Arxiu de la categoria: Biografies

Frontera i Pascual, Guillem

3 Respostes

(Ariany, Mallorca, 1945 – Palma de Mallorca, 9 desembre 2024)

Escriptor. Fundà i dirigí a Palma de Mallorca, juntament amb Jaume Pomar, la col·lecció de poesia “La Sínia” (1965), dins la qual publicà A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966), líric i realista.

Un to semblant domina les seves novel·les Els carnissers (1967), Cada dia que calles (1969), Rere els turons del record (1970), Tirannosaurus (1977), La ruta dels cangurs (1980), Una dolça tardor (1984) i Un cor massa madur (1993).

Ha publicat també llibres de geografia –Imatges del paradís (1987), Mallorca des de l’aire (1986)- i sobre pintura: Vicent Calbet (1989) i Alceu Riveiro (1991).

Frontera i Laserra, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 22 setembre 1807 – 7 octubre 1891)

Cantant i compositor. Conegut per Frontera de Valldemossa. Estudià amb H. Collet i A. Elwart a París (1836).

Fou mestre de capella i de cambra d’Isabel II de Borbó i professor de cant al conservatorio de Madrid. Dirigí els Reales Conciertos de Madrid.

És autor de nombroses obres musicals i didàctiques, entre les quals es destaquen el Manual de armonía (1851) i Equinotación (1858), on explica un nou sistema de claus.

Frontera i Bauzà, Jeroni

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 1823 – París ?, França, 1892)

Matemàtic. Estudià a Tolosa i es doctorà en ciències (1851) a París, on exercí després l’ensenyament.

Publicà Thèses d’analyse et de mécanique (1851) i Éléments de géometrie analytique (1854), obra que serví de text a les universitats franceses.

Frontera, Pere Antoni

Deixa un comentari

(Sineu, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1714)

Religiós observant. Residí a Jerusalem i posteriorment passà a Amèrica com a missioner.

Escriví Meditacions del viacrucis i corona dels set goigs de Maria Santíssima (1695).

Frígola i Palavicino, Carles

3 Respostes

(València, 25 agost 1848 – Madrid, 8 juny 1915)

Polític. Fill de Pasqual Frígola i Ahis. Fou primer baró del Castell de Xirell (1875).

Milità en la fracció silvelista del partit conservador. El 1900 fou senador vitalici i vice-president del senat.

Frígola i Brizuela, Jeroni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Cavaller. Pertanyia a l’orde de Montesa des del 1599.

Conreà la poesia en castellà.

Frígola i Ahis, Pasqual

4 Respostes

(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat, 22 juny 1822 – València, 3 març 1893)

Escriptor i polític. Baró de Cortes de Pallars (1858) i de Roaia (1865) i senyor del castell de Xirell. Fou diputat a corts i senador vitalici. En caure Isabel II de Borbó, anà a París a oferir-li els seus serveis.

Amb Alfons XII de Borbó fou director de la “Gaceta de Madrid” i administrador de la Imprenta Nacional.

Escriví peces còmiques, com Julianito (1875) i uns Recuerdos de caza (1876). El 1887 fou president de Lo Rat Penat.

Fou el pare de Carles Frígola i Palavicino.

Frígola, Simó

1 Resposta

(València, segle XVI)

Jurista. Fou nomenat per Felip II vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1585-98), però, per tal de poder exercir el càrrec -els furs d’Aragó no permetien que un no aragonès exercís jurisdicció sobre aragonesos-, calgué que fos habilitat a les corts de Montsó del 1585.

El mateix any 1585 el jurista aragonès Juan Gaspar Hortigas li dedicà la seva al·legació en defensa de la universitat de Saragossa.

Frígola, Jeroni

Deixa un comentari

(València, segle XVI – Porta-Coeli, Itàlia, 1651)

Frare cartoixà. Fou prior de la cartoixa de Porta-Coeli dues vegades, i també de la de Valldigna.

És autor de molts escrits religiosos.

Fressé-Montval, Enric

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1795 – París ?, França, segle XIX)

Escriptor. Residí a París, on fou professor de l’Institut Històric i de l’Ateneu Imperial.

És autor d’obres docents i d’altres escrits, tots en francès.