Arxiu de la categoria: Biografies

Valentí, Ferran

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – 1476)

Escriptor. És documentat des del 1440. Mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli Il Panormita, i escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics.

En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre de 1467 davant el consell de Mallorca i d’una traducció, molt al peu de la lletra i en un català sense trets dialectals, de les Paradoxes de Ciceró, feta vers l’any 1450.

En el seu pròleg, fa una breu exposició sobre els traductors i els escriptors en llengua vulgar i hi cita amb elogi Dante, Petrarca, Boccaccio, Ceco d’Ascoli, Arnaud Daniel (que considerava català), Ramon Llull i Bernat Metge, del qual assenyala dues de les principals fonts de Lo somni (les Tusculanes, de Ciceró, i el Corbaccio, de Boccaccio).

Valençona

Deixa un comentari

(València, segle XIII – Eivissa ?, segle XIV)

Dama. Era muller del cronista Ramon Muntaner. Els seus pares posseïen l’alqueria de Xilvella, prop de València. Conegué al qui havia d’ésser el seu marit el 1298 o 1299, durant un viatge de Muntaner per veure els seus familiars, establerts aleshores a València.

Emparaulat el compromís de matrimoni, Valençona esperà Ramon durant dotze o tretze anys, durant els quals ell serví a Sicília, a la Companyia d’Orient i a l’illa de Gerba, en un seguit d’aventures extraordinàries que no li permetien de tornar. Finalment es casaren a València (1311).

Valençona visqué amb el seu marit a Gerba fins al 1313, any en que fou treta de l’illa per temor d’un atac angeví. Aleshores ja havia tingut dos fills i esperava una filla que havia de néixer a València. El seu marit no se’ls reuní fins al 1316, quan posà punt final a la seva existència aventurera.

El 1322 acompanyà Muntaner a Mallorca i a Eivissa. En aquesta segona illa restaria vídua el 1336. Vivia encara el 1350.

València, Pere de *

Deixa un comentari

Pseudònim del pintor valencià Pere Sánchez i Garcia-Esteban  (1902-71).

València, Maties de

Deixa un comentari

(València, segle XVIII)

Pintor i frare caputxí. Conreà la pintura religiosa. Deixà algunes teles seves al convent del seu orde a Granada.

València, Martí de

Deixa un comentari

(València, segle XV – Mèxic, 1534)

Frare franciscà. Fou un dels primers missioners de l’orde que arribaren a Mèxic el 1524. Portà en aquell país els primers brots d’olivera. El mateix any d’arribada presidí el primer sínode eclesiàstic celebrat a Amèrica. Desenvolupà una gran activitat evangelitzadora.

És autor d’alguns escrits de caràcter històric i teològic.

València, Jaume

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – Venècia, Itàlia, segle XVI)

Pintor. Poc identificat fins ara. El seu apel·latiu fa creure que era valencià. Tingué bon prestigi a Venècia, on residia. Té obres documentades fins al 1509.

València, Carles de

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat, segle XVI – País Valencià, segle XVI)

Frare jerònim. Fou deixeble de l’humanista Arias Montano a l’Escorial. Ocupà diversos càrrecs dins de l’orde, com el de prior del convent valencià de Sant Miquel dels Reis i el de visitador general, que tingué en dues ocasions.

Escriví estudis bíblics i litúrgics en castellà i en llatí.

Valdomar, Francesc

1 Resposta

(País Valencià ?, segle XV)

Arquitecte. Documentat entre el 1426 i el 1452. Possible deixeble de Guillem Sagrera. Estigué al servei d’Alfons IV el Magnànim i de Joan II el Sense Fe.

És autor a València de les obres d’ampliació de les naus de la seu (des del 1426 fins després del 1440) i de la capella dels Reis del convent de Sant Domènec (1437-52), on construí la complexa volta de nervadura sense nervis.

Valdés i Perlasia, Emili

Deixa un comentari

(Castalla, Alcoià, 1912 – 1998)

Compositor. Estudià al Conservatori de València. Ha dirigit l’Orquestra de Cambra Valenciana, l’Orfeó Valencià i la Coral Polifònica Valentina.

Ha compost Cançons de batre, per a orquestra, Cançó de març, per a veu i orquestra, i també música religiosa i obres corals.

Valdés i Blasco, Manuel

1 Resposta

(València, 8 març 1942 – )

Pintor. Membre fundador de l’“Estampa Popular de València” (1963-67), seguí una línia informalista i guanyà el premi Senyera (1964). L’any 1983 guanyà el Premio Nacional de Artes Plásticas. Amb Rafael Solbes formà l’Equip Crònica.

Des de la mort de Solbes (1981) treballà sol, aprofundint el procés reflexiu entorn de la història de la pintura que iniciaren conjuntament. Aquest es concreta en variacions a partir d’obres emblemàtiques, agrupades en sèries, que s’estructuren a partir d’un fil conductor argumental o temàtic. Algunes d’elles són projectades tridimensionalment.