Claudi Macé (França ?, segle XVII – País Valencià, segle XVII) Impressor. Era possiblement d’origen francès. Fou el pare de:
Benet Macé (País Valencià, segle XVII) Impressor. S’especialitzà en l’edició d’obres de caràcter religiós.
Un altre membre fou Vicent Macé (País Valencià, segle XVII) Impressor. Pertanyia segurament a la família d’impressors, però el seu parentiu amb ells no ha estat ben establert.
(Illes Balears ?, segle V)
Bisbe de Menorca. El 484, durant el domini dels vàndals sobre les illes Balears (427-534), fou cridat a Cartago, juntament amb els bisbes Elies de Mallorca i Opili d’Eivissa, per donar raó de la seva fe davant el rei vàndal Hunneric.
(Illes Balears, segle XIV)
Vice-almirall. El 1356 fou segon cap de l’expedició de reforç que, amb 6 galeres, passà de Barcelona a Sardenya a les ordres de Gilabert de Centelles.
(Hellín, Castella, 1670 – 1760)
Jurista i polític. Estudià a València i a Salamanca. El 1707, en caure València en mans de Felip V de Borbó, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella.
Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva -amb el nom de San Felipe-, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que provocà un Manifiesto de Macanaz com a rèplica.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Fill de Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, i germà de Ramon Lladró de Vilanova i de Mendoza.
El 1604 fou titulat duc de Mandas (Sardenya). Morí sense fills.
(País Valencià, segle XVI – 1547)
Fill de Pere (VII) Maça de Liçana i Carròs d’Arborea i d’Esperança Cascante. Fou legitimat pel rei Carles I i fou cinquè senyor de Moixent i de les altres senyories familiars i cavaller de l’orde de Sant Jaume (1528).
En morir, intestat i sense fills de la seva muller Guiomar de Castro, les baronies i senyories de Monòver i Xinosa passaren als seus parents materns, els Cascante, i les altres a la seva tia Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea.
(País Valencià, segle XV)
Noble. Fill de Martí Maça de Liçana i Cornell. Tercer senyor de les baronies i senyories de Moixent, Novelda, Monòver, la Font de la Figuera, el castell de la Mola, Xinosa i Pinet, dit el de la Batalla, pel desafiament que sostingué amb Joan Francesc de Pròixida, comte d’Almenara.
Heretà totes les senyories de la seva família vinculades al seu avi (Pere (V) Maça de Liçana i d’Alagó), mort sense hereus, i als seus oncles Lluís, Joan Francesc i Caterina Maça de Liçana i Cornell. Serví Ferran II el Catòlic en la conquesta de Granada, i fou virrei interí de Sardenya (1478-79).
Es casà amb Beatriu Carròs d’Arborea i de Mur, que li aportà les baronies de Terranova i Mandas, a Sardenya, i foren els pares de:
(País Valencià, segle XIV)
Noble. Senyor de Vilamarxant i del pla de Quart. El 1321 impedí el pas pel Túria d’unes càrregues de fusta destinades a la ciutat de València, tot exigint que li’n fossin pagats drets.
Desistí de la seva actitud quan tingué notícies que la capital valenciana mobilitzava forces contra ell.
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. El 1473, amb altres familiars seus, formava a les forces valencianes que anaren amb Joan II el Sense Fe a ocupar Perpinyà enfront dels francesos.
Hi passà el setge subsegüent, trencat després pels reforços que hi duria l’infant Ferran, el futur rei Catòlic.
Pseudònim de l’escriptor valencià Joan Josep Martí (vers 1570-1604).
