructors de Solidaritat (1994).
(València, segle XII – 1228)
Historiador àrab.
(València, 9 novembre 1883 – 1951)
Pintor. Alumne de Joaquim Sorolla. El 1911 guanyà una pensió per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa.
Dins un espectre colorista ampli, conreà el paisatge, el retrat i, sobretot, l’interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l’academicisme i el post-impressionisme.
El 1974 l’ajuntament de València li dedicà una important exposició d’homenatge pòstum.
(Catadau, Ribera Alta, segle XVI – València, 1609)
Dirigent morisc. Arran del decret d’expulsió dels moriscs del 1609 s’erigí en rei dels moriscs refugiats a la mola de Cortes i dirigí la insurrecció.
Fou derrotat, però, per les tropes reialistes, agafat a Carlet i traslladat a València, on fou degollat i el seu cap col·locat a l’antiga porta de Sant Vicent.
Pseudònim de l’escriptor en castellà Pere Joan Rejaule i Rubio (1578-segle XVII).
(Santa Eulària des Riu, Eivissa, 1927 – Vila d’Eivissa, Eivissa, 30 desembre 2020)
Pintor. De formació autodidàctica, ha efectuat nombroses exposicions a Eivissa, a diverses ciutats d’Alemanya, a Barcelona (en destaca la del 1977 a la galeria René Metras) i a altres galeries d’Europa i Amèrica.
L’evolució del seu art l’ha portat d’una abstracció lírica, derivada de l’informalisme, a una abstracció en la qual es crea una contraposició molt equilibrada entre els valors compositius i els lírics. L’espai, generalment blanc, s’articula en bandes que deixen veure breus notes de colors vius, que poden tenir un valor simbòlic de vida revoltada i que constitueix un factor de transformació d’aquest ordre. Sobre una base d’una ferma estructura, continua essent la sensibilitat i la delicada vibració del color el que dóna el seu significat a l’obra d’aquest artista.
L’any 2001 rebé el premi Ramon Llull a les Arts atorgat pel govern de les Illes Balears.
(Xàtiva, Costera, 1892 – València, 1970)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Barcelona. El 1913 s’establí a Mallorca. Viatjà pensionat per l’ajuntament de Xàtiva per França, Alemanya i Itàlia durant la Primera Guerra Mundial.
Conreà el paisatge i el retrat, però el caracteritza sobretot l’escena costumista anecdòtica.
Dades dels Països Catalans 